Enginyer, polític i activista cultural

Fill del benicarlando Josep Fibla Fresquet i de la castellonenca Vicenta Viciano Chermá, que tingueren quatre descendents: Maria Dolors, Vicenta, Paco i Josep.

Des de ben jove es va manifestar com a lluitador ferm a favor de les llibertats i pel recobrament de la identitat del País Valencià. En l’adolescència va escriure una carta en valencià als seus pares, i ells la van donar a llegir al prohom Gaetà Huguet Segarra, que anotà unes correccions lingüístiques a l’escrit i ell mateix la va retornar a Fibla a Barcelona. Això va provocar que, ràpidament, s’esforçara per aprendre valencià en un dels cursos per correspondència que oferia Carles Salvador.

El 18 d’abril de 1934 va participar en la vaga d’estudiants a Castelló. Un grup d’alumnes de batxillerat i magisteri, simpatitzants de la FUE, situats als voltants de l’institut i en actitud de piquet, van intentar impedir l’entrada d’altres alumnes al centre mentre els incitaven a la vaga, amb coaccions físiques i verbals. Altres alumnes van assaltar el centre per la reixa de ferro del jardí posterior i per la principal, en desobediència evident als conserges, per a intimidar els alumnes que ja estaven dins i impedir que entraren a les aules. La participació en aquests fets li van costar l’expulsió durant un curs escolar.

Va fer estudis d’enginyeria industrial, però els hagué d’abandonar per la precària salut de son pare. En la seua etapa estudiantil va presidir la Federació Universitària Espanyola (FUE), milità alhora en Acció Republicana i posteriorment s’integrà en Esquerra Republicana del País Valencià.

Es va casar amb la castellonenca Sara Traver Prats, que va morir als 31 anys, amb la qual va tenir dues filles, Sara i Josefa. En segones noces va contraure matrimoni amb Maria Tirado Segarra, també de Castelló.

Bona part de les seues inquietuds civils i nacionalistes les va heretar de son pare, un republicà benicarlando instal·lat a Castelló de la Plana. Josep fou un home de caràcter molt obert i dialogant. Com molts altres republicans valencianistes, en acabar la Guerra Civil va patir la repressió i fou internat en un camp de concentració.

Professionalment va ser un xicotet empresari de la indústria i el comerç i apostà per la promoció de l’economia castellonenca, amb una atenció especial al sector agrícola. Va ser el president de l’Associació de Regants del Pantà de Maria Cristina durant 24 anys i també va ocupar la vicepresidència de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló.

Es produir-se la Transició, Josep Fibla s’afilià al Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i fou nomenat president de la junta local. Les seues grans apostes per la cultura es reflecteixen en la cofundació de la Societat Bibliogràfica Valenciana (BIBLIOVASA), la cofundació i vicepresidència de la Fundació Ausiàs March amb Joaquim Maldonado i Eliseu Climent, membre d’Acció Cultural del País Valencià i president de Societat de Promocions i Edicions Culturals, SA, constituïda per tal d’adquirir el diari Mediterráneo. Va mantindre correspondència amb Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster entre 1966-1984.

La Fundació Huguet, de la qual va ser marmessor i membre del patronat des del 1962, el nomenà Valencià de l’Any en 1985.

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

«Josep Fibla i Viciano», a: Vicent Pitarch Almela. Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’Any. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, 2009, p. 38-39.