Metge i odontòleg, polític i activista cultural

Llicenciat en Medicina i doctor en Cirurgia i Odontologia per la Universitat de València, el 1913 es va traslladar amb la seua dona, Maria Eulògia Sanchis Aldaya, a la ciutat d’Alacant.  Estruch es va instal·lar al principal dreta del número 6 de la plaça de Castelar (avui Rambla de Méndez Núñez amb c/ Major), on va exercir durant dos anys també de metge odontòleg. Més endavant traslladà la consulta a l’actual carrer del Portal d’Elx.[1] En aquesta mateixa casa, tres anys més tard, va nàixer el seu fill Josep Estruch, la figura alacantina dedicada al teatre més important de l’exili.[2]

A Alacant va ser soci del Casino, del Club de Regates antigament anomenat del Tiro al Pichón. Va participar en les Fogueres des de la seua creació el 1928 com a president del districte de la Rambla el 1931, i un any més tard de la Comissió Gestora. Durant el seu mandat es van plantar vint fogueres i es va ordenar la confecció d’un reglament redactat per José Maria Py, Rafael Ferrándiz i Rafael Piqueras.

Va ser un militant destacat d’Izquierda Republicana i membre també de la Lògia Constante Alona, fundada en Alacant el 1874 i refundada en 1913. Aquesta lògia, després de la caiguda de Primo de Rivera, va jugar un paper molt important per tal d’assegurar el control dels comicis. Durant la II República molts dels seus membres van ser diputats o regidors, com el mateix alcalde, Lorenzo Carbonell.[3]

El 1933 va participar en la primera assemblea de l’Agrupació Regionalista Alacantina (ARA) a la seu de l’Associació de Premsa. El primer comité directiu va quedar integrat pel metge Àngel Pascual i Devesa com a president, ajudat per Emilio Costa Tomás com a president segon; com a secretaris actuaven Enric Valor (estudiant) i Alfred Badenas (escriptor); la tresoreria era per a Josep Coloma Pellicer, i les vocalies per a Rafael Blasco Garcia (advocat), Josep Estruch Ripoll (odontòleg), César Oarrichena Genaro (diputat de les Corts), Joan Nicolau Balaguer (professor de la Normal i farmacèutic), Rafael Anton Carratalà (advocat) i Antoni Ramos Espinós (advocat). Per una altra banda, de la Comissió de Propaganda se’n feien càrrec Àngel Pascual i Devesa, Alfred Badenas, Germinal Ros i Martí, Josep Ferrándiz Torremocha, Josep Ferrándiz Pérez, M. Boscà i Luis i Enric Valor. Tots eren col·laboradors de la premsa alacantina i alguns ja havien publicat escrits a València. La seu provisional, com ja sabem, era al número 17 del carrer de Pablo Iglesias, a la redacció d’El Tio Cuc, encara que les reunions massives es realitzaven a l’Associació de la Premsa Alacantina.

Estruch va exercir de Cònsol Honorari d’Uruguai, fet que li permetria acabada la guerra poder exiliar-se després d’un llarg periple a aquest país. Durant la Guerra Civil va ser metge de la Casa de Socors i en la Creu Roja, entitat de què va ser president. Acabada la guerra es va exiliar a França. El franquisme el va condemnar a la requisa de tots els seus béns i l’execució en absència. Va viure en Montauban protegit per la maçoneria francesa.

Després de la invasió nazi aconseguí escapar per Marsella primer a República Dominicana i després a San Juan (Argentina), on es va fer càrrec del consultori d’un odontòleg britànic que es va allistar per lluitar contra els alemanys.

El 15 de gener de 1944, un terratrèmol va assolar la ciutat i Estruch es va veure obligat a traslladar-se a Santiago de Xile amb uns familiars seus que estaven també exiliats. Gràcies als seus contactes amb Uruguai va aconseguir instal·lar-se en aquell país i reunir-se a Montevideo amb el seu fill que vivia a Anglaterra i la seua dona que continuava a Espanya.

El 1949 va patir un infart que el va deixar privat i al poc moria a l’edat de 63 anys.[4]

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Articles en publicacions periòdiques

---

Vene Herrero. «José Estruch en Inglaterra» a: Acotaciones. Revista de investigación y creación teatral, núm. 26, 2011.

---

“Joaquín Santos Matas, José Estruch, el foguerer”, Información
“Joaquín Santos Matas, José Estruch, el foguerer”, Información
https://www.informacion.es/opinion/2016/10/26/jose-estruch-foguerer-6052308.html

---

Memoria de Alicante. Alicantepedia
Memoria de Alicante. Alicantepedia
https://alicantepedia.com/biografias/estruch-ripoll-jos%C3%A9