Llista alfabètica
Llista alfabètica

Vicenta Ferrer i Escrivà

València, 18 de setembre de 1946
València, 15 d'octubre de 2002

Fotografia de Vicenta Ferrer i Escrivà

Docent i escriptora

Era la filla major de l’impressor i lexicògraf Francesc Ferrer Pastor i de Vicenta Escrivà Peiró, tots dos de la Font d’en Carròs, casats l’1 d’octubre de 1945. Tingueren quatre descendents: Vicenta, Regina, Carme i Francesc.

La seua formació va ser molt diversa: en 1964 obtingué el títol de perruquera i esteticista. Deu anys després mostrà inclinació pel món infantil, amb diploma de Puericultura i pràctiques als hospitals Clínic i Provincial de la ciutat de València, però ella tenia vocació de mestra i entre els anys 1976-1979 es diplomà en Professorat d’EGB, en l’especialitat de Llengua Espanyola i Idiomes Moderns. Tot seguit cursà a la Universitat de València els cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica en els graus elemental, mitjà i superior. Havia unit així el magisteri amb la llengua, havia estudiat el valencià en el nivell universitari, però volgué fer altres estudis i així, en 1983 va finalitzar els estudis de Peritatge Mercantil, i en 1986 cursà l’especialitat de Preescolar del professorat d’EGB. A més, va fer el primer curs de Filologia Hispànica (especialitat Valenciana) a la Universitat de València en 1987.

Vicenta Ferrer era una dona polivalent, que treballava i estudiava. Recordem que era perruquera i eixa va ser la seua principal ocupació fins al 1983, però també sabem que entre 1979 i 1981 va impartir classes de Formació Professional a Catarroja. La següent experiència laboral ja se centra més en el camp docent, com a mestra. Impartí classes d’EGB de 1981 a 1983, i durant els dos anys següents feu classes al Centre Carles Salvador de València de llengua i cultura del País Valencià, que compaginava amb els cursos de llengua que organitzava la Conselleria d’Educació de la Generalitat en els primers anys de l’aprovació de l’Estatut i de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Va ser en 1985 que, per oposició, entrà com a mestra al CP Sant Jaume Apòstol d’Alfarb (la Ribera Alta), i en 1993 com a mestra de preescolar al CP Rodríguez Fornos de la ciutat de València. En els últims anys va treballar com a bibliotecària en una escola pública.

És autora d’una quinzena llarga de llibres per a públic infantil, que podem agrupar en tres col·leccions ben definides: «Biografies», «Les nostres tradicions» i «Poble a poble». Per a Albert Pérez i Marco (2004), «són llibres peculiars, puix que la totalitat tenen el mateix estil, amb una profusió de dibuixos de l’artista Pilarín Bayés de Luna, il·lustracions a tot color que ocupen gran part de cada pàgina». Tots van ser compostos i impresos a la impremta familiar Grafisom de Paiporta, i posats a la venda per Comercial Denes. Cada col·lecció està integrada per aquests títols:

Col·lecció «Biografies»: Francesc Ferrer Pastor (1989), Carles Salvador i Gimeno (1993), Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1996), Josep Serrano Simeón (1998), Joaquim Maldonado Almenar (1999).

Col·lecció «Les nostres tradicions»: L’hivern i les nostres tradicions (1991), La primavera i les nostres tradicions (1992), L’estiu i les nostres tradicions (1994), La tardor i les nostres tradicions (1995), Una pregunta vull fer… (1995), Te la dic i no m’entens… (1995), Veges si ho endevines (1996), Què serà? Què podrà ser? (1997), Les dones valencianes en temps de Jaume I (1998) i Endevina endevineta… (2003).

Col·lecció «Poble a poble»: Història de Paterna (2002) i Història de Xirivella (2002).

A més, va col·laborar en l’elaboració del llibre escolar de primària El temps lliure, d’Elàdia Boïls Tuzón, per a Nau Llibres (1994).

Vicenta Ferrer va faltar als 56 anys. Quasi immediatament se li va dedicar el Premi Vila de Paterna de Narrativa Infantil en la segona edició (2003). Creat en 2001 com a biennal, es va convocar entre 2001 i 2011 com a infantil, i en 2013 com a juvenil des de la Regidoria de Política Lingüística i l’Agència de Promoció del Valencià. Se’n van fer set edicions. A València porta el seu nom un IES de nova creació al barri de Patraix per Decret 167/2003, situat al c/ La Vall d’Uixó, número 2. A més, té un carrer dedicat a Artesa, poble espadànic del terme d’Onda.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Vicenta Ferrer i Escrivà

Bibliografia


Articles en publicacions periòdiques

Albert Pérez i Marco. «Vicenta Ferrer Escrivà: una mestra en la literatura infantil» a: Alborgí, núm. 6, 2004, p. 45-53.