Guàrdia, actor i escriptor

Andrés Cremades Moll va nàixer al desaparegut carrer del Molí en la contornada de la Muntanyeta, al si d’una família humil d’idees republicanes. Era fill d’Andrés Cremades i Encarnación Moll, segona muller. El seu pare treballava per a Ferrocarrils Andalusos a l’Estació de Benalua. Andrés va tindre una germana menuda, María José, i tres germanastres majors del matrimoni anterior del pare.

Va estudiar a l’escola regentada per Celestino Rubio, al carrer de Sant Francesc. Amb onze anys va ingressar breument en l’Orfeó d’Alacant i hi va fer alguna funció. Amb l’esclat de la Guerra Civil, la seua família es va traslladar a Moratalla per fugir dels bombardejos aeris que patia la ciutat. Es va quedar orfe de pare en 1938, per la qual cosa va haver de posar-se a treballar en diverses fusteries i tallers d’Alacant. Durant un breu període de temps també treballà per a la Companyia de Ferrocarrils i fou destinat a Barcelona. En tornar-ne, va ingressar a la Policia Local d’Alacant fins al moment de la jubilació; va exercir el seu càrrec en diferents destinacions tant a peu de carrer com en l’arxiu i l’emissora de ràdio de la policia, fins que va ser destinat al dipòsit municipal de vehicles.

El 29 de juny de 1948 va contraure matrimoni amb la madrilenya Carmen López Buendía. La parella va tindre tres fills: Andrés, Carmen i Alejandro, i residien al carrer de Vicente Inglada.

Després d’aquell debut fugaç en l’Orfeó, immediatament fou acollit per la companyia de comèdies valencianes d’Agustí Segura, que actuava pels pobles, pels barris alacantins i a les sales de la ciutat. A continuació s’enrolà en el grup de Paco Varó, especialitzat també en sainets valencians. A finals dels anys setanta entrà en el grup Nostre Teatre, rebatejat en 1984 amb el nom de Grup de Teatre Valencià Paco Hernández en homenatge a l’actor i director artístic, figura mítica i difusora del teatre valencià a les comarques alacantines durant bona part del segle XX. Cremades va treballar amb tots els grans actors alacantins de l’època: Àngel Mas, Manolo Àlvarez, Antuli Sanjuan, Rafael Mas, Paco Hernández i Evarist Garcia, a més dels esmentats. De totes les obres interpretades, guardava records entranyables de Taronges de Corbera, Per la fam d’heretar, La bella Codony i Mambisos en Mutxamel. Per aquesta època també s’afilia al Partit Comunista, animat pel seu fill Alejandro, qui ja n’era militant en la clandestinitat.

En jubilar-se, va continuar compaginant l’actuació amb l’escriptura dels seus propis sainets, en valencià o bilingües. Pel que fa a la seua faceta artística, era un autodidacta format gràcies a la seua activitat com a actor. Entre la seua producció original, amb lletra i música compostes per ell mateix, cal citar les peces líriques següents: Abú Alí-Bu (1993), Pare nostre i Senyor que estàs en ma vida (1994), El judici de Marieta la Parrana (1994), Calavera Klokis (1996), La boja de Benimàmpol i Amor diví. També té dues obres foguereres: La Madona de Sant Roc i El 28, Alacant (2000).

En els últims anys col·laborava amb el grup Els Saineters i es dedicava sobretot a escriure peces valencianes i a fer investigacions d’història local a l’Arxiu Municipal d’Alacant, episodis que després reproduïa en la premsa local.

Va rebre diversos reconeixements a tota una trajectòria teatral, com ara el Premi Especial del Jurat atorgat en la XIV edició de la mostra de teatre amateur Alacant a Escena (2001). Alí Andreu Cremades va ser un referent en el món teatral alacantí i un impulsor decidit de la normalització lingüística i cultural a la ciutat. No debades, va tractar de canviar-se el nom diverses vegades per posar-se Alacant davant d’Andreu; pels problemes que li plantejaven els funcionaris del Registre Civil, finalment en 1993 va optar per dir-se Alí Andreu.

El 3 de novembre de 2015, la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant va atendre la petició de l’Associació de Veïns Carolines Altes-Bola de Oro i va donar el nom d’Alí Andreu Cremades a la glorieta situada a les Carolines, a la intersecció del Bulevard del Pla amb Alonso Cano. Una representació municipal va acudir a l’hospital on es trobava ingressat Alí i li va lliurar una còpia de la placa retoladora uns dies abans de la seua defunció als 91 anys. És estimat i recordat per ser una persona entranyable, única, irrepetible, un actor camaleònic, gran coneixedor del folklore alacantí i defensor del teatre en valencià.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1999.

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Personatges de l’escena alacantina. Alacant: Patronat Municipal de Cultura de l’Excm. Ajuntament d’Alacant, 2002.

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Teatre foguerer. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 2002.

---

Alicantepedia
Alicantepedia
https://alicantepedia.com/biografias/cremades-moll-al%C3%AD-andr%C3%A9s