Historiador i cronista de Nules

Vicent Felip va nàixer al si d’una família de llauradors de Nules, però els Sempere venien d’Elx, van comprar casa i terra i s’hi van establir. Van ser els seus avis materns els que li van pagar el col·legi de La Salle de Paterna, on ell i el seu germà van estar interns del 1962 al 1964.

Després va ingressar com a Hermano de La Salle a Mallorca, la tasca dels quals consistia a ajudar en l’educació d’altres alumnes. Va ser professor a l’escola de Pont d’Inca i de Pla de Natesa. El Concili Vaticà II provocà la divisió dels Hermanos en dos grups: Vicent no entenia els enfrontaments i discrepà de la línia que volia orientar-se cap al negoci de l’educació. Se’n tornà a Nules, on passà tres anys molt dolgut. S’incorporà al servei militar i en 1973 es declarà objector de consciència; el tancaren al penal militar; com que els seus motius eren religiosos, l’enviaren quinze dies a l’hospital i finalment a casa. D’allí se’n va a Barcelona, on treballa a Motor Ibérica (l’actual Nissan) i estudia a l’Institut Catòlic de Ciències Socials, a l’actual Universitat Ramon Llull, i restauració i enquadernació a l’Escola de la Llotja. Coneix Joaquim Nadal, Carlota Soler, acudeix als seminaris d’ètica de José Mª Díaz Alegría, jesuïta, teòleg de l’Alliberament, i es titula en Ciències Socials. Durant onze anys, va viure a Barcelona en el moment en què aquesta ciutat era el motor de la cultura i la progressia a l’Estat espanyol. És el temps en què aprofita els dissabtes per investigar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

El 1984 tornà a Nules carregat de projectes i utopies. Va treballar per a parar l’enderrocament del Fort (l’actual Museu de Medallística), i les obres de restauració de les muralles de Mascarell, fortament subvencionades però amb un mal projecte. Es volien posar en valor les muralles, però paradoxalment va servir per què s’accelerara la construcció de portes i finestres en el mur. A més, en aquell moment s’estaven tirant moltes cases, i també útils i ferramentes, i ell s’encarregà de parlar amb els propietaris perquè donaren peces amb poc de valor material però molt de valor informatiu.

Va aconseguir que l’Arxiu Històric del poble tornara des de Castelló, ja que estava allí des del temps de la Guerra Civil, i se’n va fer càrrec de la catalogació. Va ser nomenat cronista de Nules el 1982, quan encara vivia a Barcelona, un càrrec honorari que exercí fins a la seua mort. Felip Sempere va ser col·laborador habitual del periòdic Mediterráneo i coordinador del desaparegut Noulas. Butlletí d’Informació Municipal. A més, fou un dels impulsors del Congrés d’Història i Filologia de la Plana als anys 90.

Entre les seues obres destaquen:

Recull per a una història de Nules. Caixa Rural de Nules, 2000.

Dos noticiaris de Nules (s. XIX). SCC, 1978.

Documents de la Catedral de Tortosa referents a la vila i terme de Nules. Diputació de Castelló, 1982.

La qüestió de les aigües entre la vila de Nules i Borriana. Ajuntament de Nules, 1987.

«Els Centelles, senyors de Nules i comtes d’Oliva». Cabdells, 2004.

Autoria: Maria L. Fernández

Nulespèdia: Vicent Felip Sempere
Nulespèdia: Vicent Felip Sempere
https://www.nulespedia.com/arxiu-item/vicent-felip-sempere/