Prevere i escriptor

Eloi Ferrer va nàixer a Benassal i era fill del veterinari Ramon Ferrer Solsona (natural de l’Anglesola) i de la benassalenca Gumersinda Cadroy Sabater, al domicili que tenien a la plaça de la Constitució.

Pel que fa a la seua formació sacerdotal, sabem que ingressà al Seminari de Tortosa i fou ordenat subdiaca pel desembre de 1915, diaca a la darreria del 1916 i prevere el 2 de juny de 1917. La primera destinació fou la parròquia de Vistabella, de la qual, possiblement, tornà al seminari tortosí com a professor de llengües clàssiques. Just el trobem allà a partir de l’any 1920, fins que el 30 de setembre de 1925 és nomenat coadjutor de l’arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real. En aquest poble de la Plana Baixa deixarà un record inesborrable per la seua dedicació a la joventut des de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga entre el 1927 i el 1934, de la qual era el director. L’any 1935 fou nomenat ecònom de la parròquia de l’Assumpció de la Vall d’Uixó, on el va sorprendre l’esclat de la guerra i marxà al seu poble, Benassal. Allà fou posat a fer treballs forçats, detingut i assassinat a la carretera de Borriol al mes d'octubre de 1936. Fou soterrat al cementeri de Borriol, i el 20 d’octubre de 1938 van traslladar les restes mortals al cementeri de Benassal.

Sobre la seua capacitat intel·lectual, sabem que a banda de la bona formació rebuda a Tortosa tingué l’influx decisiu del seu paisà Mn. Joaquim Garcia Girona i de Carles Salvador, destinat des del 1916 a Benassal. A Tortosa estant, va conéixer Mn. Antoni M. Alcover en una de les visites a la ciutat per animar els col·laboradors en la recollida de lèxic per a la Calaixera; això era els dies 14 i 15 d’octubre de 1921, en companyia dels actius Mn. Tomàs Bellpuig, Francesc Mestre i Noé i el notari Joan O’Callaghan. Sembla, però, que ja col·laborava amb ell des d’abans per mitjà de la invitació de Mn. Garcia Girona, tot i que no figura en les llistes. Ho sabem perquè en les correspondències de Carles Salvador i Mn. Garcia Girona amb Mn. Alcover apareix esmentat de forma directa i indirecta. A més, entre els anys 1915 i 1920 fou col·laborador de l’Institut d’Estudis Catalans, per al qual respongué els «qüestionaris verds» que havien de servir per a l’elaboració del projectat Diccionari dels dialectes de l’IEC (posteriorment anomenat per Mn. Griera Tresor de la llengua catalana), treball que supervisaven Pere Barnils i Mn. Antoni Maria Griera. Possiblement, aquesta missió li fou encomanada pel conterrani Garcia Girona, que col·laborava amb l’IEC des del 1914 i recomanà els dos col·laboradors que millor podien ajudar des del seu poble natal: el mestre Carles Salvador i el jove eclesiàstic valencianista Eloi Ferrer.

A partir del curs 1920-1921 el trobem de professor de llengües clàssiques al Seminari de Tortosa, des d’on publica algun article sobre literatura clàssica en la revista cultural de l’Ateneu d’aquella ciutat, La Zuda. En l’àmbit del seu compromís valencianista, fou dels capellans adherits als Aplecs de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí de 1922 (9 de juliol, III Aplec) i de 1923 (5 d’agost, IV Aplec), i a més estava subscrit a la publicació El Crit de la Muntanya. Tot i que no fou represaliat en l’afer de l’ús del català i de la pronúncia more romano del llatí en el capítol tortosí, Carles Salvador ens diu en una carta a Mn. Alcover que «des d’allí [Tortosa] fa mal treballar aquestes coses per alló que del Seminari foren trets els amics catalanistes. Mn. Eloi és molt valencianiste, peró ara no pot ajudarnos si no és amb l’esperit».

A Vila-real estant, va publicar el 1926 en les pàgines del BSCC una transcripció en dues entregues de l’inventari de 1443 del jurista i cavaller Joan Prunyosa, procedent de l’arxiu de Benassal. Per testimonis orals sabem que disposava d’una bona biblioteca a la seua vila natal i de moltes notes històriques extretes que van desaparéixer durant la guerra. A més, és l’autor ocult amb Carles Salvador d’una actualització de la Breu instrucció de la doctrina cristiana (Castelló, 1922), primera publicació massiva de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana destinada a la catequesi dels infants en valencià.

L’any 1935 fou nomenat ecònom de la parròquia de l’Assumpció de la Vall d’Uixó, on el va sorprendre l’esclat de la guerra i marxà al seu poble, Benassal. Allà fou posat a fer treballs forçats, detingut i assassinat a la carretera de Borriol el 20 d’octubre de 1936. Fou soterrat al cementeri de Borriol, i el 20 d’octubre de 1938 van traslladar les seues restes mortals al cementeri de Benassal.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre