Vicent Fe i Castell
Manuel,
15 de març de 1875
Ciutat de Mèxic,
27 de novembre de 1945
Metge, escriptor, periodista i polític
Fill de Gaspar Fe, de València i de Virginia Castell, d'Alcoi. Es casà amb la soprano Caridad Álvarez Arisco, amb qui tingueren dos fills: Víctor i Vicent.
Va cursar estudis de Farmàcia i Medicina a la Universitat de València.
Com a autor teatral estrenà, molt jove encara, El primer tenor (1896), Portfolio de Valencia (1898) i Los payasos (1899). Però aviat es vinculà al valencianisme cultural col·laborant en publicacions com València Nova, El Cuento del Dumenche i Teatro Valensiá on, recollint la tradició d'Escalante, aconseguí la popularitat amb sainets en català com ara: Els fantasmes del solar o les coses de Valensia (1908), Les viudes de la plaseta (1908), Carmeta la pentinaora (1908)...
El 1917 heretà del seu oncle, Francesc Castell i Miralles, la propietat del diari El Mercantil Valenciano, del qual a partir de 1929 n'esdevindria el director. Amb la proclamació de la República, El Mercantil Valenciano esdevingué un dels diaris de València amb major nivell periodístic.
A les eleccions a Corts de 1931 formà part de la candidatura de la Derecha Liberal Republicana per la circumscripció de València, però no resultà elegit. En canvi a les eleccions a Corts de 1936 sí que fou escollit diputat per Castelló, —com a independent— dins la candidatura del Front Popular, assolint 70.107 vots.
A l'inici de la Guerra Civil El Mercantil Valenciano fou intervingut i no recuperà el control del diari fins a mitjans de 1937. El seu xalet d'estiueig al Vedat de Torrent, anomenat «El Mercantil» fou residència, durant el 1938, del general republicà José Miaja.
A les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França, instal·lant-se a Perpinyà. El 1940, amb l'ajut del director del Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles, Bibiano Fernández Osorio y Tafall, passaren primer a Santo Domingo, a la República Dominicana, i posteriorment a Mèxic, on moriria cinc anys després.
El franquista Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas, de València, li embargà preventivament tots els seus bens, el xalet i el periòdic —que passà a editar-se com a Levante, adscrit a la premsa del Movimiento— com a garantia per a la sanció econòmica «que pueda imponérsele como presunto responsable político». A la seva mort, la seva vídua i els seus fills van poder heretar el xalet.
Autoria: Josep Vall i Segura
Vicent Fe i Castell
Obra pròpia
Llibres
FE I CASTELL, Vicent. El primer tenor. 1896.
FE I CASTELL, Vicent. Porfolio de Valencia. València: 1898.
FE I CASTELL, Vicent. Los payasos. 1899.
FE I CASTELL, Vicent. Carmeta la pentinaora. València: 1908 [El Cuento del Dumenche; 7].
FE I CASTELL, Vicent. Els fantasmes del solar o Les coses de Valensia. València: 1908.
FE I CASTELL, Vicent. Les viudes de la plaseta, els festeros de la guasa, o Catarrócha descuberta. València: 1908.