Professor, psicòleg i activista cultural[1]

El seu pare fou el regador en cap de l’empresa REVA i un socialista assenyalat d’Alberic, de qui va rebre una gran influència ideològica. Josep Lluís Doménech va estudiar al Colegio Libre Adoptado de la seua població, dirigit pel prestigiós escriptor Josep Iborra i Martínez (Benissa, 1929-València, 2011), a qui considerà el seu gran mestre i conservaren una bona amistat. Cal destacar també la relació amb un altre escriptor, com és Jesús Huguet Pascual (Onda, 1944), que fou professor del joveníssim Doménech. Recorda Huguet que «Doménech era un jove molt actiu i implicat en les activitats culturals i polítiques pròpies de l’oposició al règim». L’escriptor assenyala que Doménech va formar part d’iniciatives com el Cine Club 67 o el Grup de Folk d’Alberic[2] fundat pel sacerdot Manel Olmos i per Huguet, en què va fer  les seues primeres passes musicals el cantant Enric Ortega abans d’iniciar la seua singladura personal després de guanyar el Festival de la Nova Cançó que organitzava la Casa de Catalunya a València.

Entre 1972-1974 va ser alumne dels cursos de valencià de Lo Rat Penat, quan l’entitat estava presidida per Emili Beüt Belenguer. Beüt, acusat pels sectors més reaccionaris de l’entitat, encapçalats per Xavier Casp i Miquel Adlert, es va veure obligat a dimitir.

Llicenciat en Psicologia –disciplina en què es va doctorar–, en Filosofia i Ciències de l’Educació, va exercir com a professor de valencià, com a professor de primària i secundària, de pedagogia terapèutica i com a docent especialista en pertorbacions del llenguatge i l’audició. Fou també professor associat de la Universitat de València del Departament de Didàctica i Organització Escolar d’aquesta institució.

Va treballar també com a psicòleg i cap de la secció de Psicopedagogia i com a director de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de València i director del Col·legi d’Educació Especial Marqués de Dosaigües. A més, va ser assessor de llengües maternes (valencià i castellà) del Centre de Professors de Torrent i exercí com a assessor del Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Andreu López. Fou també vicepresident de la Societat Valenciana de Psicologia i membre del Consell Assessor del Llibre de la Generalitat i de la Junta de Govern de l’Associació de Cronistes del Regne de València, a més de director del consell de redacció de la revista Psicología y Pedagogía Aplicadas i col·laborador habitual de diverses publicacions periòdiques: Levante-EMV, El Punt, Alberic Informa, Crònica d’Ontinyent, Superdeporte, El Boletín i de diversos llibres de festes. També fou membre del Consell de Cultura del sindicat UGT.[3]

A més de biògraf del reconegut pintor Miquel Vicens Riera, natural d’Oliva, fou autor de nombrosos materials dedicats a l’estudi i la didàctica del valencià com Avaluació de la introducció del valencià com a llengua a l'ensenyament; El valencià, llengua vehicular als ensenyaments mitjans; Estudi sociolingüístic d’un barri de València: Russafa; Presència social dels mitjans de comunicació o Influència social de la televisió. Va publicar també llibres de temàtiques i gèneres diversos: poesia, text, assaig, etc. Algunes de les seues publicacions són: El temps es trenca i Els colors de la mar (poesia); investigacions sobre ensenyament en valencià i del valencià, Normes del 32, ara i ací, i altres (assaig); Coneixement del Medi, Ciències de la Natura i Ciències Socials, Geografia i Història (text); Valencià pas a pas: Bàsic, Elemental, Mitjà i Superior; Els nostres verbs, Els pronoms febles, Accentuació i dièresi, Ortografia valenciana pas a pas. Gramàtica Valenciana, Quadern de controls, Frases fetes i locucions, etc. (gramàtica, ortografia i ensenyament del valencià); Diccionari bàsic de Ciències de l’Educació, Terminologia bàsica en didàctica i necessitats educatives especials, Diccionari bàsic de termes literaris, Diccionari bàsic de la comunicació i el Diccionari bàsic de dret.

El 23 de juny de 2001 fou nomenat per les Corts Valencianes acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), de la qual va ser un ferm defensor com a instrument necessari per a acabar amb el conflicte lingüístic al País Valencià. Formà part de la Junta de Govern d'aquesta entitat.[4] El 2002, la Generalitat Valenciana el va guardonar amb el Premi a la Contribució de la Normalització Lingüística pel Diccionari bàsic de la comunicació (Naullibres, 2002). Com a president de l’associació cultural Obres i Trobes va contribuir a la difusió de la cultura i el pensament valencianista a la ciutat de València, amb l’organització de nombroses tertúlies literàries, presentació de llibres, recitals poètics...

Al funeral, celebrat a la població de Tous, d’on procedia la seua família, van acudir entre nombroses personalitats de la cultura el conseller d’Hisenda Vicent Soler, en representació del president de la Generalitat, Ximo Puig, que sí que assistí personalment al tanatori d’Alberic, i el conseller d’Educació Vicent Marzà. Molts són els homenatges rebuts a títol pòstum, com per exemple el Guardó d’Honor del 1r de Maig del sindicat UGT o el títol de President d’Honor de la Societat Valenciana de Psicologia de València, però també hi destaquen els atorgats per les poblacions d’on era cronista. Doménech és Fill Adoptiu de la població de Xèrica (l’Alt Palància), i el premi de poesia en valencià dels Premis Literaris de Tous duen el seu nom. També porta el seu nom la Biblioteca Municipal d’Alberic, actualment Biblioteca Municipal Josep Lluís Doménech.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

---

Homenatge UGT
Homenatge UGT
https://youtu.be/CGQgKXgAX5g

---

Entrevista en La Veu del País Valencià (9/7/2003)
Entrevista en La Veu del País Valencià (9/7/2003)
https://youtu.be/H15-_h9G9AM