Periodista i polític

Estudia a la Facultat de Dret de Madrid. El seu primer acte polític de rellevància el trobem el 1903 arran de l'incident produït el 2 d'abril quan, en un enfrontament amb la policia, moren dos alumnes de la Universitat de Salamanca. Un grup de catedràtics, la majoria republicans, havia iniciat una campanya per la millora de l'ensenyament universitari. Per frenar aquestes reivindicacions, la repressió policial va augmentar, el que originà protestes davant de la residència del Govern Civil. A Madrid, obrers i estudiants —Emili Costa entre ells— es van manifestar en solidaritat amb els seus companys salmantins. Fruit d'aquestes protestes, fou empresonat durant alguns dies. En acabar la seva condemna torna a Alacant, la seva ciutat natal, i és rebut com un heroi, sent homenatjat pels seus companys de La Unión Escolar.

Republicà i anticlerical, comença a guanyar-se un nom dins del periodisme en dedicar uns articles en contra de la devoció a la Santa Faç, un drap de lli amb taques de sang que representava la cara de Crist. És una de les tres reconegudes pel Vaticà.

El 1907 funda el Diario de Alicante. Propietat d'Alianza Republicana SA, tenia la seva redacció al carrer Duque de Zaragoza, número 2. En els seus inicis, sota la direcció d'Emili Costa, es tractava d'un diari anticlerical, republicà i molt crític amb els intents de constituir Solidaritat Alacantina. Amb el canvi de propietari, Emili Costa és expulsat. L'adquireix Joaquín Chapaprieta, antic ministre de Treball de la monarquia i ministre d'Hisenda i Cap de Govern. El Diario de Alicante es converteix en un element propagandístic de la dreta, obligant, al sector més radical, a rellançar el setmanari El Radical.

El 1917 va impulsar la creació a Alacant de la Lliga Antigermanófila, organització que pretenia treure a la llum i invalidar els propòsits amagats d'aquells que posposen els interessos actuals i futurs a les conveniències d'Alemanya. A nivell estatal, la dirigien Araquistain, Unamuno i Azaña, entre d'altres.

Membre, des del 1908, del Partido Radical, participà en la Junta Municipal d'Alacant en diverses ocasions. El 3 d'abril de 1934, al Diario de Alicante s'informa d'un conflicte en el Partido Radical local. Per motius d'indisciplina, incompliment d'acords adoptats en l'Assemblea municipal i lluita pel poder, es produeix una escissió aprovada en Junta Provincial. En aquesta Junta, s'expulsa a diversos membres del partit per tal de reorganitzar-ho sense un sector rebel que ho desestabilitzi. L'1 d'abril, el Comitè Executiu Provincial d'Alacant decideix dissoldre el partit de la ciutat d'Alacant i nomenar una comissió gestora, de la qual Emili Costa formaria part, i que seria l'encarregada de reorganitzar tot el partit.

Quan deixà de ser director del Diario de Alicante i passà a dirigir, successivament, el Diario de Levante i El Día. Va mantenir aquest darrer diari amb moltes dificultats fins que al gener de 1937, la seva impremta va ser confiscada pel Sindicat d'Arts Gràfiques de la UGT d'Alacant.

Sempre molt crític en els seus escrits, és processat per un article sobre l'aixecament dels treballadors de Casas Viejas del gener de 1933. Els camperols, després de declarar el comunisme llibertari, foren durament reprimits per la Guàrdia Civil morint-ne més de vint, fet que indignà Emili Costa.

El 1933 participà en la fundació i fou elegit president segon de l'Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista d'Alacant.

Els seus problemes amb la justícia no acaben ací, és detingut després de la vaga revolucionària d'Octubre de 1934. El 1935 s'integra a Unión Republicana, partit sorgit després de la fusió, el setembre de 1934, de diversos grups republicans: el Partido Radical Demócrata, la Izquierda Radical-Socialista i l'ala dreta dels radical-socialistes.

Persona que sempre es va mostrar molt activa en la vida cultural d'Alacant, va ser directiu de moltes institucions culturals com l'Ateneu Científic i Literari (1903) i el Centre d'Escriptors i Artistes (1908). Exercí de vicepresident de l'Ateneu al 1930, mateix càrrec que va ocupar en el Consell d'Administració de la Caixa d'estalvis d'Alacant. També va ser membre de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País. Dins de l'Associació de la Premsa, va ocupar diferents càrrecs en la seva directiva. Assisteix al Congrés de la Democràcia que organitza Lerroux al 1921, a més de pertànyer a la Lliga dels Drets de l'Home.

A la fi de la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Algèria on va morir al cap de poc temps.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez