Jurista, periodista i escriptor

Fill de Josep Cucarella Pastor, natural de Moixent, i de Maria Rosa Candel Romero, de Xàtiva. Un avi seu era de l’Olleria i un altre de Benigànim. Va ser alumne de l’Escola Pia de Xàtiva i es llicencià en Dret a la Universitat de València. Sempre va pertànyer al Cos de Secretaris de Jutjats Municipals, tot i intentar en algun moment ser notari, com en 1903 a Torres de Juan Abad (Albacete). Era casat amb la suecana Adelina Fayos Estruch, amb qui tingué diversos fills.

De jove va fundar a Xàtiva El Clamor Setabense (1887-1890), publicació independent, anticlerical i de tendència republicana i lliurepensadora, denunciada en diverses ocasions per articles que, presumptament, atacaven els jesuïtes i el clergat. Sembla que això li reportà uns problemes que acabaren amb una prometedora carrera de notari. Hi escrivien els literats Josep Francesc Sanmartín i Aguirre, Josep Maria de la Torre, Pere Bonet Alcantarilla, Josep Antoni Palau, Vicent Calvo Acacio, Enric Tormo, Eduard Llagària, Bonaventura Guillén Engo, Vicent Blasco Ibáñez i Estanislau Alberola, entre altres. També a Xàtiva va escriure en la revista satírica local El Cudol (1889-1890). En coherència amb els seus plantejaments ideològics de caràcter progressista, vinculats políticament al republicanisme i a l’anticlericalisme, Pasqual Cucarella relacionava la millora de la condició moral i material de la ciutat, allò que ell entenia per progrés, amb dos conceptes fonamentals: instrucción i treball. Al seu parer, la consecució d’ambdós aspectes comportaria “población ilustrada” i “movimiento y vida”. En resum, la seua proposta es concretava en la creació de centres educatius que facilitaren més i millor formació dels seus conciutadans i suport institucional al desenvolupament industrial perquè donara treball al proletariat, creara riquesa i fera avançar la ciutat.

En aquells anys, a més, col·laborà amb articles i poemes en els diaris i revistes El Demócrata (1879), El Diario Palentino (1890), Madrid Cómico (1893), Diario de la Marina, Fraternidad Republicana (1906), La Región Extremeña, Patria y Poesía (1916) i l’Almanaque de Las Provincias (1916).

Amb el nom simbòlic de Torrijos, va ser membre de la lògia Libertad número 243, creada a Xàtiva en 1898 pel Gran Oriente Español, en la qual va assolir el grau 3r. Aquest taller maçònic de Xàtiva apareix en un moment de grans dificultats per a la maçoneria, immersa en una profunda crisi després de la persecució patida des del 1896 amb les acusacions de connivència amb la insurrecció independentista de les Filipines. Com a maçó, va escriure en la revista La Antorcha Valentina (1889-1911), dirigida per Aurelio Blasco Grajales, amb periodicitat quinzenal primer i setmanal després. Era l’òrgan de la lògia Puritana, de tarannà lliurepensador i anticlerical, i en 1897 passà a definir-se com a socialista.

Cap al 1905, el trobem de secretari del Jutjat Municipal de Carcaixent, on participa en actes culturals recitant poemes festius i guanya algun premi en els Jocs Florals d’aquell poble (1915). Va ser un gran treballador, reconegut per la dignificació de la professió que va intentar com a secretari de l’Associació de Secretaris de Jutjats Municipals valencians. Posteriorment, cap al 1920 i fins a la guerra, era el president de l’Asociación Nacional de Secretarios de Juzgados Municipales, per a la qual fundà en 1926 la revista especialitzada El Juzgado Municipal, òrgan comunicatiu de l’entitat que dirigí ell mateix. Entre 1926 i 1927 va ser secretari del Jutjat Municipal de Borriana, però a causa d’un reuma crònic demanà una excedència d’un any i marxà a Carcaixent amb la família. Des del 1937 fou secretari del Jutjat Municipal de Gandia, i continuà en aquest càrrec fins a l’any 1945, quan demanà una altra llicència per malaltia.

Cucarella va publicar ja en 1890 un recull de les seues poesies, titulat Perjurio. En castellà, és autor de diversos drames com La esclava de su honor (estrenat a Xàtiva pel desembre de 1887), de sarsueles com La prensa local i Medias y mediums, de l’obra de biografies Setabenses ilustres (Carcaixent, 1916, prologat per Julià Ribera), Epistolario íntimo (Xàtiva, 1917) i del recull poètic de bona acceptació Negro y azul (1929).

La seua obra en valencià està molt relacionada amb els actes culturals i religiosos de Carcaixent i amb la publicació setmanal El Cuento del Dumenche, dirigida per Vicent Miguel Carceller. En 1914 i 1915 intervé per escrit en aquesta revista per aportar idees contra la crisi i abandonament en què havia caigut el teatre valencià: hi proposa que hi haja mecenes, escriptors que facen obres i que les sales Russafa i Apolo alternen programacions de teatre i cinema sense fer-se la competència. En 1916 convidava Carceller a publicar també teatre i contes còmics en comptes de tanta narració lacrimògena i dramàtica.

En El Cuento... només va publicar una narració llarga: El rector de Benigànim (número 80, 1915), amb il·lustracions de Morellà i coberta d’Enric Pertegàs. És una narració de temàtica alegre, picardiosa i popular, presa de la literatura tradicional i basada en el tema de les tres preguntes del rei fetes a un pastor, un conte d’enginy conegut des de l’Edat Mitjana que, segons que anunciava l’autor en una nota, estava basat en una «lligenda que me contà m’agüela». L’any 2009, el professor i acadèmic Emili Casanova en preparà una nova edició amb un estudi introductori i apèndix documental per a la col·lecció «Biblioteca Quatretondenca» que editen l’Ajuntament de Quatretonda i la Cooperativa Vinícola.

Fins a la fi de la seua vida va escriure poesia en valencià, sobretot de temàtica religiosa i festiva, amb títols dedicats a la Mare de Déu d’Aigües Vives com ara «La processó de la Mare de Déu» (1921) i «La processó i la corona» (1950), publicats en els llibrets de festes. En 1943 va publicar en la revista Saitabi un article per esborrar qualsevol dubte sobre el lloc i la data de naixement del pintor xativí Josep de Ribera. A més, va contribuir a la fundació de la Junta Fallera de Carcaixent en 1945. Era bon amic del lletraferit Carlos Sarthou Carreres, també secretari judicial a Vila-real, Borriana i Xàtiva. El consideraven persona culta, modesta, excel·lent poeta i literat.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Vicent Soriano Ginés. La premsa de Xàtiva. Les publicacions xativines des de “La Fortuna” (1884). Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2002.

---

Vicent Torregrosa Barberà. Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo. València: IAM, 2022.

Capítols de llibres

---

Agustí Ventura i Conejero. «La premsa local de Xàtiva a començaments del segle XX», a: Diversos autors. I Congrés d’Història del País Valencià. València: Universitat de València, 1973, p. 705-718.

---

Agustí Ventura i Conejero. «Un periòdic de fa cent anys», a: Diversos autors. Llibre de la Fira de 1987. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 1987, p. 83-94.

Articles en publicacions periòdiques

---

Ventura Pascual y Beltrán. «Fragmentos autobiográficos de dos ilustres setabenses: Enrique Tormo Ballester y Pascual Cucarella Candel» a: Llibre de la Fira (1952), 1952, p. 114-117.

---

Vicent Sampedro Ramo. «La Masonería en la comarca valenciana de la Costera (1879-1899)» a: Papers de la Costera, núm. 6, 1989, p. 93-130.

---

“La Biblioteca Quatretondenca publica El Retor de Benigani, de Pasqual Cucarella”
“La Biblioteca Quatretondenca publica El Retor de Benigani, de Pasqual Cucarella”
https://www.vilaweb.cat/noticia/3650797/20091102/biblioteca-quatretondenca-publica-retor-benigani-pasqual-cucarella.html