Professor i escriptor

Fill d’un torrentí i d’una descendent reusenca nascuda a les Filipines. El 1986, quan va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés dels Octubre per Diapasó amerat, comentava en una entrevista concedida a Robert Usach que el seu periple vital fins aquell moment havia estat: «Tetuan-Ceuta-Astorga-Lleó-València-Eivissa-Oliva-Dénia».

Va estudiar Biològiques i feia classes de biologia i geologia a l’IES Roc Chabàs de Dénia, del qual era catedràtic de Ciències Naturals. L’estima per la mar i la llengua grega clàssica el menà a estudiar cursos de doctorat en literatura grega antiga i impartia, a més, classes d’oceanografia i astronomia com a professor tutor a la UNED de Dénia. Totes dues passions ressonen en la seua obra i, sobretot, en la seua vida de docent i navegant que estima la Mediterrània alhora que la respecta i la tem.

En diverses ocasions va dir que no hauria escrit poesia si no haguera conegut l’obra poètica de Gabriel Ferrater. Les influències inicials, però, en són més: Joan Vinyoli, Robert Graves, Gil de Biedma, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Josep Carner, Carles Riba, J.V. Foix, Salvador Jàfer i, «és clar, el besavi de tots, Ausiàs March».

Va publicar els poemaris Diapasó amerat (3i4, Premis Octubre-Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1986), Vol de mans (Bromera, 1988), Periscopi. Poemes 90-98 (Amós Belinchón, Premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi 1999), Vestigis, filogènies i desficis (3i4, Premi Senyoriu d’Ausiàs March 2005) i Dones que caminen de pressa i altres poemes (Aguaclara, Premi Tardor de Poesia 2009). En altres gèneres, és coautor amb Juan Gargallo de De mar estant. Una singladura per les costes valencianes (Tàndem, 2007), i amb l’il·lustrador Santi Inocencio del conte Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera (Llibres de la Drassana, Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2018). La darrera obra, feta a quatre mans amb el catedràtic de Filosofia del King’s College de Londres Robert Archer, fou Veles i vents: el món de la mar en Ausiàs March.

En aquesta obra publicada per Llibres de la Drassana (2022), el gran protagonista és la mar Mediterrània del segle XV, en què va viure, escriure i navegar el gran poeta valencià Ausiàs March. Tots dos autors uneixen coneixements i esforços per analitzar minuciosament la relació entre March i la mar, amb uns resultats que no deixen indiferent a ningú. Prenent com a punt de partida el més celebrat dels seus poemes, «Veles e vents», expliquen com era aquell món dels vaixells i les rutes mediterrànies i com devia ser l’experiència marítima que March va adquirir en participar en dues de les expedicions del rei Alfons el Magnànim. Així, s’aplica a la Mediterrània medieval cantada per March el filtre dels coneixements marítims i nàutics, tant d’aquells segles com de l’actualitat, i el resultat ens du a un terreny diferent i nou que permet aventurar una hipòtesi de lectura del famós poema basada en la realitat marinera i les dades biogràfiques del jove March.

En els darrers anys vivia a Jesús Pobre, una entitat d’àmbit territorial inferior al municipi de Dénia. Va ser «poeta de l’alegria i l’amistat», i va entendre sempre la literatura sense grandiloqüències, des d’una modèstia que connectava molt bé amb la seua manera de ser: «La poesia està feta de paraules, certament, però és una cosa més pareguda a una queixa d’un gos en la nit de lluna plena que a una novel·la». Els seus poemes, «si estan en la memòria d’alguns amics, coneguts o saludats ja és prou premi».

El músic Miquel Gil va posar melodia als poemes «Línia de flotació» per al disc Orgànic (2001) i «Somriures» en Per marcianes (2011). El 23 de juliol de 2025, el músic de Catarroja el va homenatjar en el cicle Música al Castell de Dénia.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Robert Usach. «Tono Fornes: El (des)ordre del seu món» a: El Temps, núm. 131, 22-12-1986, p. 61-63.

---

J. Justo Moncho: “Dénia perd Tono Fornés: el ‘mestre’ que ens va ensenyar a llegir el mar i la poesia”
J. Justo Moncho: “Dénia perd Tono Fornés: el ‘mestre’ que ens va ensenyar a llegir el mar i la poesia”
https://ca.denia.com/denia-pierde-a-tono-fornes-el-mestre-que-nos-enseno-a-leer-el-mar-y-la-poesia/

---

Redacció Marina Plaza (2026): “Dénia acomiada Tono Fornes, poeta, professor i navegant d’una humanitat grandiosa»
Redacció Marina Plaza (2026): “Dénia acomiada Tono Fornes, poeta, professor i navegant d’una humanitat grandiosa»
https://lamarina.eldiario.es/ca/2026/05/25/denia-acomiada-tono-fornes-poeta-professor-i-navegant-duna-humanitat-grandiosa/

---

Redacció Marina Plaza (2013): “Tono Fornes: «El poeta ja no pot mantindre la mateixa mirada quan joves amb màsters han de netejar vàters a Londres»
Redacció Marina Plaza (2013): “Tono Fornes: «El poeta ja no pot mantindre la mateixa mirada quan joves amb màsters han de netejar vàters a Londres»
https://lamarina.eldiario.es/2013/11/08/tono-fornes-el-poeta-ja-no-pot-mantindre-la-mateixa-mirada-quan-joves-amb-masters-han-de-netejar-waters-a-londres/