Propagandista

Fill de Bernat Esparza Martínez i de Teresa Martínez Hervás.

El 1913, als divuit anys, s’instal·la a Barcelona: «Fa divuit anys que resideixo a Barcelona, però conservo encara intacta l'ànima valenciana, que em fa sentir-me germà vostre. En nom dels valencians residents a Barcelona, m'és grat d'adherir-me a l'homenatge de l'amic Terradellas i dir en representació seva: Visca Catalunya lliure! Visca Macià! i Visca la República!» [1]

El juliol de 1922 esdevé vicesecretari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, en una Junta presidida per Jaume Aiguader. [2]

El 1931 esdevé militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, alhora que col·labora amb el diari L’Opinió. [3]

L’octubre de 1932 esdevé un dels fundadors d’Actuació Valencianista d’Esquerra, a Barcelona, formant part com a secretari de la primera junta de l’entitat, presidida aleshores per Pere Mira i Noguera. [4]

Col·laborador en les campanyes electorals d’ERC a les eleccions al nou Parlament de Catalunya de 1932, a les Corts Republicanes de 1933 i 1936, com a orador a diversos mítings a Barcelona.

El juliol de 1935 esdevé fundador i president de l’Associació Universitària Obrera. [5]

El 6 de setembre de 1936 es casa amb Hermínia Peña i Grangel (L’Alcora, 1903).

Afiliat a la UGT.

El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, i a instàncies de Pere Bosch i Gimpera, incauta i salva tot el material científic i cultural (laboratoris i biblioteca) de l’Institut Químic de Sarrià.

Crea i funda l’Institut Ràdio-tècnic, del qual és secretari general —sota la presidència de Joaquín Sánchez-Cordovés— per tal de formar nous tècnics en transmissions, que inicia les seves classes l’1 de setembre de 1936, enviant la primera expedició al front de guerra el 21 de setembre. L’Institut es transforma en Unitat Militaritzada de Transmissions i posteriorment en Grup de Transmissions i Senyals, incorporant-se, el gener de 1937, al front de guerra en qualitat de tinent. El grup passa a dir-se Batalló de Transmissions.

El 6 de desembre de 1937 és nomenat, en representació d’Esquerra Republicana, comissari de batalló de rereguarda, fins el 12 d’abril de 1938, que és substituït per Víctor Torres.

El 7 de febrer de 1939 s’exilia a França, on continuarà sent membre d’Actuació Valencianista d’Esquerra i de la UGT. [6]

El juliol de 1939 ja resideix a Montpeller, a redòs de la Residència d’Intel·lectuals Catalans, guanyant-se la vida com a sabater.

 

[1] «L’homenatge al diputat a Corts Josep Tarradellas», L’Opinió, 25 de novembre de 1931, p. 4.

[2] La Veu de Catalunya, 6 de juliol de 1922, p. 2.

[3] Bernat ESPARZA. «Què fan els valencianistes de Catalunya?», L’Opinió, 17 de maig de 1932, p. 20; Bernat ESPARZA. «Els valencianistes per l’Estatut català», L’Opinió, 19 de maig de 1932, p. 12; Bernat ESPARZA. «Els valencians i els darrers esdeveniments», L’Opinió, 18 de gener de 1933, p. 7; Bernat ESPARZA «No passarà… de llarg!», L’Opinió, 22 de març de 1933, p. 8. 

[4] «L’actuació dels valencianistes», L’Opinió, 25 d’octubre de 1932, p. 8.

[5] «Constitució de l’Associació Universitària Obrera», La Humanitat, 3 de juliol de 1935, p. 7.

[6] «Manifestació de simpatia», La Humanitat [Montpeller], 8 de febrer de 1945, p. 2.

Autoria: Josep Vall i Segura