Escriptor, actor i director

Fill de José Forcada Vicent i de Rosa Polo Abril, els quals tingueren dos descendents. Va fer els estudis primaris al col·legi Herrero. Va contraure matrimoni el 13 de setembre de 1931 amb Rosa Camañ Centelles, molt aficionada al teatre, i van tindre tres filles: Rosita, Fina i Marisol.

Segons Fàtima Agut, investigadora del teatre castellonenc, Pepe Forcada va fundar el seu primer grup teatral en 1927 dins d’una associació cultural que en 1930 es va integrar en el Partit Socialista. La seua trajectòria en els afers literaris va ser fruit d’una dedicació autodidacta i d’una vocació incansable: als vint-i-un anys ja es va mostrar com a autor teatral amb l’obra costumista De Castelló a la marjal (1928), i poc després com a director del teatre familiar La Comèdia, amb seu al Saló Fantasio, a la Ronda del Millars. Des de llavors, la seua vida va transcórrer entre bastidors i llibrets de teatre, si bé va treballar durant un temps com a ebenista, va fer patrons per a espardenyes a la fàbrica dels Albert i, finalment, es va integrar en les populars brigades municipals.

Una àmplia producció teatral i poètica avalen el currículum de Pepe Forcada. Encara que apareixen en el llistat algunes obres en castellà, la primera ¡El amor, camino de la Justicia!, comèdia a la qual van seguir tres sarsueles i un quadre de Nadal titulat Camino de Belén, la major part de l’obra de Forcada va ser escrita en valencià. Els primers joguets teatrals daten d’abans de les bases ortogràfiques signades a la ciutat, les Normes de Castelló de 1932, però va evolucionar des d’una ortografia caòtica cap a l’adopció personal de la Gramàtica valenciana de Carles Salvador.

Després de la Guerra Civil, Forcada va haver de relacionar-se amb l’administració franquista. L’autor va aconseguir un gran èxit, però també va patir la censura per les al·lusions a la sexualitat en Un paraigüero tanguiste (1949) o per introduir el tema del suïcidi en el sainet El primer netet (1958). La companyia va haver d’adoptar des del 1940 una denominació en castellà, Agrupación de Teatro de Educación y Descanso.

Forcada és l’autor teatral més prolífic de la història castellonenca, amb 29 obres en valencià (tretze sainets, huit comèdies, set entremesos i una sarsuela) i 13 en castellà. En l’etapa inicial, entre 1927 i 1936, evoluciona des del costumisme i la comèdia urbana fins al sainet còmic, com Els calçonsillos de Roc. Després de la fi de la guerra té una etapa de maduresa i crea onze obres en set anys, des de La canella en rama (1943) fins a Les festes del meu carrer (1950), que va tardar deu anys a estrenar-se. Alhora, ha estat el màxim conreador del sainet magdalener, amb obres com Lo passat, passat (1949), Vítol (1949) o Magdalena Vítol (1961). Els vint-i-sis anys compresos entre 1958 i 1984 representen l’etapa crepuscular, amb noves versions de peces anteriors i la creació de diversos sainets en valencià, que l’autor intenta adaptar al temps contemporani.

L’afició pel teatre no va fer oblidar a Forcada la seua altra passió: produir una enorme quantitat de versos festius dedicats a Castelló, a les gaiates, en homenatge a la Mare de Déu del Lledó en les primeres Serenates –alternant amb Miquel Peris–, als alcaldes de l’època, a l’equip albinegre de futbol, etc. Va participar en alguns certàmens de la Magdalena, amb diplomes honorífics a vegades. El poeta Miquel Peris i Segarra va destacar la seua sorprenent capacitat versadora, i altres li van posar el sobrenom de «poeta del poble».

Una vegada jubilat, va col·laborar amb tots els centres per a majors de Castelló i va arribar a ser president de la Llar de la Tercera Edat de l’avinguda de la Mar. Els grups teatrals L’Armelar i Fadrell van fer en 2012 unes funcions d’homenatge als teatres de la ciutat en honor seu. El 6 de febrer de 2014, el Museu d’Etnologia de Castelló li va dedicar una exposició commemorativa, una mostra que feia un repàs a la relació de l’autor castellonenc amb el conjunt del teatre valencià. Té un carrer dedicat a Castelló de la Plana. L’autor ha estat rescatat i estudiat recentment per Manuel Carceller.

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

Salvador Bellés. «Josep Forcada Polo», a: Salvador Bellés. Hombres y mujeres de Castellón. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, 2008, p. 118-120.

---

Manuel Carceller (2014): “Un gran home de teatre”
Manuel Carceller (2014): “Un gran home de teatre”
https://www.elperiodicomediterraneo.com/mediterraneo-en-valencia/cuadernos/2014/02/02/gran-home-teatre-41922422.html