Notari i historiador

Estudia dret a les universitats de València i Saragossa, llicenciant-se en aquesta darrera el 1917. Posteriorment marxà cap a Madrid per tal de cursar el seu doctorat. Finalment, el 1922, obté la plaça de notari, càrrec que desenvolupa a diverses ciutats.

A principi dels anys 1930 comença les seues investigacions al voltant del Dret Foral valencià; així, publica diversos treballs sobre aquest tema al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. En virtut a la seua sostinguda col·laboració amb la Castellonenca, el trobem com un dels signants de les Normes de Castelló de 1932.

El 1935 es va establir com a notari a Vic, on desenvoluparà la seua tasca investigadora, ara a nivell local. També a Vic, el 1952, serà un dels fundadors del Patronat d'Estudis Ausonencs.

Uns anys abans, el 1946, va entrar a formar part del Centre de Cultura Valenciana, entitat que s'havia creat el 1916 amb la voluntat d'emular la tasca que duia a terme l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant la seua vida va publicar més de cinquanta treballs, centrats en l'estudi del Dret Foral Valencià i en la història valenciana i vigatana.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto