Encarnació Cubells i Miquel
València,
24 de maig de 1897
València,
11 de maig de 1969
Actriu
Encarnació Cubells, també coneguda com Encarna Cubells, va ser una actriu teatral i radiofònica valenciana del segle XX. Es va casar i va tindre un fill.
Va començar amb un grup amateur de joves organitzant funcions a preus molt populars (10 cèntims per espectador), però ràpidament es professionalitzà. Així, segons les cròniques del moment, el 12 d’octubre de 1913 se celebra una funció en benefici de la jove actriu Encarnació Cubells al teatre Los XX, on serà la protagonista de l’obra Feodora. El 1914 formarà part de la companyia dirigida pels actors Miquel Belloch i Enric Llorens.
A partir d’aquest moment, treballarà a diferents companyies, tot interpretant obres de diversos gèneres i tant en castellà com en valencià. El 2 de març de 1916 la trobem en el debut de la Companyia de Comèdia del Teatre Eslava, dirigida pels actors Joan Colom i Jaume Rivelles i consolidada pel responsable i productor del teatre, Vicent Barber; aquest grup es dedicava a interpretar obres en valencià i en el seu repertori van incloure tant autors consagrats com novells.
El 20 de maig de 1922, la companyia del Teatre Regües va debutar, amb Encarnació Cubells com a primera actriu; es va representar Terra baixa, d’Àngel Guimerà, però en la traducció castellana que havia dut a terme José Echegaray y Eizaguirre. Aquell any, Cubells també participarà en una funció en benefici del «Soldat actor» al mateix Teatre-Circ Regües, situat a l’actual plaça de l’Ajuntament de València, on es representà l’obra dramàtica de caire naturalista Esclavitud del sevillà José López Pinillos (Parmeno). El 27 de maig de 1925, Encarnació Cubells debutarà al Teatre Moderno amb obres en valencià, com ara La cansonera valenciana, del poeta i dramaturg Estanislau Alberola i Serra.
Posteriorment, formarà part de la companyia de l’actor i director Vicent Brosseta, a la Sala Novedades, la qual només programava teatre en valencià; Cubells treballarà amb actrius i actors com Empar Cervera, Carme Corro, Carme Monzó, Empar Piquer, Pura Millet, Encarnació Ferrer, Francesca Quevedo, Pepeta Ripoll, Concepció González, Teresa Cuenca, Enriqueta Delós, Teresa Pérez, Manuel Taberner, Josep Cabrera, Enric Andreu El Quintet, Manuel Haro, Antoni Llorens, Francesc Fabra, Eliseu Penadés, Enric Albi, Rafael Vidal, Robert Bartual, Artur Gràcia, Rafel Jarque, Josep Martí o Manuel González.
El 1931 comença a emetre la Unión Radio Valencia i Encarna Cubells, juntament amb Germán Montaner, creen la primera companyia de radioteatre, amb una retransmissió a la setmana, a la nit, normalment els dijous, tot i que després de 1939 passaria als divendres. Cubells va dirigir aquesta companyia amb Montaner fins a finals dels anys cinquanta i, posteriorment, amb José Ortolano. Aquesta ocupació, però, no la va allunyar de l’escenari, i durant la primera meitat de la dècada dels trenta, va formar part de la companyia teatral de Julio Cabello, que oferia espectables en castellà, i va actuar a la Sala Libertad de València com a primera actriu, amb obres com Los amantes de Teruel (1932) en el paper de Doña Isabel de Segura.
Tot plegat, va augmentar considerablement la seua popularitat, i a més d’actuar a diferents localitats del País Valencià, també ho va fer a Sevilla, Salamanca i Madrid. Fins al colp d’estat de 1936 no va abandonar la comèdia valenciana; per exemple, durant la primavera d’aquell any, la trobem a la Sala Fantasio de Castelló interpretant els sainets Lo que deu ser, El llop de la Murta, Cavallers, vixca la vida, 15 de maig, Visites de l’altre món i Cuant una dona s’empeña [sic].
Acabada la guerra, la Companyia de Comèdies de Ràdio València reprén la seua activitat; Encarnació Cubells hi va prosseguir la seua exitosa carrera en aquesta cadena i, l’any 1956, va ser guardonada amb el premi estatal Onda a la Millor Actriu.
Autoria: Maria Lacueva Lorenz
Encarnació Cubells i Miquel
Bibliografia
Articles en publicacions periòdiques
Jaume Lloret i Esquerdo. «Salut i República! Ressenya biogràfica de Vicent Broseta Rosell, figura cabdal del teatre valencià dels anys vint i trenta del segle passat» a: Stichomythia, núm. 5, 2007.