Periodista i escriptor

Va nàixer al carrer de Sant Francesc d’Alacant, del matrimoni format per Consuelo Marcili Charques i Manuel García Martínez, acreditat comerciant. Després de realitzar l’ensenyament primari i secundari a l’Institut Provincial, va cursar els estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de València. Amb inquietud literària des de la joventut, especialment en l’àmbit periodístic, va compartir el seu treball en el camp comercial amb diverses col·laboracions en els diaris i periòdics El Graduador, El Criterio, Palos y Plumas, La Crítica, La Correspondencia Alicantina, El Día i El Diario de Alicante, entre altres, en els quals va ser un celebrat crític teatral encobert sota el pseudònim Aristarco. Va participar també amb Rodolfo Salazar, Abelardo L. Teruel i Alfonso Navarro en la fundació de les revistes La Péñola, Gérmenes, El Espectador Ilustrado, Letras de Molde i La Revista.

En l’àmbit cultural alacantí va ser secretari de la primera junta de govern del nou Cercle de Belles Arts (1918), anomenat popularment «la casa dels artistes alacantins». Va estar presidida pel poeta Salvador Sellés, i compartia la directiva amb Rodolfo Salazar, Emilio Costa, Àngel Pasqual Devesa i Joaquín de Rojas.

Com a gran aficionat al teatre, va escriure diverses comèdies i monòlegs, alguns en col·laboració, que van ser estrenats amb èxit, així com diversos llibrets de sarsuela i revista; en el camp escènic va ser actor aficionat en algunes representacions. Entre les seues obres destaca la novel·la de costums alacantins Cap d’estopa (1902), una narració naturalista en castellà, amb breus diàlegs de personatges autòctons en valencià per tal de donar-hi verisme, en la qual descriu l’ambient mariner del barri del Raval Roig. Amb aquesta novel·la guanyà el premi dels Jocs Florals d’Alacant de 1902. Posteriorment la convertí en un esbós liricodramàtic amb el mateix títol: hi hagué dues versions de Cap d’estopa: una primera amb il·lustracions musicals dels mestres Such i Serra i Vicent Poveda, i l’altra, de l’any 1926, en forma de guió cinematogràfic amb música del compositor Horacio Ronda. També té la revista bilingüe d’actualitat local El Tio Cuc (1923), dedicada al popular setmanari alacantí del mateix títol, el quadre de costums locals La millor terra del món (1926) i el joguet titulat Els nuendos o el prèmit gros. Escrigué en castellà la lletra de bastants obres líriques, entre les quals The Alicant-Biograph o cinematógrafo alicantino (1903), Tinta china (1905), Frente al mar (1915), P.L.C. (1923) i Con los ojos vendados (1924). 

Va morir solter a sa casa del carrer de Calderón de la Barca, número 9, a conseqüència d’una miocarditis, i fou soterrat al Cementeri Municipal Mare de Déu del Remei d’Alacant.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret Esquerdo. Personatges de l’escena alacantina. Alacant: Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, 2002.

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 1999.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Eduardo Garcia Marcili», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos V. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 80-82.

---

Manuel Rico García. «Eduardo Garcia Marcili», a: Manuel Rico García. Ensayo biográfico y bibliográfico de Alicante y su provincia. Alacant: Instituto Juan Gil Albert, 1986, p. 320.