Enric Duran i Tortajada
València,
27 d'agost de 1895
València,
28 de juny de 1967
Poeta, dramaturg i polític
Germà del periodista, escriptor, activista cultural i polític Miquel Duran amb el qual va escriure algunes obres en col·laboració.
Era fill de Miquel, agent comercial d'Andorra i de Ciril·la, mestra de Benimodo. Als 16 anys va quedar orfe de pare, començant a treballar com a agent comercial, a l'hora que iniciava les seues col·laboracions amb diverses publicacions de caràcter periòdic i la seua producció literària. En aquest sentit, és conegut per la seua abundant obra poètica, influenciada per Teodor Llorente.
Cap al 1912 començà a publicar versos i contes a Avant, València Cultural, El Cuento del Dumenche, Valencia Mensual, El Progreso de Xàtiva, Tierra Levantina de Buenos Aires i Senyera de Mèxic.
Amb Francesc Almela i Vives fundà el 1930 la sèrie Nostra Novel·la. Abans del 1936 havia publicat algunes narracions curtes i havia estrenat un parell de comèdies en col·laboració amb el seu germà Miquel.
Pel que fa a la seua trajectòria política, el 1915 va ser vocal de la primera junta directiva de la Joventut Nacionalista Republicana, que s'havia constituït el 10 de desembre d'eixe any, unint militants de la Joventut Valencianista (que, segons sembla, no abandonaren aquesta formació), i elements nous que, posteriorment, adquiriren significació en el camp blasquista.
A les eleccions municipals de 1931 l'Agrupació Valencianista Republicana (AVR), constituïda en acabar-se la Dictadura, assolí dos regidors elegits en la llista republicana majoritària: Francesc Soto i Enric Duran, avalat pel prestigi del seu germà Miquel, que aleshores treballava a Barcelona. Els dos electes de l'AVR se sumaren a Joaquim Reig, de la Unió Valencianista, —elegit a la llista de la dreta— i constituïren una minoria valencianista que actuà amb plena llibertat de vot, excepte en les qüestions que afectaren l'actuació municipal en l'aspecte valencianista, polític i administratiu.
El maig del 1931 formà part de la ponència que havia de redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia, en representació de l'Ajuntament de València i juntament amb Joaquim Reig, Joan Baptista Pascual-Leone i d'altres.
En aquest context, el 1932, va ser un dels signataris de les Normes de Castelló.
Tanmateix, Enric Duran trencà la disciplina de la minoria valencianista a l'Ajuntament de València, arran d'un enfrontament per una qüestió d'ordre administratiu que enfrontà el líder valencianista, Joaquim Reig, amb l'alcalde blasquista Vicent Alfaro. El grup va fer públic un comunicat en que expressava els motius del desacord, i que Duran es negà a signar i a acatar-ne el contingut. Com a conseqüència, el Comitè Polític de l'AVR va fer públic que Duran havia deixat de pertànyer a l'Agrupació i que, per tant, ja no la representava. A partir d'aquell moment, Duran passà a col·laborar amb la majoria blasquista.
Durant el franquisme tornà a immiscir-se en els grups culturals i literaris valencians, amb una postura secessionista que es contradeia amb la seua prèvia signatura de les Normes del 1932.
El 1942 edità l'opuscle Els sonets de la llar, seguit per molts més, finalment aplegats en antologia en el volum Semprevives (1963), que responen a la concepció floralesca de la poesia segons el model de Teodor Llorente. En castellà publicà diversos volums de cròniques i memòries. El 1956 va ser director de número del Centre de Cultura Valenciana.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Enric Duran i Tortajada
Obra pròpia
Llibres
DURAN TORTAJADA, Enric. Els Sonets de la llar. València: Tip. J. Bernés, 1942.
DURAN TORTAJADA, Enric. Les cançons de l'horta. València: Tip. Moderna, 1944.
DURAN TORTAJADA, Enric. Pomell de rimes. València: Tipografia Moderna, 1946.
DURAN TORTAJADA, Enric. Englantina d'Or . València: Tipografia Moderna, 1947.
DURAN TORTAJADA, Enric. El Ramell líric. València: Tipografia Moderna, 1949.
DURAN TORTAJADA, Enric. Lira vibrant . València : 1951.
DURAN TORTAJADA, Enric. Semprevives : antologia poètica. València: Fermar, DL, 1963.
Articles en publicacions periòdiques
DURAN TORTAJADA, Enric. «La Poesía valenciana, su natural vehículo lingüístico y su proyección universal» a: Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1956, p. 13-22.
Enric Duran i Tortajada
Bibliografia
Llibres
ARDIT, M., BALCELLS i SALES, A.. Història dels Països Catalans. vol 3. Barcelona: EDHASA, 1980.
BALLESTER, Josep. Temps de quarantena : Cultura i societat a la postguerra (1939-1959). València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
CUCÓ, Alfons . El valencianisme polític. València: Lavinia, 1971 [Garbí n. 2].
PIZCUETA, Adolf. Memòries fragmentàries. València: ACPV – Fundació Huguet, 1990.