Pintor, il·lustrador, dibuixant d’historietes i artista faller

Va nàixer al número 11 del carrer de la Tapineria, a la ciutat de València. Va cursar la primària amb bastants faltes d’assistència, perquè li agradava més anar a pintar en qualsevol lloc. La família va prendre la decisió de matricular-lo a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Com que no tenia edat per a inscriure’l, va haver de ser un dels seus germans el que es matriculara perquè anara Lluís a les classes. Com que sa mare tenia bastant amistat amb la família del pintor Julio Cebrián Mezquita, va demanar-li que solucionara el problema.

Així és com abans dels nou anys Lluís Dubon ja assistia a les classes de Sant Carles, on per plaer, per aprendre i practicar més, repetia els cursos i sempre aconseguia el Premi Roig, és a dir, les millors notes. Entre els seus condeixebles estaven Víctor Moya, Rigoberto Soler, Vicent Navarro, Lluch, Joan Llovera, Igual Ruiz, i altres que van ser notables artistes.

Dubon pintava i dibuixava amb molta habilitat, i en 1909, als 17 anys, guanyà la Medalla de Plata de l’Exposició Regional Valenciana.​ A partir d’aquell moment fou un col·laborador habitual de les més importants revistes gràfiques de la seua època: El Guante Blanco, El Cuento del Dumenche i La Semana Gráfica. Participà activament en els moviments socials i artístics de la ciutat. Llogà un estudi al carrer de Sant Miquel i en aquest barri va conéixer Dolors Aucejo Torres, amb qui va contraure matrimoni el 14 de setembre de 1914 a l’església parroquial de Sant Martí.

A causa d’una personalitat molt marcada, no es va encasellar en cap sistema o influència artística, com podia ser el sorollisme en aquella època. Guanyador de gran quantitat de premis en totes aquestes àrees, va pertànyer a la primera generació d’autors de còmic valencià, al costat de Juan Pérez del Muro i Enric Pertegàs.

En 1916 va aconseguir un segon premi en la secció de cartells i dibuixos de l’Exposició de Pintura i Escultura de la Joventut Artística Valenciana, i el primer premi de cartells dels Festejos de Maig. En aquesta etapa van nàixer les seues filles Maria i Concepció. Per poder mantindre la família es va dedicar a les arts industrials, fet que el portà a Madrid en 1922 en ser contractat com a director artístic de la fàbrica de perfums Floralia. Allà romandrà del 1922 al 1932.

Il·lustrà una infinitat de llibres i revistes per a l’editor Manuel Aguilar, col·laborà en els diaris Debate i Informaciones. A Madrid van nàixer les seues filles Amparo i Vicenta. A la fi de la dècada dels anys 20 inicià la seua participació en el diari El Mercantil Valenciano, il·lustrant els articles de Candela Ortells, Eduard Buïl i altres, i enviant puntualment els seus dibuixos des de Madrid. Allà amplià el seu cercle d’amistats relacionant-se amb el món dels còmics i la caricatura del seu temps. Va ser gran admirador de Bagaría, del qual col·leccionava els periòdics en què apareixien els seus dibuixos, i amic personal de K-Fita, Guasp, Pertegàs, Vercher, Renau i González Martí (Folchi). Precisament K-Fita, fundador i director de les renovadores Macaco (Ribadeneyra, 1928) i la seua prolongació més popular Macaquete (Estampa, 1930) introduirà Dubon en el món de la historieta. Per a Macaquete ​ dibuixà sèries com Lili el Mono Sabio, Travesuras del Mono Poli, El gigante trotamundos, Cosas de Polichinela i 20.000 kilómetros de viaje aéreo.

En 1929, El Mercantil Valenciano va incloure a les seues pàgines el suplement setmanal infantil Los Chicos. Dubon il·lustrà la pàgina de relats d’aventures escrits per Joaquín Sanchis Nadal i realitzà la maquetació i diverses capçaleres de secció al més pur estil art decó, donant-li un aspecte modern i pioner als còmics del seu temps.

En 1932 tornà a València, on es dedicà a pintar teles de ventall, cartells amb força emotiva, i retrats i paisatges de bona tècnica i expressió, entre els quals destaquen l’obra Garrofer, diverses natures mortes i els retrats de la seua dona i diversos de familiars del Dr. Lleó. També va ser el dibuixant del pergamí amb el qual es va nomenar fill predilecte de València el savi Dr. Gómez Ferrer.

Un any després, en 1933, ingressa en la plantilla de la litografia Durà i comença la seua activitat com a artista faller. En 1935 va eixir la revista Niños (La Gutemberg), editada per l’Església catòlica a València. Dubon dissenyà la capçalera i la maquetació i dibuixà la sèrie d’animals humanitzats Cosas de Don Rufo i Pirulo amb textos de Pepe Picó.

Amb l’inici de la Guerra Civil (1936-1939) Niños desapareix i Los Chicos entrà en decadència. Durant aquest període es trasllada a Riba-roja de Túria i inicia la seua col·laboració amb els tallers de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes. Realitzà cartells de propaganda política a favor del bàndol republicà i fins i tot dissenyà els bitllets de 25 i 50 cèntims amb l’efígie d’Azaña i una al·legoria de la República per al Consell Municipal de Los Navalmorales (Toledo). També realitzà caricatures de Franco, Hitler i Mussolini per a El Mercantil Valenciano, sense signar o sota el pseudònim de Juan Español.

Finalitzada la guerra i davant el temor de possibles represàlies per la seua declarada activitat antifranquista, pateix pressions de la direcció del Mercantil perquè no signe els seus dibuixos. Dubon es negà i trencà relacions amb el diari per a tornar al seu antic treball en la litografia Durà. Ell, que va ser un pioner, mai més dibuixarà una historieta.

Dubon tornà al món de les falles i treballà per a les de la plaça del Dr. Collado, Mercat, Barques i Estació del Nord (on va obtindre el premi d’honor). En 1951 va aconseguir medalla en la Biennal d’Art del Regne de València, i en 1952 la Medalla de la Diputació Provincial. Els últims anys de la seua vida els dedicà a la pintura de retrat i natura morta, la pintura de ventalls i al disseny de falles.

En l’any 2000, la seua obra va participar en l’exposició organitzada per l’Impiva i el Ministeri d’Economia, Signos del siglo. 100 años de diseño gráfico en España, mostra que reconeixia l’aportació dels dissenyadors espanyols a la qualitat de vida, a l’èxit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participació de l’obra de Lluís Dubon en aquesta exposició va ser al costat d’altres dissenyadors valencians com Artur Ballester, Paco Bascuñán, Sandra Figuerola, Pepe Gimeno, Nacho Lavernia, Xavier Mariscal, Juan Nava, Daniel Nebot, Belén Payá, Rafael Ramírez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll o Carlos Ruano.

En 2019, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) li dedicà l’exposició "Luis Dubón, un artista republicà (1909-1952)", on es feia un repàs per tota la seua trajectòria artística.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Pedro Porcel Torrens. Clásicos en jaula. La historia del tebeo valenciano. Alacant: Edicions de Ponent, 2002.

Articles en publicacions periòdiques

---

Francesc Almela i Vives. «Elogio de Luis Dubón» a: Valencia Atracción, núm. 230, 1954.

---

Exposició 2019
Exposició 2019
http://www.muvim.es/es/content/dubon-un-artista-republicano-1909-1952