Escolapi, impulsor del valencià

Tot i nàixer a València, sempre es considerà de Benicolet, d’on era la seua família. Va professar en l’orde escolapi, especialment dedicat a l’ensenyament, i fou ordenat sacerdot el 1960. Les seues primeres destinacions foren els col·legis d’Algemesí i València, abans de ser enviat a la missió escolàpia de Managua.

L’any 1970 arribà al col·legi de Gandia, on va exercir com a director. Aprofitant la possibilitat de la denominada Llei Villar Palasí, hi introduí el valencià com a assignatura. El fet que un prestigiós centre privat i religiós adoptés aquesta decisió significà un augment del prestigi de la llengua pròpia, que sortia així d’una marginació secular i promovia un canvi sociolingüístic tant en l’alumnat com en les seues famílies i, de retruc, en la ciutat.

El curs 1973-74 s’iniciaren els cursos ICE de Lingüística Valenciana per al reciclatge del professorat. Es realitzaren a l’Escola Pia i tingueren com a professors Josep Iborra, aleshores catedràtic de Filosofia de l’actual IES Maria Enríquez, i el mateix pare Faus, que era professor de valencià per Lo Rat Penat des de 1971. Les classes anaven acompanyades de conferències de figures destacades de la intel·lectualitat valenciana com Lluís Vicent Aracil, Josep Vicent Marqués i Vicent Pitarch, que tractaven sobre la llengua i la cultura dels valencians. Hi assistien mestres, però també professionals d’altres àmbits. Entre els docents matriculats es despertà una reflexió sobre la seua funció en la societat que els dugué a plantejar-se una renovació pedagògica profunda que s’havia d’aparellar a l’ús de la llengua pròpia. D’allí nasqué el Col·lectiu de Mestres de la Safor, que constituí l’avantguarda d’aquestes moviments en l’escola valenciana.

El 1978 s’organitzà la primera Campanya Carles Salvador, adreçada a la ciutadania amb l’objectiu primordial de difondre el coneixement de l’idioma. A Gandia, el curs tingué com a coordinador l’escriptor Josep Piera i com a professor Vicent Faus, que, a més, no dubtà a implicar-se en el teixit social de la ciutat al si de l’Associació Cultural de la Safor, que tingué una vida molt activa amb conferències, presentacions de llibres i revistes, taules redones, exposicions i fins i tot l’edició de llibres. Entre els membres, a més del pare Faus, hi havia la periodista Elvira Ferrer, l’escriptor Joan M. Monjo i el professor Josep Alandete. Una de les activitats promogudes pel pare Faus fou la recuperació, després de segles de prohibició i oblit, del Cant de la Sibil·la que, des de 1979, es canta a l’ermita de Santa Anna la nit de Nadal. L’Escola Pia gandiana té cura de l’edifici, en manté el culte i hi organitza activitats culturals entre les quals destacava la formació d’una biblioteca de fons valencians i catalans, a càrrec de Vicent Faus, en què es podien trobar periòdics, revistes generals i especialitzades, llibres de festes dels pobles o volums de tema divers. Era una obra generosa i callada, projectada amorosament a la col·lectivitat. Així mateix, introduí la litúrgia en la llengua pròpia, tant a l’església del col·legi com a l’ermita. Tot plegat li reportà el sobrenom de “Pare del valencià”.

D’altra banda, fou membre del Consell General del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell en dos períodes diferents: 1984-1988 i 1995-1999. I també promogué, amb l’Ajuntament de Gandia, la Fundació Leandro Calvo, que permeté la restauració de l’edifici del col·legi a canvi d’usos culturals i educatius externs com la UNED.

El 1995, després de 25 anys, deixava la capital de la Safor. L’Ajuntament li concedí l’escut d’or de Gandia. Passà com a director a l’històric col·legi de Sant Joaquim, al carrer dels Carnissers de València, i a partir de 1999 fou l’encarregat del patrimoni de la província escolàpia de València.

A l’abril de 2010, l’Ajuntament de Gandia el nomenà Fill Adoptiu, una distinció que rebé pòstumament ja que morí en accident de trànsit a València quan travessava un pas de vianants. El CEIC Alfons el Vell, per honorar el seu record d’home infatigable, capdavanter del valencianisme, de caràcter discret però ferm, publicà el llibre de Miguel Vercher L’ermita de Santa Anna (2011), que el pare Faus restaurà, conservà i convertí en un centre cultural saforenc.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Miguel Vercher. L’ermita de Santa Anna. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2011.

Articles en publicacions periòdiques

---

Josep M. Bausset. «Vicent Faus: “el pare del valencià”» a: Saó, núm. 458, 2020, p. 9.