Escriptora

Al seu llibre Los fills de la morta-viva (1879), Constantí Llombart considera que la «distingida escriptora» Lluïsa Duran Pagés, deu «ser considerada valenciana puix en nostre país nasqué a la vida literària», tot i que havia nascut a Barcelona el 1845. Llombart indica algunes dades biogràfiques de la poeta, com ara que, a partir dels sis anys, es va escolaritzar a l’escola Saint Charles situada al barri de la Belle de Mai, a Marsella, on va aprendre francès. Sembla que va destacar com una estudiant excel·lent en literatura, música i llengües ja que, als dotze anys, era capaç de traduir les llengües italiana i llatina.

Uns anys després, sembla que la família va traslladar-se a la ciutat de València, on Duran va seguir la seua formació a les Escoles Pies; allà, va cridar l’atenció d’alguns renaixencistes que li van fer de mentors, com ara Just Fuster, Pasqual Pérez i Rodríguez o Vicent Boix i Ricarte, qui fins i tot li dedicarà un sonet titulat «Entre el cielo y la tierra». Va seguir component música, però les seues peces només s’interpretaven en l’àmbit privat i van restar inèdites. Com a escriptora, es va donar a conèixer al públic amb un poema presentat durant el certamen que l'Ateneu Científic i Literari de València va dedicar a Cervantes.

Des d'aquell moment, Lluïsa Duran va publicar nombrosos poemes i alguns articles a diversos mitjans dels Països Catalans, com ara el Calendari Llemosí de Lo Rat Penat, el Boletín de l’Ateneu de València, La Renaxensa de Barcelona, el Calendari de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre o el Diari Català; però també a publicacions periòdiques d’arreu de l’Estat, com per exemple El Correo de la Moda, El Cascabel o El Último Figurín de Madrid, i fins i tot internacionals, amb contribucions al francès Paris Charmant, als portuguesos Gazeta Illustrada i Jurnal Viagens o al butlletí quinzenal La Llumanera editada a Nova York.

El 1879 obté un accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de València pel seu romanç «Lo Castell del Perelló», un poema de factura típicament romàntica situat en l’època medieval. Com a bona renaixencista, les seues composicions giraran al voltant de la fe, l’homenatge als avantpassats il·lustres (com ara Ausiàs March o Joan de Joanes) o a la pàtria i els orígens (que, en el seu cas, se simbolitzaran en Barcelona). Però també demostrarà preocupació davant problemàtiques femenines, com ara les violacions, temàtica central del seu poema «La nina de dol» publicat el 1883 al Calendari Llemosí de Lo Rat Penat. En el marc de la coronació de Teodor Llorente com a «Poeta de València», celebrada al mes de novembre de 1909, Lluïsa Duran va compondre la música i la lletra d’un himne dedicat a l’escriptor, tot i que aquesta peça, a hores d’ara, no s’ha pogut localitzar.

Es va casar amb Josep León Vicente, i, per aquest motiu, solia signar els seus textos com a Lluïsa Duran de León. Tingué dos fills: Josep, que fou coronel d’artilleria, i Lluís, que exercí com a perit agrari i col·laborà freqüentment amb la premsa valenciana de principis de segle XX. Va residir al número 4 del carrer del Doctor Moliner de València, on va morir als vuitanta anys a causa d’una hemorràgia cerebral.

Autoria: Maria Lacueva Lorenz

Capítols de llibres

---

LLOMBART, Constantí. LLOMBART, Constantí. Los Fills de la Morta Viva. València: Impremta d'Emilio Pascual, 1879.

Articles en publicacions periòdiques

---

Boix i Ricarte, Vicent. «A mi buena amiga Luisa Durán» a: Almanaque Las Provincias, núm. 1885, 1885, p. 53.

---

Rafael Roca. «La poeta Lluïsa Duran» a: Saó, núm. 450, 2019, p. 11.