Jurista, escriptor, activista social i mecenes

Fill del metge Jaume Costa Pérez i de Dorotea Costa Calatayud, segon de quatre germans. Per mitjà de sa mare, Josep Maria va congriar una sensibilitat artística àmplia concretada en el gust per la literatura, el cinema, la música i l’art en general.

Després d’estudiar a les escoles graduades de Pedreguer, als deu anys ingressà com a alumne de les Escoles Pies de València i comença a prendre consciència política de la realitat restrictiva del franquisme, alineat amb les forces feixistes europees. Entre 1952 i 1957 realitzà els estudis de Dret a la Universitat de València, oposità a notaries, des del 1970 fou funcionari públic de l’Estat destinat al Ministeri d’Educació i Ciència (Cooperació Internacional) a Madrid i, de retorn al País Valencià el 1993, fou lletrat del Gabinet Jurídic de la Presidència de la Generalitat Valenciana. Diversos testimonis donen fe de la grata empremta que hi deixà, com a persona afable i conversador culte i amé que era.

Cap al 1959 referma el seu pensament valencianista i la convicció de la unitat de la llengua arran de l’assistència a la commemoració del cinqué centenari de la mort d’Ausiàs March a Gandia. Serà la porta d’entrada a moltes lectures sobre el país i a les tertúlies clandestines que Vicent Ventura i mossén Josep Espasa feien a València, en les quals participaven Joan Fuster, Josep Lluís Bausset, Eliseu Climent i alguns altres. Ell mateix en dinamitzà una altra per a estudiants als anys 60 a la Cafeteria Covalta, ara desapareguda, situada a l’avinguda del Marqués del Túria, en què participaven joves de la Marina i de la Safor com Vicent Martínez-Sancho, Rafael Mansanet Solanes, Francesc Candela, Carmel Sendra, Joan Brines Solanes, els germans Salvador i Joan Brines Blasco, Josep Emili Boïgues, Manuel Marqués, Salvador Pons, Joan Bertomeu i altres més. Josep Maria Costa, visitant assidu de cineclubs i de llibreries (Rigal, Concret, Studio), indicava als contertulis com, a través de determinats llibreters de València, podien aconseguir lectures prohibides pel règim franquista i que els ajudarien en la seua formació i en la presa de consciència davant els conflictes socials, a més de guiar-los cap a la curiositat permanent.

Arran de la publicació de Nosaltres, els valencians (1962), a Pedreguer va animar una altra tertúlia: amb el llibre de Fuster i la Nova Cançó creava al seu poble consciència sobre el nacionalisme valencià. Conta l’amic Josep Castelló que «uns anys després, a sol·licitud meua, Josep Maria Costa va acceptar dirigir un curset de valencià en el qual vam participar un grup de joves; curset elemental, bàsic, però amb tanta il·lusió que va potenciar la lectura i, consegüentment, la cultura del País Valencià i la nostra identitat nacional a Pedreguer. Crec que no exagere si dic que va encetar un llarg camí de normalització lingüística que ha sigut rellevant». I afig: «cal destacar la tasca de Josep Maria Costa i Costa, intel·lectual, dotat d’uns coneixements i cultura enciclopèdica producte de la seua impenitent curiositat, persona de caràcter, de conviccions fermes, però capaç d’escoltar altres opinions, de temperament fort, activista incansable, treballant arreplegant firmes per a evitar que es derruïra l’edifici de les escoles velles, actual Casa de Cultura, que enderrocaren els porxes, antic mercat públic, per a convertir-lo en un aparcament de cotxes i un gran plec de firmes per a la celebració de la missa en valencià, aprofitant el Concili Vaticà II (un concili que finalment es va quedar en poca cosa comparada amb la il·lusió que hi posaven els catòlics progressistes de l’època)».

El 1999, ja jubilat, va tornar a Pedreguer, a la casa familiar. Reprén tertúlies, lectures i enceta ara l’escriptura, materialitzada en les publicacions Imatges del meu món (2003), Una nació entre nacions (2011) i El Déu d’amor dels cristians (2019). Segons el seu amic Vicent Martínez-Sancho, professor jubilat de Física Teòrica: «Sé que en el seu ordinador hi ha emmagatzemats molts assaigs de temàtiques molt diverses. Però, persona molt reservada, no els ha donat a conèixer. Només a una edat ja molt madura es va decidir a publicar Una nació entre nacions».

Carles Mulet Grimalt va escriure sobre ell en 2011 que «la seva afecció intensa i continuada per la cultura en el seu sentit més ample (per la història, l’art, el pensament, la literatura...) l’han convertit en un autèntic lletraferit tant pel que fa a la vessant de lector singularment agut, com en la seva dedicació a l’escriptura “privada” i de reflexió (el dietarisme, l’assaig, el text didàctic i divulgatiu...). D’aquesta darrera faceta d’escriptor només ens havia arribat, fins ara, la publicació del dietari Imatges del meu món (Ed. Bullent, 2003): una “narració d’experiències viscudes” que abasta els anys llargs i foscos del franquisme –però també emotius i il·lusionants, pel fet de ser viscudes des de la joia de la infantesa i l’adolescència i des del compromís de la joventut–, amb la qual l’autor ens narra el desenvolupament d’un bell itinerari d’educació sentimental i maduració personal, tant civicosocial com cultural, desplegat sobre els eixos del cinema, les lectures (còmics, literatura...) o els esdeveniments politicosocials, i que constitueix un testimoni impagable de la vida a Pedreguer (i, per extensió, dels pobles de la Marina Alta ) d’aquells anys difícils. Ara, amb Una nació entre nacions, desenvolupa la seva inclinació per la reflexió intel·lectual, i el seu compromís insubornable, sobre la nostra realitat nacional així com l’interés pel didactisme i la divulgació; en definitiva, la seva voluntat d’influir sobre els noves generacions amb l’aportació d’un panorama a la vegada rigorós, clar i sintètic dels esdeveniments històrics del nostre poble, el nom polític i cultural de la nostra nació i la seva relació amb les altres nacions ibèriques (que ell anomena més pròpiament “hispàniques” denunciant el reduccionisme “espanyol” del terme) i les europees, per acabar reivindicant la igualtat, en la diversitat, de totes les nacions com a “fi dels nacionalismes”. Un discurs fet des d’una perspectiva valenciana, plenament complementària de la seva base identitària catalana, sense prejudicis ni dogmatismes». En una extensa entrevista del 2006 amb Josep Marqués Costa, es definia «ciutadà de nació catalana que té consciència de pertànyer, primer, a un poble històric que és el de València sempre vinculat, per llengua i cultura, a la nació catalana».

La Fundació Família Costa i Costa fou instituïda en vida per Josep Maria Costa amb la voluntat de mantindre la unitat del llegat familiar al servei del poble de Pedreguer. Era una idea del 2014 i es va presentar en societat el 16 de novembre de 2019. D’aleshores ençà, organitza activitats que serveixen per a conservar i donar a conéixer a les generacions actuals i futures el patrimoni cultural del municipi i de la comarca de la Marina Alta des del diàleg, l’educació, el respecte envers els valors de convivència i la defensa de la dignitat de l’ésser humà. Per a això, convoquen el premi biennal al millor treball acadèmic relacionat amb Pedreguer i la Marina Alta en el camp de les Humanitats, les Ciències Socials, les Ciències Naturals i les Ciències de la Salut; les Jornades Culturals de la Fundació –esdeveniment que ja s’ha consolidat com una cita ineludible per als amants de la cultura, tant del poble com de la comarca, amb actuacions artístiques i culturals de gran qualitat– i les Jornades d’Estudis Locals de Pedreguer (2024).

La Fundació Família Costa i Costa de Pedreguer és el seu llegat. Segons que indica la mateixa fundació, l’impulsor va destacar com a persona que va fer «una gran aportació a la cultura, que ha lluitat al llarg de la seva vida per dos objectius fonamentals: el desenvolupament del coneixement, en un sentit ampli, i la preservació de la memòria de la família». La Fundació té l’objectiu de donar suport a propostes i iniciatives que ajuden a fomentar l’ús de la llengua, la protecció del medi i el respecte als Drets Humans, amb consciència de país, i compta entre la seua dotació la casa de l’avinguda de Jaume I, número 3, seu de la institució, amb tots els béns mobles i una atractiva biblioteca d’investigació, indicada per a especialistes en recerca, amb més de 5.000 volums. La casa, construïda el 1947, és per si mateixa una mostra destacada de l’arquitectura tradicional de Pedreguer.

En finalitzar les II Jornades Culturals, el divendres 9 de setembre de 2022 se li va retre homenatge com a pedreguerí il·lustre i fundador de l’entitat altruista. En el marc de les I Jornades d’Estudis Locals de Pedreguer, el 31 d’agost de 2024 van presentar el llibre pòstum de Josep Maria Costa, Escrits (I), primer volum d’una col·lecció que permetrà continuar gaudint del seu pensament i obra, editat per Ramon Carrió i Josep Marqués en la col·lecció «Festina Lente». Aquest llibre recull articles breus i una entrevista de Josep Maria Costa, alguns d’ells ja publicats anteriorment i d’altres inèdits que donen una visió completa del pensament i la trajectòria de l’autor. És voluntat de la fundació anar publicant-los en la col·lecció esmentada.

Josep Maria Costa va ser membre del jurat dels Premis d’Assaig i Investigació i Beca d’Investigació Antoni Gilabert de Pedreguer, i també dels Premis d’Honor Vila de Pedreguer en diverses ocasions, instaurats en 1992 en tres modalitats: Premi al Mèrit Urbanístic o Arquitectònic, Premi al Mèrit Cultural i Premi a la Defensa de les Llibertats i la Solidaritat. Des d’aleshores, aquests guardons, dictaminats per un jurat independent, es concedeixen anualment. A més, va escriure en el famós Calendari dels Brillants –almanac anual que edita el benisser Joan Josep Cardona Ivars), en diverses revistes i llibres de festes.

Va faltar als 88 anys. Les seues restes foren incinerades i descansen al jardí de sa casa, davall del monòlit dedicat a la família.

 

Agraïments especials a Josep Marqués, director de la Fundació Família Costa i Costa.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Josep Maria Costa i Costa. Imatges del meu món. Picanya: Bullent, 2003.

---

Josep Maria Costa i Costa. Una nació entre nacions. Pedreguer: Autoedició, 2011.

---

Josep Maria Costa i Costa. Escrits (I). Pedreguer: Fundació Família Costa i Costa, 2014 [Festina Lente (a cura de Ramon Carrió i Josep Marqués)].

---

Josep Maria Costa i Costa. El Déu d’amor dels cristians. Pedreguer: Autoedició, 2019.

---

Fundació Família Costa i Costa
Fundació Família Costa i Costa
https://fundaciofamiliacostaicosta.cat/la-fundacio

---

Carles Mulet Grimalt sobre Una nació entre nacions (2011)
Carles Mulet Grimalt sobre Una nació entre nacions (2011)
https://nausicanova.blogspot.com/2011/09/proposit-d-una-nacio-entre-nacions-de.html

---

Josep Maria Costa i Costa, in memoriam (Josep Castelló i Vives)
Josep Maria Costa i Costa, in memoriam (Josep Castelló i Vives)
https://josepcastello.blogspot.com/2022/04/josep-maria-costa-i-costa-in-memoriam.html?spref=fb&m=1

---

En record de Josep Maria Costa i Costa (Vicent Martínez-Sancho)
En record de Josep Maria Costa i Costa (Vicent Martínez-Sancho)
https://www.eltemps.cat/article/16884/en-record-de-josep-maria-costa-i-costa