Actor i escriptor

Fill de Josep Ramon Ferràndiz Estarelles, llaurador, i d’Anna Maria Navarro Martines, amb domicili al carrer de la Verge número 5 d’Alfarrasí. De molt jove, la família es va traslladar a viure a Alacant, on es va involucrar en els grups artístics i culturals de la ciutat. Va contraure matrimoni amb Maria Asensi i Pastor, amb qui va tindre una filla anomenada Èlia.

En 1928, Josep Maria Py implantava les Fogueres a Alacant, una adaptació de les Falles de València. Rafael Ferràndiz se sumarà prompte a la festa i a l’organització: en 1930 era el tresorer de la Comissió Gestora i en 1931 secretari, a més d’estar també molt vinculat a la comissió foguerera del districte de Benito Pérez Galdós. Són els anys en què comença a fixar-se la festa i es crea la figura femenina de la Bellea del Foc.

Com a aficionat al teatre, va actuar en algunes ocasions amb agrupacions alacantines com l’Orfeó i la companyia de Teresa Barrachina, amb qui va estrenar el 29 de maig de 1930 al Teatre Principal la comèdia Nit de Fogueres, una de les primeres peces de tema foguerer, de la qual era autor en col·laboració amb Josep Antoni Ferriol. Aquesta obra, subtitulada «comèdia en dialecte alacantí», fa un enaltiment de la tasca de les comissions en pro de la festa. Com a autor teatral va escriure també la comèdia festera La Bellea del Raval Roig, amb Josep Pérez Russo (1935), empresari que tenia l’arrendament dels para-sols i cadires dels banys del Postiguet.

Aquest teatre d’inspiració fallera havia arribat en el moment incipient de les Fogueres a Alacant, una ciutat amb un gran potencial d’actors i públic afeccionat aleshores. Les seues obres, juntament amb les d’altres autors de la festa, tingueren un gran èxit i marcaren el punt de partida i la definició d’un gènere que gaudí d’una bona florida entre 1930 i 1935, amb autors com Rafael Fuertes, Josep Coloma Pellicer, Antuli Sanjuán, Antònia Solbes, Josep Ferràndiz Torremocha, Paco Hernández o Lorenzo Aguirre. Eren comèdies de costums amb el rerefons de la Festa de Sant Joan, amb un llenguatge directe i punyent que cercava la complicitat del públic. Després de la guerra haurem d’esperar fins a l’any 1948 per a tornar a trobar en cartell una obra d’aquestes característiques.

Rafael Ferràndiz va escriure en castellà les comèdies Ardides de mujer (1936) i Maribel (1936). Va morir a la Casa de Socors d’Alacant a causa d’una angina de pit a l’edat de cinquanta-dos anys, uns mesos després d’haver esclatat la Guerra Civil.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 1999.

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Teatre foguerer. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2002.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Rafael Ferràndiz Navarro», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos, 4. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 167-168.

---

Història de les Fogueres
Història de les Fogueres
https://sites.google.com/site/foguerasantantondebaix2009/la-llengua-d-alacant-i-les-fogueres-de-sant-joan