Erudit, poeta, jurista i cronista

El seu pare, Francesc Figueras i Bushell, va nàixer a Granada el 1853 i seguint la tradició familiar, ingressà en l'exèrcit. Per la seva participació a la guerra de 1874 obté la Creu del Mèrit Militar. Es llicencia en 1881 amb el grau de capità. El 1880 es casa amb Josefa Pacheco i Vassallo, nascuda a Alacant al 1852. D'aquest matrimoni naixen dos fills: Matilde el 1883 i Francesc. Als pocs anys, el 1885, mor la seva mare.

Durant la seva infància, el pare de Francesc exerceix càrrecs al Govern Civil d'Alacant i en la Junta d'Obres del Port, de la qual va ser secretari-comptador. També milità al Partido Liberal Monárquico i va exercir com a periodista i escriptor. Va morir a Alacant el 7 de març de 1903.

La infància de Francesc Figueras va transcórrer a la casa número 3 de la Porta d'Alcoi. El 1890, ingressa a l'internat del col·legi La Inmaculada Concepció, de Novelda. El 1891 inicia els seus estudis de batxillerat a Alacant, al Col·legi Politècnic de Sant Josep. Obté el títol de batxiller el 1896. Aquest mateix any, comença els seus estudis de Dret, però ha d'interrompre la seva formació en quedar sec de forma sobtada als disset anys. Amb l'ajuda de la seva germana, que li anava llegint els llibres de Dret, obté la llicenciatura examinant-se com a alumne lliure a la Universitat de València.

El 30 d'abril de 1898, presenta una instància al Govern Civil sol·licitant autorització per a publicar El Ibero. Al ser menor d'edat, no pot demandar-la en nom seu, pel la qual cosa demana ajuda a Juan Vidal, marit de la seva cuinera, que signa per ell. El primer número d'aquest diari apareix l'1 de maig de 1898, i entre els seus col·laboradors destaquen Alfons Navarro, Miguel Tato Amat, Alfons de Taula, Emili Costa i Tomàs i A. Fernàndez i Montalvo.

El 1907 aconsegueix, el grau de llicenciat en Dret a València i, el 1910, el de doctor per la Universitat de Madrid, compaginant els seus estudis, la publicació de El Ibero i les classes particulars que exercia per guanyar alguns diners. Van ser anys difícils i de lent i pesat estudi per la seva ceguesa. Malgrat tot, apareixen les primeres mostres del seu talent com a escriptor. Així, en el diari La Correspondencia Alicantina, sota el pseudònim Retama, apareix un dels seus primers articles titulat "Don Hermenegildo Giner Ríos" (1897). Un any després escriu a El Liberal alguns dels seus contes: "Juan i la bandera", "Desengaño" i "El beso de la guardilla". No obstant això, serà a El Ibero on apareix la seva primera producció i més important obra lírica, els poemes "La venganza de un cadáver" i "Esa es mi pena". Aquest últim li va valer la Menció honorífica a la Flor Natural als Jocs Florals alacantins del 25 d'agost de 1900. En aquesta primera fase, de la seva faceta com a crític literari sobreïx la crítica a La mujer de Ojeda de Gabriel Miró, escriptor que va conèixer quan cursava els estudis de Dret. Era freqüent que Miró llegís a Figueras textos o l'ajudés en la correcció de les proves d'impremta de El Ibero.

El mateix any que mor el seu pare, 1903, apareix el seu primer llibre: La universidad española. Hoy y mañana, el pròleg va anar a càrrec d'Hermenegildo Giner de los Ríos. Es tracta d'una obra revisionista, de caràcter crític, que defensava un canvi moderat en la institució universitària.

A partir d'aquesta obra i, juntament amb els seus articles i participacions en l'ateneu alacantí, comença a ser conegut i respectat com a poeta i escriptor científic. El gener de 1906 publica el seu segon llibre, El Derecho en la escuela. Dos mesos després és nomenat soci honorari de l'Ateneu. En els Jocs Florals de 1907, celebrats al Teatre Principal, Francesc Figueras aconsegueix el premi del Governador Civil pel seu estudi Trabajo acerca de la virtud. No va ser l'únic guardó que va obtenir aquest any. A Guadix, amb motiu del certamen que va convocar el Centro Literario, se li concedeix el premi del Excelentísimo. Señor Don Fernando Serrano Martínez de Dueñas pel tema La guerra es un mal provechoso, irresistible e inextinguible. De cuándo data y fines morales debe perseguir.

Amb la mort de Rafael Viravens i Pastor (1908) queda vacant el lloc de cronista de la Ciutat d'Alacant. Francesc Figueras sol·licita ocupar aquest càrrec. L'hi concedeixen i no va deixar de ser cronista fins al dia de la seva mort, amb un sou anual de mil cinc-centes pessetes. Al seu ja llorejat i extens currículum es suma el Premi al Treball concedit per la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1909). Així com els premis als Jocs Florals organitzats pel Diario de Alicante el 1909 pel seu relat "¡Traigo la suerte!" i l'assaig La cultura nacional. Medios de favorecer su desarrollo.

Del 10 al 16 setembre 1910 assisteix com a delegat per Alacant al Congrés de Societats Econòmiques d'Amics del País de la Regió Valenciana, la ponència Conveniencia y medios de extender la cultura, prescindiendo de la acción directa del Estado va causar una gran impressió. Poc després, el 19 de novembre, llegeix a la Universitat de Madrid la seva tesi per al Doctorat en Dret: Filosofia de la Guerra, qualificada amb excel·lent. Un cop aconseguit el Doctorat, Francesc Figueras intenta obtenir una càtedra a la Universitat superant els esculls legals i físics que la seva ceguesa li imposaven. Molts són els amics que intenten ajudar fomentant el canvi dels requisits per optar al lloc de catedràtic. Entre ells, destaca l'article del parlamentari Antonio Zozaya titulat "Sin luz y sin cátedra". Però, malgrat tots els esforços, la presidència del tribunal d'oposicions a la càtedra va acabar per rebutjar a Francesc Figueras com a candidat per la seva discapacitat física, recolzant-se en una Reial Ordre que impedia als cecs accedir a les càtedres universitàries. Divuit anys després, gràcies a un article de José Francos i Rodríguez, recordant la injustícia cap a Francesc Figueras, es va promulgar un decret que permetia als cecs optar a càtedres universitàries. Com a resposta, Figueras pública l'article "La ceguera y la cátedra" el 6 de novembre de 1930 al Diario de Alicante.

L'editorial d'Albert Martí a Barcelona tenia en ment la publicació d'una Geografia de l'antic Regne de València a semblança de la ja realitzada a Catalunya. Quan Francesc Figueras torna a Alacant, l'editor de la Geografia General del Regne de València li encarrega la redacció del volum relatiu a la província d'Alacant. Els treballs de Figueras van començar el maig de 1912 i, durant gairebé quatre anys, va recórrer tots els racons d'Alacant escrivint aquesta geografia en un volum de 1.206 pàgines.

No abandona les seves inquietuds poètiques i literàries i, el 1921, escriu el poema escènic en tres actes La Deidad del Sol, la música havia de ser escrita per Oscar Esplà. Aquesta obra no va arribar a representar-se però va ser editada el 1929. Un any abans publica el seu més important llibre líric, Volutas de fuego.

A l'edat de 35 anys i amb la Geografia de la província d'Alacant ja publicada, la figura de Francesc Figueras gaudia d'un gran prestigi acumulant nombroses distincions i honors. El 10 de desembre de 1915, el Centre de Cultura Valenciana li nomena director corresponent; el 26 de febrer de 1919, el Centre d'Escriptors i Artistes d'Alacant li atorga el càrrec de soci de mèrit i, el 20 de maig de 1920, és nomenat soci honorari del Col·legi Oficial de Practicants de la ciutat d'Alacant.

La seva tasca com a estudiós històric s'inicia el 18 de desembre de 1923 al pronunciar a l'Ateneu una conferència titulada "La fundació d'Alacant", en què va criticar moltes de les teories vigents fins al moment sobre els orígens de la seva ciutat. Entre els seus molts treballs d'investigació històrica, "Alicante, a la muerte de Fernando VII, li va servir per ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història (1927).

Home polifacètic, no només va destacar en la poesia, els estudis jurídics, literaris o històrics-geogràfics. L'arqueologia va ser un camp que explotà de forma excel·lent arribant a dirigir les excavacions oficials de l'Albufereta (Alacant), l'illeta del Campello i les de Xàbia. Figueras presenta una memòria amb el títol La albufereta en el terme d'Alacant el 31 de gener de 1928. És acceptada per la Junta de la Comissió Provincial de Monuments, proporcionant a Figueras totes les eines necessaris per a l'exploració arqueològica de l'Albufereta i els llocs adjacents. Fruit d'aquestes excavacions són el descobriment d'una necròpoli que va subministrar gran quantitat d'objectes, destacant els púnics. En aquesta mateixa sessió, Francesc Figueras, al costat de Senent, és triat per assistir, com a representants de la Comissió, als Congressos d'Arqueologia i història d'Espanya celebrats a Barcelona (1929). Allà presenta una ponència sota el títol Akra-Leuka, La ciutat de Amilkar, que va ser impresa el 1932. També col·labora amb la Comissió Provincial de Monuments d'Alacant, origen del Museu Arqueològic Provincial.

La seva ideologia política s'aprecia en una conferència que va donar el 15 de novembre de 1930 en l'Ateneu alacantí sota el títol "La soberania de Espanya". Assenyala que la sobirania ha de pertànyer únicament a la societat política, és a dir, al poble espanyol. Un any després, setmanes abans que es proclamés la República, des de la mateixa tribuna es mostra partidari de la proclamació d'unes Corts Constituients com a solució més justa als conflictes que assolaven a Espanya a l'any 31. Diu Figueras que "és indispensable un Govern nacional amb plenitud de poders. Si el Rei no vol nomenar-lo, el nomenarà el poble. [...] Els lleons, adormits anys i anys davant el Palau del Congrés, han despertat ja de la seva letargia i es disposen a ocupar el Parlament, malgrat qui li pesi. "Ja amb República proclamada, el 26 juny 1931 diu Figueras: "Tenim davant nostre el bloc de marbre d'on ha de sorgir, a força de cisell i de martell, l'escultura de la nova Espanya. Si, en tallar la pedra, posem tota la nostra atenció i totes les nostres facultats, l'estàtua de la República sortirà de les nostres mans amb la serenitat i harmonia de línia que resplendeixen en els marbres grecs i, com ells, triomfarà del temps".

A les eleccions a les Corts Constituients de 1933 es crea una candidatura formada per personatges il·lustres alacantins dins de la formació Agrupació al Servei de la República del filòsof José Ortega i Gasset. Poc actiu en la política, Figueras va formar part d'ella sense aconseguir els vots suficients per obtenir representació a les Corts.

En valencià va escriure un parell de sainets en vers: Una partida de cent tantos i El pont del perill. El 1932 fou un dels signants de les Normes de Castelló.

Amb l'esclat de la Guerra Civil s'atura tota activitat i investigació arqueològica a l'Albufereta i el Campello. Francesc Figueras es veu obligat a recloure a casa seva. Durant aquest període es dedica a classificar i estudiar els objectes emmagatzemats a casa, aprendre anglès i escriure poesia.

En acabar la guerra, el 1940, és objecte d'investigació a càrrec de la Comissaria d'Investigació i Vigilància. Se l'inculpa d'esquerrà, d'haver estat candidat a les Corts el 1933 i de ser amic de Niceto Alcalá Zamora. Acusacions que van ser sobresegudes a Madrid.

Passat aquest episodi, torna a reprendre les seves investigacions científiques i així passa els últims vint anys de la seva vida. D'aquest últim període són les obres Datos para la cronología de la cerámica ibérica (1940), tres anys després Las piras funerarias de la Albufereta de Alicante. El 1945 l'estudi Panorama arqueológico de Jávea y sus cercanías. Per al 1r Congrés Arqueològic del Llevant Espanyol (València, 1946), Estratigrafía cerámica de la Albufera de Alicante. Las pinturas ibéricas. Aquest mateix any, al 2n Congrés Arqueològic (Albacete, 1946), presenta Las excavaciones de Alicante y su transcendencia regional. A l'any següent, en el 3r Congrés, col·labora amb l'estudi El puerto de La Albufereta i Griegos y púnicos en el sudeste de España.

Va rebre innombrables premis pel seu treball. L'agost de 1947, als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València és premiat pel seu treball Estudio acerca de las vicisitudes de la reconquista de Alicante durante el siglo XIII. Al 1950, als Jocs Florals d'Alacant, obté tres importants premis: el de la Junta d'Obres del Port, pel seu llibre Consulado de Mar y Tierra de Alicante, el de la Cambra Oficial de Comerç, al seu treball Los antiguos gremios alicantinos, i el de l'Excm. Sr Governador Militar, per la seva obra Historia del Castillo de Santa Bárbara de Alicante".

Amb setanta anys d'edat, el 13 de desembre de 1950, decideix jubilar-se. No obstant això, la Comissió Permanent de l'Ajuntament d'Alacant va acordar mantindre-li el càrrec de cronista de la Ciutat amb caràcter vitalici.

Figueras deixà una enorme obra formada per assajos i estudis sobre temes alacantins, principalment sobre arqueologia, dret consuetudinari i costumisme. Cronista oficial d'Alacant, Acadèmic C. de la Reial Acadèmia de la Història, de la Institució Fernán González (Burgos), l'Institut d'Estudis Alacantins (1953), Director C. del Centre de Cultura Valencià, membre de la Institució d'Alfons el Magnànim i de Lo Rat Penat, Francesc Figueras va morir a Alacant el 1960.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

RAMOS, Vicente. Francisco Figueras Pacheco. Alacant: Publicaciones Ayuntamiento de Alicante, 1970.