Llista alfabètica
Llista alfabètica

Evarist Garcia Alfonso

Monòver, 7 de maig de 1924
Alacant, 30 de gener de 1999

Fotografia de Evarist Garcia Alfonso

Actor

Fill d’Evarist Garcia Ramires, obrer de vila, i de Remei Alfonso Blanes. Tot i nàixer a Monòver, des dels 13 anys residí al barri de les Carolines Altes d’Alacant. De primer va formar part d’un grup de teatre aficionat que assajava al col·legi de Sant Josep, dirigit pel primer actor i còmic Paco Varó Asensi, pintor i autor dels seus propis decorats.

Després es professionalitzà amb el popular humorista alacantí i representant d’artistes Josep Arques Llorens, Tolo, qui als vint anys el va introduir en la companyia de varietats de la vedet Carmen Estrella, emperadriu territorial de la revista en els anys 40 i 50 del segle passat, reconeguda als teatres de Madrid com «La Niña Bonita de Alicante». Poc després treballà en la de la seua rival, Fina de Granada, una vedet gitana especialitzada en cobles de flamenc i cançó espanyola, fins que l’actor i director Paco Hernández l’acollí en el seu conjunt artístic. Així conegué la filla del gran actor, Maria Hernández Marco, més coneguda com Maruja Hernández, actriu des de menuda, amb qui es casà el 2 d’octubre de 1952 i compartiren vida i professió.

Després de la retirada de Paco Hernández en 1963, passà uns anys sense actuar fins que el 1978 tornà a l’escena amb el grup Nostre Teatre, que dirigia Rafael Mas Pérez, fill de l’actor Àngel Mas. Amb aquest nou company, Evarist Garcia va recórrer de nou els escenaris i van fer tres temporades de teatre radiat amb la complicitat de la Cadena SER, promotora, segons la professora de Literatura Eva García Ferrón, d’una llarga sèrie de programes que amb el títol «En llengua vernàcula» va rescatar de l’oblit una extensa nòmina d’autors de sainets, com Paco Barchino, Artur Casinos, Josep Peris Celda, Manuel Soto Lluch, Ligori Ferrer, Felip Melià, Vicent Marco o Francesc Mínguez. Amb el locutor Vicente Hipólito Díaz-Pacheco, també va afavorir en Radio Alicante Cadena SER el reconeixement literari del poeta Miguel Hernández. El grup va rebre en 1995 el Premi Pedro del Río de la Generalitat Valenciana per la seua trajectòria i contribució a les arts escèniques.

En 1984, van rebatejar l’elenc actoral amb el nom de Grup de Teatre Valencià Paco Hernández, en honor a l’insigne actor alacantí. Aquest conjunt fou dirigit per Evarist Garcia durant una dotzena d’anys, durant els quals formà un repertori de quasi una trentena de peces de teatre valencià. El professor Juan Antonio Roche, que fou coordinador d’activitats culturals de l’Obra Social CAM, recorda que portaven en cartell, des de la seua creació, 22 sainets muntats. Alguns d’ells assoliren més de 50 funcions, com ara No és per ací!, El llenguatge del tabaco o Un defensor de l’eixut.

El dia 4 de maig de 1996 sofrí un infart de miocardi mentre representava al Teatre Principal el monòleg L’atropellat, d’Antuli Sanjuan, en un homenatge al mestre Josep Garberí Serrano, del qual mai no arribà a recuperar-se totalment.

El 28 de novembre de 1997 li van fer un homenatge al Teatre Principal d’Alacant, que comptà amb la presència de tots els seus amics i admiradors, i s’edità un llibre en el seu honor titulat Puro teatro. Homenaje a Evaristo García, ple d’evocacions, anècdotes i dades sobre la seua figura i de la història del sainet a Alacant. L’any 2000, la Diputació i la Conselleria d’Educació crearen el Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia, que tots els anys s’interpreta al Teatre Arniches.

Per a l’investigador Jaume Lloret, fou la figura mítica difusora del teatre valencià a les comarques alacantines durant bona part del segle XX. Amb ell desaparegué l’últim conjunt alacantí de teatre en la llengua del país i es posà un punt i a part en aquesta tradició escènica que al llarg del segle XIX i XX havia tingut il·lustres cultivadors. Després de la seua mort en 1999, pocs actors continuaren mantenint viu a Alacant el sainet valencià, entre els quals cal destacar Paco Pando, Tomàs Mestre Damià i, sobretot, el versàtil i compromés dramaturg i actor Ali Andreu Cremades, ànima inquieta del teatre nostrat i promotor del rescat lingüístic i cultural valencià.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Evarist Garcia Alfonso

Bibliografia


Llibres

Diversos autors. Puro teatro. Homenaje a Evaristo García. Alacant: Diputació d’Alacant-Ajuntament d’Alacant, 1997.
Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 1999.
Jaume Lloret i Esquerdo. Personatges de l’escena alacantina. Alacant: Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, 2002.
Articles en publicacions periòdiques

Ismael Belda. «Saineter Evaristo García» a: El Mundo Alicante, núm. 12-6-2017, 2017.