Llista alfabètica
Llista alfabètica

Joan Fuster i Ortells

Sueca, 23 de novembre de 1922
Sueca, 21 de juny de 1992

Fotografia de Joan Fuster i Ortells

Escriptor

El seu pare, Joan Baptista Fuster, era un escultor d'imatges religioses i carlí, però el seu avi patern treballava com a jornaler la terra. La família de la seua mare, Maria Ortells, tenien camps, però el seu avi matern treballava com a tractant de cavalleries, doncs les seues propietats havien anat a menys.

Infància

La seua infància està emmarcada entre la República i la Guerra Civil. Al Centro Politécnico de Sueca va cursar l'ensenyament secundari, gràcies a que el seu pare donava allí classes de dibuix, doncs normalment aquesta educació sols la podien pagar famílies amb més riquesa.

Les seues lectures es van veure molt afavorides per la seua amistat amb José Albi, fill del secretari de l'Ajuntament. Gràcies a aquesta relació va tenir accés a una biblioteca millor de la que tenia a casa. Llegia moltes novel·les, però també es va interessar per la història de la seua localitat mentre estava al batxillerat. L'interessà l'enfrontament entre Sueca, Cullera i Alzira sobre la ubicació de la ciutat de Sucro, citada a les fonts clàssiques. El 1939 la seua biblioteca ja comptava amb 137 títols, però seria l'any següent quan coneixeria a autors del valencianisme de preguerra com Manuel Sanchis Guarner amb La llengua dels valencians, una Ortografia de Carles Salvador i El País Valencià de Felip Mateu i Llopis.

Estudis universitaris

Amb la victòria franquista, va ingressar als disset anys en les joventuts de la Falange, on aplegaria a ser cap del departament de premsa, propaganda i publicacions de l'agrupació de Sueca, la qual abandonà al poc temps. El juny de 1942 va acabar els seus estudies secundaris, i la situació econòmica de la família, que havia millorat, el va permetre accedir a la Universitat, on estudiaria la carrera de Dret. La Universitat de València, com tantes altres institucions, s'havia convertit en una peça més de l'entramat feixista. El 1947, quan acabà la carrera de Dret, ja tenia més d'un miler de llibres, gran quantitat d'aquests en català i molts aconseguits a les llibreries d'ocasió.

Encara que mentre va estudiar Dret a València, residia en aquesta ciutat, els caps de setmana tornava a Sueca. El setembre de 1944 se celebraren, al seu poble, uns Jocs Florals dels quals formà part de la comissió organitzadora. En aquests Jocs, i baix el pseudònim de «Jacinto Talens», va rebre un dels premis. En els seus primers anys d'estudiant no va tenir contacte amb el valencianisme de preguerra, però si que va conèixer revistes dels anys 1930 com Acció i El Camí.

Un dels pocs referents valencianistes era Lo Rat-Penat, al qual es va incorporar i acudia cada dijous a la seua tertúlia. El 1943 n'esdevenia secretari de la Joventut de Lo Rat-Penat, i va tenir accés a la seua biblioteca, que tenia autors catalans que no podia llegir a cap altre lloc. Amb la lectura de llibres com Concepte doctrinal del valencianisme, de Joaquim Reig, va anar passant del regionalisme al valencianisme. Però el pas a l'activisme organitzat era molt complicat, tant pels escassos valencianistes a la Universitat, com per la situació de prohibició, clandestinitat o baix perfil de les entitats valencianistes tolerades en la post-guerra.

Primeres passes literaries

El 1945 va publicar en castellà articles assagístics a la revista Víspera i en el butlletí de l'Associació de la Pica Baptismal de Sant Vicent. I a finals d'aquest anys apareixerien els seus primers poemes a l'Almanaque de Las Provincias para 1946. El març del 1946, amb el seu amic José Albi, van traure el primer número d'una revista literària Cuadernos Literarios, que a partir del tercer número s'anomenaria Verbo, on publicà poesia en castellà i articles de llibres en llengua catalana.

Poc a poc va anar entrant en el panorama cultural de la postguerra, sobretot quan de mà del pare Bertran va entrar en contacte amb el grup de Xavier Casp el 1947, any en el que acabaria la carrera de Dret. Així conegué els valencianistes de preguerra. Per una part Carles Salvador, representava la vessant republicana i laica, mentre de Xavier Casp la conservadora i catòlica. En un primer moment es va sentir atret per la postura de Xavier Casp, i en el poema «Tu ets» exaltava la figura de Casp. Gràcies a la relació amb el grup Torre va conèixer a Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner entre altres i aquest grup també li va donar l'oportunitat de publicar, més enllà de Verbo. Així el 1948 van aparèixer alguns dels seus poemes a Esclat i l'editorial Torre publicaria Sobre Narcís. L'any següent participaria a Calvari líric, amb un poema i, dins la col·lecció «L'Espiga», l'editorial Torre publicava un poemari seu, de temàtica amorosa, Ales o mans.

En aquesta època va treballar de passant d'un advocat i després en una companyia d'exportació de taronges, un treball aconseguit per Xavier Casp. Però al quedar-se sense treball, va decidir instal·lar-se a Sueca el 1951 i treballar en un bufet d'advocat a la seua pròpia casa, un treball sense massa èxit. El 1950 va guanyar el segon accèssit dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà. Els premis aportaven diners, però pocs i irregulars.

Evolució política

De totes maneres Fuster no va quedar aïllat al grup Torre, i a partir de 1949 va entrar en contacte amb el catalanisme de l'exili. Gràcies a la revista Verbo coneixeria a Francesc de Sales Aguiló i per aquest a Avel·lí Artís i Balaguer i Vicenç Riera i Llorca, que editaven La Nostra Revista a Mèxic, la més important de l'exili català. Fruit d'aquesta nova relació va aparèixer l'article «València en la integració de Catalunya», primera reflexió de Fuster clarament pancatalanista.

Va continuar publicant a revistes catalanes de l'exili com Pont Blau, que el varen servir com a trampolí intel·lectual i així va anar guanyant prestigi. El 1953 va publicar un dels seus millors llibres de poemes Terra a la boca, el primer editat a Barcelona i que li va obrir les portes del Principat. El 1954 va publicar Escrit per al silenci, amb la que deixaria de costat la poesia per dedicar-se a la prosa i l'assaig. Des del 1952 escrivia al diari Levante. El seu primer llibre en prosa, La poesia catalana fins a la Renaixença, el va publicar el 1954 i amb Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer Fuster s'acostava als clàssics. Fruit d'aquest canvi apareixeria el 1954 El descrèdit de la realitat, un dels seus millors treballs en assaig, on descriu el canvi de mentalitat en l'Edat Moderna en la evolució de les arts plàstiques.

Amb Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler, va entrar a tractar temes històrics. Coneixia les corrents historiogràfiques europees, i sobretot la francesa dels Annales, com també els temes socials i econòmics plantejats per Braudel. Practicava sobretot una història social de la cultura. Aquesta forma d'entendre la història el va portar a la publicació de Nosaltres, els valencians el 1962, una historia del País Valencià on incloïa un estat de la societat actual i propostes de futur. El mateix any de la publicació de Nosaltres, els valencians, va aparèixer Qüestió de noms, on defensava els termes «català» i «Països Catalans», com a ferramentes per al renovat valencianisme «catalanista» que estava desenvolupant-se des de feia ben poc.

Pocs mesos després apareixeria El País valenciano, una guia turística, una obra que va ser utilitzada per a estigmatitzar-lo, doncs van considerar algunes persones que era ofensiu per als valencians. Va perdre, per aquestes crítiques, el seu treball en la premsa local de València. A partir d'aquest moment es va veure forçat a buscar altres formes de guanyar recursos, fent guies turístiques i traduint llibres. Encara que va tenir més ressò El País Valenciano, on podem trobar la verdadera proposta política de Joan Fuster es a Nosaltres, els valencians.

És durant aquesta època, el tardofranquisme, que es reorganitza el valencianisme d'esquerra influït per les tesis fusterianes, amb la fundació, el 1965, del Partit Socialista Valencià.

Maduresa intel·lectual

A la segona meitat dels anys 1960 Fuster va tornar a treballar l'assaig humanístic, bona mostra és el Diccionari per a ociosos. Continuà treballant a la premsa de Barcelona, majorment escrivint en castellà i aquesta era la tasca a la que dedicava més temps. En aquest moment, ja era considerat un clàssic. A finals dels anys 1960 i principis dels 1970 la descomposició del règim franquista ja era evident. En aquest context es convoca el Primer Congrés d'Història del País Valencià, en el que participà amb un treball d'història cultural i va publicar també altres escrits sobre història. Però el més remarcable d'aquest moment en la seua producció foren els treballs literaris, sobretot de la literatura contemporània. Exemple d'açò el tenim al pròleg de l'Obra Completa de Vicent Andrés Estellés i l'obra més destacada de tema literari, Literatura catalana contemporània, de 1972.

A inicis de la dècada del 1970 l'anticatalanisme va anar prenent força. El 1971 la llibreria Tres i Quatre sofreix un primer atemptat. Però és sobretot a la mort del general Franco, que la dreta franquista, espantada davant la possibilitat d'un triomf electoral de les esquerres i la força del valencianisme, enceta l'anomenada «Batalla de València», creant el «blaverisme» un moviment polític anticatalanista que mira de condicionar l'evolució de l'incipient recuperació democràtica, amb accions violentes emparades per les clavegueres de l'Estat. En aquest context patí dos atemptats amb bomba a casa seua, el 18 de novembre de 1978 i l'11 de setembre de 1981.

Durant aquests anys, Fuster, des de la premsa, feu un seguiment de l'actualitat política, criticant tant l'anticatalanisme com el descrèdit de l'esquerra, així com seguint de prop el procés autonòmic valencià. A partir de les primeres eleccions a Corts Valencianes de 1983 i els seus resultats, va desaparèixer de la vida pública, sobretot en la premsa, però va continuar col·laborant en iniciatives culturals. Des del mateix 1983 va treballar con a professor a la Universitat de València i l'any següent fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 18 de juliol de 1985 va llegir la seua tesi La Regla del convent de Sant Josep de València i als seixanta-cinc anys obtenia la càtedra. El 1987 fou designat professor emèrit. Així la seua vida pública es va centrar en la universitat a partir de la segona meitat dels anys 1980 fins que el 1992 va morir a la seua casa de Sueca d'un atac de cor.

Autoria: Josep Antoni Boix i Molins

Joan Fuster i Ortells

Obra pròpia


Llibres

FURIÓ, Antoni; PALÀCIOS, Josep (dir.). Obra completa de Joan Fuster. Barcelona: Edicions 62 / Universitat de València, 2002 [Clàssics Catalans].
FUSTER ORTELLS, Joan. Sobre Narcís. València: Editorial Torre, 1948.
FUSTER ORTELLS, Joan. Ales o mans. València: Editorial Torre, 1949.
FUSTER ORTELLS, Joan. Tres poemes. Alacant: Verbo, 1949.
FUSTER ORTELLS, Joan. Va morir tan bella. València: 1951.
FUSTER ORTELLS, Joan. Antología del surrealismo español. Alacant: Verbo, 1952.
FUSTER ORTELLS, Joan. Terra en la boca. Barcelona: Barcino, 1953.
FUSTER ORTELLS, Joan. Escrit per al silenci. València: Institució Alfons el Magnànim, 1954.
FUSTER ORTELLS, Joan. La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic: Edicions Catalanes de Mèxic, 1954.
FUSTER ORTELLS, Joan. El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca: Moll, 1955.
FUSTER ORTELLS, Joan. Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer. Barcelona: Barcino, 1955.
FUSTER ORTELLS, Joan. Antologia de la poesia valenciana. Barcelona: Selecta, 1956.
FUSTER ORTELLS, Joan. La poesia catalana, I i II. Ciutat de Mallorca: Moll, 1956.
FUSTER ORTELLS, Joan. Les originalitats. Barcelona: Barcino, 1956.
FUSTER ORTELLS, Joan. El món literari de sor Isabel de Villena. València: Lo Rat Penat, 1957.
FUSTER ORTELLS, Joan. Figures de temps. Barcelona: Selecta, 1957.
FUSTER ORTELLS, Joan. Indagacions possibles. Ciutat de Mallorca: Moll, 1958.
FUSTER ORTELLS, Joan. Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona: Selecta, 1959.
FUSTER ORTELLS, Joan. Un món per a infants. València: 1959.
FUSTER ORTELLS, Joan. Judicis finals. Ciutat de Mallorca: Moll, 1960.
FUSTER ORTELLS, Joan. Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona: Aedos, 1961.
FUSTER ORTELLS, Joan. Valencia. Madrid: Dirección General de Turismo, 1961.
FUSTER ORTELLS, Joan. El País Valenciano. Barcelona: Destino, 1962.
FUSTER ORTELLS, Joan. Nosaltres els valencians. Barcelona: Edicions 62, 1962.
FUSTER ORTELLS, Joan. Poetes, moriscos i capellans. València: L'Estel, 1962.
FUSTER ORTELLS, Joan. Qüestió de noms. Barcelona: Aportació Catalana, 1962.
FUSTER ORTELLS, Joan. El bandolerisme català. II. La llegenda. Barcelona: Aymà, 1963.
FUSTER ORTELLS, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Aportació Catalana, 1964.
FUSTER ORTELLS, Joan. Raimon. Barcelona: Alcides, 1964.
FUSTER ORTELLS, Joan. Alicante y la Costa Blanca. Barcelona: Planeta, 1965.
FUSTER ORTELLS, Joan. Causar-se d'esperar. Barcelona: Aportació Catalana, 1965.
FUSTER ORTELLS, Joan. Combustible per a falles. València: Garbí, 1967.
FUSTER ORTELLS, Joan. L'home, mesura de totes les coses. Barcelona: Edicions 62, 1967.
FUSTER ORTELLS, Joan. Consells, proverbis i insolències. Barcelona: Aportació Catalana, 1968.
FUSTER ORTELLS, Joan. Examen de consciència. Barcelona: Edicions 62, 1968.
FUSTER ORTELLS, Joan. Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona: Selecta, 1968.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona: Edicions 62, 1968.
FUSTER ORTELLS, Joan. Abans que el sol no creme. Barcelona: La Galera, 1969.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes II. Diari, 1952-1960. Barcelona: Edicions 62, 1969.
FUSTER ORTELLS, Joan. L'Albufera de València. Barcelona: Les Edicions de la Rosa Vera, 1970.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona: Edicions 62, 1971.
FUSTER ORTELLS, Joan. Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca: Moll, 1972.
FUSTER ORTELLS, Joan. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1972.
FUSTER ORTELLS, Joan. Contra Unamuno y los demás. Barcelona: Península, 1975.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes IV. Assaigs. Barcelona: Edicions 62, 1975.
FUSTER ORTELLS, Joan. La Decadència al País Valencià. Barcelona: Curial, 1976.
FUSTER ORTELLS, Joan. Un país sense política. Barcelona: La Magrana, 1976.
FUSTER ORTELLS, Joan. Contra el noucentisme. Barcelona: Crítica, 1977.
FUSTER ORTELLS, Joan. El blau en la senyera. València: Eliseu Climent editorial, 1977.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona: Edicions 62, 1977.
FUSTER ORTELLS, Joan. Destinat (sobretot) a valencians. València: Eliseu Climent editorial, 1979.
FUSTER ORTELLS, Joan. Notes d'un desficiós. València: Almudín, 1980.
FUSTER ORTELLS, Joan. Ara o mai. València: Eliseu Climent editorial, 1981.
FUSTER ORTELLS, Joan. Indagacions i propostes. Barcelona: Edicions 62, 1981.
FUSTER ORTELLS, Joan. 12 senyes de Catalunya. Barcelona: Edicions Curiosa, 1983.
FUSTER ORTELLS, Joan. Veure el País Valencià. Barcelona: Selecta, 1983.
FUSTER ORTELLS, Joan. Sagitari. València: Diputació de València, 1984.
FUSTER ORTELLS, Joan. Pamflets polítics. Barcelona: Empúries, 1985.
FUSTER ORTELLS, Joan. Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València: Eliseu Climent editorial, 1985.
FUSTER ORTELLS, Joan. Set llibres de versos. València: Eliseu Climent editorial, 1987.
FUSTER ORTELLS, Joan. Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
FUSTER ORTELLS, Joan. Contra el nacionalisme i altres textos. Barcelona: Barcanova, 1990.
FUSTER ORTELLS, Joan. Obres completes VI. Assaigs, 2. Barcelona: Edicions 62, 1991.
FUSTER ORTELLS, Joan. Ser Joan Fuster. Antologia de textos. Alzira: Bromera, 1991.
FUSTER ORTELLS, Joan. Textos d'exili. València: Comissió per al V Centenari del descobriment d'Amèrica, 1991.
FUSTER ORTELLS, Joan. Llegint i escrivint. València: Prensa Ibérica, 1995.
FUSTER ORTELLS, Joan. Les Constitucions del Convent de Sant Josep de València (segle XVI). València: Publicacions de la Universitat de València, 2002.
FUSTER ORTELLS, Joan. De viva veu. Entrevistes 1952-1992. Catarroja: Afers, 2003.
FUSTER ORTELLS, Joan. Dos quaderns inèdits. Alzira: Bromera, 2004 [Biblioteca Joan Fuster].
FUSTER ORTELLS, Joan. Bestiari. València: Universitat de València (Càtedra Joan Fuster), 2005.
FUSTER ORTELLS, Joan. Discordances [Articles de la revista Jano]. Alzira: Bromera, 2010 [Biblioteca Joan Fuster].
FUSTER ORTELLS, Joan. Més discordances [Articles de la revista Jano]. Alzira: Bromera, 2011 [Biblioteca Joan Fuster].
FUSTER ORTELLS, Joan. Significació espiritual de la Muntanyeta dels Sants [1944]. Sueca: A la Ribera del Xúquer, 2011.
Capítols de llibres

FUSTER ORTELLS, Joan. «L'economia valenciana, Els corrents literaris», a: Un segle de vida catalana. 1814-1930. Barcelona: Alcides, 1961.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Consideracions sobre la situació actual del teatre valencià», a: Antologia catalana. 1971. Barcelona: 1972.
FUSTER ORTELLS, Joan. «L'aventura del llibre català», a: Commemoració dels 500 anys del primer llibre imprès en català. Barcelona: 1972.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Algunes puntualitzacions a la cronologia de la Decadència», a: Primer Congrés d'Història del País Valencià. València: Universitat de València, 1976.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Notes sobre el "llemosí" a la València del segle XVI», a: Joan Fuster. Doctor Honoris Causa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Cultura nacional i cultura regional als Països Catalans», a: Els valencians davant la qüestió nacional. València: Edicions Tres i Quatre, 1983.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Lectures d'Ausiàs March en la València del segle XVI», a: Solemne investidura de Doctor Honoris Causa a Joan Fuster. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Llengua i societat, Les lletres», a: Història del País Valencià. III. De les Germanies a la Nova Planta. Barcelona: Edicions 62, 1975.
Articles en publicacions periòdiques

FUSTER ORTELLS, Joan. «Jaume Roig i sor Isabel de Villena» a: Revista Valenciana de Filología, núm. V, 1955-1958, p. 227-260.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Notes per a un estudi de l'oratòria vicentina» a: Revista Valenciana de Filología, núm. V, 1955-1958, p. 87-185.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Ausiàs March, el ben enamorat» a: Revista Valenciana de Filología, núm. VI, 1959-1962, p. 3-31.
FUSTER ORTELLS, Joan. «La deserció d'Eugeni Ors» a: Criterion, núm. 5, 1960, p. 73-100.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Anticlericalisme i incredulitat» a: Criterion, núm. 35, 1968, p. 79-94.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Hi ha més catalans encara» a: Dolça Catalunya, 1969, p. 361-380.
FUSTER ORTELLS, Joan. «La muerte del intelectual» a: La Caña Gris, núm. 1, 1969, p. 3-5.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Viejas memorias de un hombre de suerte» a: Revista de Occidente, núm. 86, 1970, p. 219-228.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Plantejaments històrics del teatre valencià» a: Els Marges, núm. 5, 1975, p. 11-63.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Llengua i literatura al País Valencià en el primer terç del segle XIX» a: Treballs de Sociolingüística, núm. 1, 1977.
FUSTER ORTELLS, Joan. «Decadència i castellanització» a: Caplletra. Revista de Filologia, núm. 1, 1986, p. 29-35.
Traduccions

CAMUS, A.. La pesta. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Vergara, 1964.
CAMUS, A.. El mite de Sísif. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Vergara, 1965.
CAMUS, A.. L'home revoltat. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Vergara, 1966.
CAMUS, A.. L'estrany. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Proa, 1967.
CAMUS, A.. L'exili i el regne. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Vergara, 1967.
FALKBERGET, J.. La Quarta Vigília. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Club Editor, 1962.
JUAN ARBÓ, S.. Verdaguer. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: , 1970.
SILONE, I.. Fontamara. Traducció de: Joan Fuster Ortells. Barcelona: Club Editor, 1967.

Joan Fuster i Ortells

Bibliografia


Llibres

ALBEROLA, Miquel; MARTÍ, Vicent. Fuster sabàtic. Altea: Aigua de Mar, 1994.
ARCHILES, Ferran. Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana. Catarroja: Afers, 2012.
BALAGUER, Enric. Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura. València: PUV, 2007 [Càtedra Joan Fuster, 4].
BALLESTER I ROCA, Josep. Joan Fuster: una aventura lírica. València: Tres i Quatre, 1990 [Quaderns].
BALLESTER, J. ; FURIÓ, A. Joan Fuster (1922-1992). 10 anys després. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2002.
BALLESTER, Josep. L'agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster. València: Perifèric, 2010.
BLASCO, Júlia. Joan Fuster: converses filosòfiques. València: Tres i Quatre, 2002.
BORJA, Joan. Els aforismes de Joan Fuster. Viatge cap a un univers literari. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1996.
BORJA, Joan. La utopia de la ciència. Joan Fuster i la mesura de les coses. Alzira: Bromera, 2003.
CALAFORRA, Guillem. Dialèctica de la ironia. La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster. València: PUV, 2006 [Càtedra Joan Fuster, 2].
CALAFORRA, Guillem. Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster. València: Universitat de València, 2012.
CAMPILLO, Neus (ed.). Pensar la nostra actualitat. Joan Fuster i la filosofia. València: PUV, 2010 [Càtedra Joan Fuster, 10].
CARBÓ, Ferran (ed.). Joan Fuster, viciós de la lectura. València: PUV, 2005 [Càtedra Joan Fuster, 1].
CRESPO, Isidre. Raons i paraules. Joan Fuster. Barcelona: Hermes, 1999.
CRESPO, Isidre. De Fuster a Pla amb camí de tornada. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2012.
DD.AA.. Joan Fuster en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, 1982.
DD.AA.. Homenatge a Joan Fuster. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1984.
DD.AA.. Homenatge dels escriptors suecans a Joan Fuster. Sueca: I. Palàcios, 1984.
DD.AA.. Fuster entre nosaltres. València: 1993.
DD.AA.. Homenatge universitari a Joan Fuster. València: Servei de Publicacions, 1993.
DD.AA.. Joan Fuster, dies i treballs. València: Conselleria de Cultura, 1993.
DD.AA.. Joan Fuster entre nosaltres. València: Generalitat Valenciana, 1993.
DD.AA.. Tres lectures de Joan Fuster. Sueca: 1995.
DD.AA.. 1962-2012. Joan Fuster: Nosaltres, els valencians. València: Universitat de València, 2012.
DD.AA.. Joan Fuster. Figura de Temps. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012.
DD.AA.. Joan Fuster i l'analisi de la realitat social. València: Universitat de València, 2012.
DE LA CALLE, Romà; PÉREZ MORAGÓN, Francesc; BALAGUER, Doro; BORRÀS, Marc. El descrèdit de la realitat. Fuster 1955. València: MuVIM-Diputació de València, 2005 [Quaderns del MuVIM, 1].
DE LA CALLE, Romà; PÉREZ MORAGÓN, Francesc (eds.). Sobre el descrèdit de la modernitat. València: PUV/MuVIM, 2010.
FURIÓ, Antoni. Àlbum Fuster. València: IVEI, 1994.
FURIÓ, Antoni (ed.). Joan Fuster i els historiadors. València: PUV, 2007 [Càtedra Joan Fuster, 5].
GREGORI SOLDEVILA, Carme. Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster. València: PUV, 2011 [Càtedra Joan Fuster, 11].
IBORRA, Josep. Fuster portàtil. València: Tres i Quatre, 1982.
IBORRA, Josep. Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster. València: Universitat de València, 2012.
IBORRA, Josep; B. LLINARES, Joan; PLANAS, Xevi; TORRENT, Vicent; XAMBÓ, Rafael. Joan Fuster i la música. València: PUV, 2012 [Càtedra Joan Fuster, 12].
LLORIS, Manuel. Aproximación a Joan Fuster. València: Almudín, 1979.
MIRA, Joan Francesc. Sobre la nació dels valencians. València: Tres i Quatre, 1997.
MOLLÀ, Toni. Joan Fuster, converses inacabades. València: Tàndem, 1992.
MUÑOZ, Gustau (ed.). Joan Fuster i l'anàlisi de la realitat social. València: PUV, 2009 [Càtedra Joan Fuster, 9].
MUÑOZ PUJOL, Josep M.. El falcó de Sueca. Barcelona: Proa, 2002.
PELLISSER, N.; MONTÓN, A.; PÉREZ I MORAGÓN, F. (eds.). Ser Joan Fuster. 33 visions sobre l'escriptor . València: PUV, 2008 [Càtedra Joan Fuster, 8].
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. L'obra de Joan Fuster. València: Secretariat de l'idioma, 1981.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. Joan Fuster: notes per a una semblança. València: Universitat de València, 1992.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. Joan Fuster, el contemporani capital. Alzira: Germania, 1994.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. Els arxius de Joan Fuster. València: Universitat de València, 2006.
PÉREZ SALDANYA, Manel (ed.). Joan Fuster: llengua i estil. València: PUV, 2008 [Càtedra Joan Fuster, 7].
RIERA, Antoni. Literatura d'idees. Barcelona: Bruño, 1992.
RIERA, Antoni. La raó moral de Joan Fuster. Barcelona: Curial, 1993.
RIERA, Antoni. Rellegir Fuster. Textures filosòfiques de l’assaig fusterià. Alzira: Bromera, 1995.
SALVADOR, Vicent. Fuster o l'estratègia del centaure. Picanya: Edicions del Bullent, 1994.
SERRA, Xavier. La tertúlia de Joan Fuster. Catarroja: Afers, 2012.
SIMBOR, Vicent. Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari. València: PUV, 2012 [Càtedra Joan Fuster, 14].
SIMBOR, Vicent (ed.). Joan Fuster: relacions personals, relacions literàries. València: PUV, 2006 [Càtedra Joan Fuster, 3].
VICANO, Pau. De Llorente a Marx. Estudis sobe l'obra cívica de Joan Fuster. València: PUV, 2012 [Càtedra Joan Fuster, 13].
YATES, Alan; DURAN, Eulàlia; LAPIEDRA, Ramon; MOLLÀ, Toni; GARCIA MONERRIS, Encarna; SERNA, Justo. A propòsit de Joan Fuster. València: Universitat de València, 2004 [Quaderns d'Orientació Valencianista].
Capítols de llibres

ARNAU, C.. «Joan Fuster», a: Indagacions i propostes. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1981.
BALLESTER, Josep. «El poema com a text. Unes notes en la poesia de Joan Fuster», a: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit. Barcelona: PAM, 1987.
BALLESTER, Josep. «La ironia en la poesia de Joan Fuster», a: Miscel·lània Joan Gili. Barcelona: PAM, 1988.
BALLESTER, Josep. «Una aproximació a la poètica de Joan Fuster», a: Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona: PAM, 1989.
BALLESTER, Josep. «Diari (1952-1960) de Joan Fuster: un quadern d'apunts literaris», a: La cultura catalana fra l'Umanesimo e il Barroco. Venezia: Dipartamento Iberistico, Università di Venezia, 1993.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. «Joan Fuster», a: Cultura catalana al País Valencià (1939-1974). .
SALVADOR, Vicent. «Joan Fuster. l'assaig heterodox al País Valencià», a: AADD. Anuari de l'Agrupació Burrianenca de Cultura. Borriana: 1991.
CASTELLET, Josep Maria. «Joan Fuster», a: DD.AA.. Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979.
MANENT, Albert. «Diari 1952-1960 de Joan Fuster», a: J. Castellanos. Guia de la literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62, 427-431.
Articles en publicacions periòdiques

AADD. «Dossier J. Fuster» a: Túria, núm. 1.265, 1988.
AADD. «Dossier J. Fuster» a: Saó, núm. 130, 1990, p. 27-54.
AADD. «Dossier J. Fuster» a: Canelobre, núm. 22, 1991, p. 61-99.
AADD. «Especial Joan Fuster» a: Set Dies, núm. 32, 1992, p. 1-16.
AADD. «J. Fuster, mestratge perdurable» a: Serra d'Or, núm. 395, 1992, p. 9-25.
AADD. «Figura de Temps» a: L'Estació, núm. 1, 1993.
AADD. «J. Fuster, mestratge perdurable» a: Serra d'Or, núm. 401, 1993, p. 16-19.
AADD. «Dossier Joan Fuster» a: Lletra de canvi, núm. 42, 1997, p. 6-27.
AADD. «Dossier Joan Fuster i Josep Pla» a: Postdata, núm. 174, 1997.
AADD. «A Joan Fuster (I) [dossier]» a: Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 6, 2003.
AADD. «Joan Fuster, 10 anys després» a: Serra d'Or, núm. 523-524, 2003.
AADD. «Especial Joan Fuster» a: Eines, núm. 17, 2012.
AADD. «Nosaltres, els valencians, 50 anys després (1962-2012)» a: Afers, núm. 71-72, 2012.
AADD. «Nosaltres, els valencians, mig segle després» a: L'Espill, núm. 40, 2012.
AADD. «Joan Fuster, irrepetible» a: El País, 25 de juny de 1992.
AADD. «Posdata» a: Levante, núm. 1, 26 de febrer de 1992.
AADD. «Nosaltres, els valencians: 50 anys» a: Saó, núm. 370, abril de 2012.
AADD. «"Nosaltres, els valencians", cinquanta anys després» a: Serra d'Or, núm. 626, febrer de 2012.
ALBEROLA, Miquel. «Alfaro, Castellet i Barnils, a propòsit de Joan Fuster i el seu món. Nosaltres els fusterians» a: El Temps, núm. 366, 1991, p. 54-56.
ARIMANY, Miquel. «J. Fuster entre dues vingudes» a: Pont Blau, núm. 69, 1958, p. 222-225.
BALAGUER PASCUAL, Enric. «Joan Fuster i el realisme histïric: apunts sobre una dissidència» a: Serra d'Or, núm. 355, 1989, p. 50-52.
BALAGUER PASCUAL, Enric. «Joan Fuster i el Surrealisme. Notes sobre els escrits de Fuster a la revista Verbo» a: Canelobre, núm. 22, 1991, p. 91-98.
BALLESTER, Josep. «Dossier sobre la poesia de Joan Fuster» a: L'aiguadolç, núm. 3, 1987, p. 9-36.
BALLESTER, Josep. «Joan Fuster, poeta» a: Túria, núm. 1265, 1988, p. 13-15.
BALLESTER, Josep. «J. Fuster, l'homenot de Sueca» a: Catalònia.Culture, núm. 16, 1989, p. 6-9.
BALLESTER, Josep. «Joan Fuster: una aventura lírica» a: Revista de Catalunya, núm. 27, 1989, p. 133-141.
BALLESTER, Josep; GUILLEM, Ramon. «Fuster, contra la filosofia» a: Galeuzca, núm. 2, 1991, p. 16-19.
BALLESTER, Josep; SÒRIA, Enric. «Del silenci al reconeixement» a: El Temps, núm. 154, 1987, p. 139.
BROCH, Alex. «Fuster, tot un saber» a: Avui, 22 de juny de 1992.
BROCH, Alex. «Joan Fuster» a: Avui, 8 d'octubre de 1989.
BURGUERA, Francesc de Paula. «No era pas un traïdor, però...» a: Levante, 1 de juliol de 1992.
CAHNER, Max. «Com va nàixer Nosaltres els Valencians» a: Set Dies, 12 de juliol de 1992, p. 10.
CALOMARDE, Joaquín. «Fuster» a: Levante, 24 de juny de 1992.
CAMARASA, J.. «Fuster íntim» a: L'horabaixa, núm. 6, 1992, p. 14-42.
DD.AA.. «A Joan Fuster (II) [dossier]» a: Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 7, 2003.
FERRER, A.. «Tres poetes distints i un sol Fuster perdurable» a: Saó, núm. 130, 1990, p. 46-49.
FERRER, E.. «Joan Fuster, un il·lustrat del segle XIX» a: Serra d'Or, 1972.
FERRER I COSTA, Josep. «L'epistolari Fuster-Riera Llorca: l'enllaç entre la resistència i l'exili» a: Reporter, núm. 5, 1992, p. 11-19.
FERRER, M.. «Joan Fuster i la integració nacional catalana» a: Pont Blau, núm. 121, 1963, p. 34-38.
FERRER PASTOR, Francesc. «Un home que encara viu» a: Levante, 29 de juny de 1992.
FRANCESC MIRA, Joan. «Joan Fuster, nosotros y el libro» a: El País, 23 de juny de 1992.
GUIA, Josep. «¿I d'això, Fuster què en diu?» a: El Temps, núm. 421, 1992, p. 36-37.
IBORRA, Josep. «Llegir Fuster» a: Set Dies, núm. 32, 12 de juliol de 1992, p. 5-6.
IBORRA, Josep. «La influència de Joan Fuster en la literatura catalana» a: Revista de Catalunya, núm. 17, 1988, p. 126-139.
LLORIS, Manuel. «Fuster y sus seguidores» a: Las Provincias, 2 de juliol de 1992.
MARQUÉS, J. V.. «Matar l'oncle: impossible innecessari» a: El Temps, núm. 154, p. 35.
MIRA, Joan Francesc. «Joan Fuster: pràctica i teoria de l'assaig» a: Cultura, núm. 38, 1992, p. 20-22.
MOLAS, Joaquim. «Un gran solista de la sinfònica catalana del segle XX» a: El País, 22 de juny de 1992.
MUÑOZ I LLORET, Josep M.. «Història nacional, història regional: una polèmica entre Fuster i Vicens» a: Avui, 7 de febrer de 1993.
NADAL, M.. «Fuster: entre l'oblit i el record» a: El Temps, núm. 440, 1992, p. 28-29.
PÉREZ MONTANER, Jaume. «Quatre notes sobre l'assaig. L'assagisme de Fuster com a model» a: Galeuzca, núm. 2, 1991, p. 21-24.
PÉREZ MORAGÓN, Francesc. «Fuster, en la postguerra» a: Set Dies, núm. 32, 12 de juliol de 1992, p. 7.
PLA I ARXÉ, Ramon. «Indomable i subtil» a: El País, 22 de juny de 1992.
PONS, Agustí. «Fuster, Joan» a: Avui, 23 de juny de 1992.
RIBÓ, R.. «Joan Fuster, un heretge nacional» a: Avui, 23 de juny de 1992.
RIERA, I.. «J. Fuster, un pessimista que descansa dels seus sarcasmes» a: Diari de Barcelona, 26 de gener de 1988.
SALVADOR, C.. «Un nuevo poeta» a: Las Provincias, 10 de maig de 1947.
SALVADOR, Vicent. «Fuster sobre Fuster o l'autolegitimació del pròleg» a: Revista de Catalunya, núm. 66, 1992, p. 119-134.
SALVAT, F.. «Director de nuclis» a: Pont Blau, núm. 121, 1963, p. 37-38.
SANCHIS, Vicent. «Figuració i desfiguració de Joan Fuster» a: Set Dies, núm. 32, 1992, p. 2-4.
SEVA, A.. «Joan Fuster: presència i crisi de l'humanisme burgès» a: Taula de Canvi, núm. 12, 1978, p. 107-113.
SIRERA, Josep Lluís. «Joan Fuster i el teatre al País Valencià» a: El Temps, núm. 421, 1992, p. 86.
SOLÀ, J.. «Una posició clara» a: Avui, 2 de juliol de 1992.
SOLER, V.. «Fuster, el mestre» a: Levante, 22 de juny de 1992.
SÒRIA, Enric. «Ser Joan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum» a: L'illa, núm. 6, 1992, p. 3-13.
TASIS I MARCA, Rafael. «Situació de Joan Fuster» a: Pont Blau, núm. 126, 1963, p. 194-198.
TRIGO, X. R.. «Dos anys de fusterianisme» a: Crònica d'ensenyament, núm. 56, 1993, p. 46-48.
VENTURA, Vicent. «L'home indivisible» a: Set Dies, núm. 32, 12 de juliol de 1992, p. 12.
VENTURA, Vicent. «Notes sobre Fuster i la política» a: L'Espill, núm. 15, 1982, p. 118-128.
VERDAGUER, P.. «Notes sobre el Fuster assagista» a: Revista de Catalunya, núm. 71, 1993, p. 140-145.
VIANA, Amadeu. «Fuster in fabula» a: Els marges, núm. 38, 1987, p. 33-43.