Escolapi i dramaturg

Professà en l’orde escolapi i estigué destinat, amb importants responsabilitats, als col·legis d’Alzira, Utiel i València. A més, publicà diversos textos per a l’ensenyament de la lectoescriptura i la gramàtica castellana. Començà a escriure teatre com a complement del treball pedagògic que realitzaven, tant en l’àrea lingüística com en la musical, i acabà sent una figura destacada en el camp del teatre escolar, de tal manera que editors de Madrid i de València adquiriren els drets d’explotació de les seues obres, algunes de les quals foren reeditades.

Algunes peces foren fruit de l’obediència als superiors que li les sol·licitaven. Una gran part s’estrenaren al teatret de l’Hospital d’Alzira o al Seminario Andresiano de València, poblacions on aleshores residia. L’objectiu que perseguia era adelitar l’alumnat tot inculcant-li consells educatius per la via de l’espontaneïtat i la gràcia. Així, en la seua producció, composta per una vintena d’obres entre les quals predominen els joguets còmics i les sarsueles, es troben temes religiosos, biografies edificants, crítica de costums i la contraposició entre el vici i la virtut, que sempre havia d’eixir vencedora. En obres històriques com el drama Capetillo o El estado sin Dios, escrita a instàncies d’un cercle catòlic de València, el que pretenia era aprofitar les lliçons del passat per a incidir en el nefast paper dels lliurepensadors i els anticlericals que conduïen a la degradació social. En la seua opinió, la llibertat, la igualtat i la fraternitat que no es basaren en l’evangeli eren perverses, enganyoses i menaven a l’abisme.

La fluïdesa del seu vers i l’habilitat en la creació de caràcters i situacions li permetia superar, sense perdre excessivament la versemblança, el problema que significava  que els actors foren de curta edat i exclusivament masculins. En canvi, el públic era molt variat, perquè solien acudir a les estrenes autoritats civils i eclesiàstiques convidades, a més dels familiars dels estudiants. Així, la representació es convertia en una mostra dels mètodes educatius i els valors que transmetien als deixebles. En aquest sentit, el seu teatre no pot ser qualificat ingènuament d’infantil perquè duia implícita una gran càrrega d’adoctrinament. D’altra banda, la difusió de la seua obra per col·legis de tot l’Estat, amb un ensenyament exclusivament en castellà, condicionà l’idioma  de la seua producció.

En català només publicà El sant del sacrament, possiblement perquè la seua finalitat era guanyar el certamen artisticoliterari convocat a Vila-real amb motiu de la peregrinació eucarística al sepulcre de sant Pasqual Bailón, si bé se li’n van quedar algunes d’inèdites en la llengua pròpia, escrites en la primera dècada del segle XX, quan es presentà als Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Felis qualificà El sant del sacrament (València, 1900) d’acte sagramental perquè en l’apoteosi final apareix la custòdia entre núvols i àngels, però en realitat està a mitjan camí entre la comèdia hagiogràfica i la de costums. Com a trets essencials que la diferencien de la resta de la seua producció, a més de l’elecció de l’idioma, hi ha el fet de no estar pensada originàriament per a l’àmbit escolar.

En els Jocs Florals de 1905 obtingué un accèssit al premi de l’obra dramàtica amb La tuna, i a l’abril de 1906 estrenà, en el Col·legi d’Orfes de Sant Vicent Ferrer, el miracle Les rogatives, sarsuela en un acte amb música de Josep Medina Garcerà, mestre director de l’escola de música del col·legi. L’obra tingué molt d’èxit i s’hi representà al voltant de la festivitat del taumaturg patró de València, almenys fins a 1919. També es degué quedar inèdita l’obreta Colau, repetidament anunciada com a novetat editorial, però que mai no arribà a la impremta.

Com a poeta, Josep Felis inclogué versos en la premsa local gandiana, habitualment en castellà. En català li coneixem el poema titulat «La Mare de Déu Blanqueta», publicat a la Revista de Gandía. L’any 1911 sofrí una apoplexia que el deixà impedit i es traslladà al col·legi de la seua ciutat nadiua, on romangué fins a la mort.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Capítols de llibres

---

Vicente Faubel. «Felis, José», a: Vicente Faubel. Diccionario enciclopédico escolapio, vol. II. Salamanca: 1983, p. 223.

---

Wiki Escolàpia
Wiki Escolàpia
http://wiki.scolopi.net/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Felis