Llista alfabètica
Llista alfabètica

Arcadi Garcia i Sanz

La Vall d'Uixó, 23 de novembre de 1926
La Vall d'Uixó, 30 de juliol de 1998

Fotografia de Arcadi Garcia i Sanz

Jurista i historiador

Fill de l'historiador i notari Honori Garcia i Garcia.

Destacà com jurista i advocat professional i com a historiador vocacional en el camp del Dret Medieval. Al seu poble natal hi cursà la Primària, i completà els seus estudis del batxillerat a Vic, on es traslladà la seva família per raons de feina del seu pare.

 

Activitat acadèmica i professional

Després de la Secundària, inicià els estudis superiors a la Universitat de Barcelona on hi cursà Filosofia i Lletres i Dret (1943-1946), carrera amb la que es graduà finalment a la Universitat de València el 1948. Del 1949 al 1954 va treballar a Vic, col·laborant en tasques a la biblioteca i els arxius notarials de l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el canonge Eduard Junyent i Subirà. Aprofità aquesta línia per iniciar-se en l'estudi de la documentació medieval del dret local de les comarques septentrionals del País Valencià, durant els anys 1952-1956, amb l'ajuda de l'arxiver de l'Arxiu Municipal de Castelló, Lluís Revest i Corzo.

A partir de 1956 inicià la seva tasca professional com a advocat, primer com a col·laborador en diversos despatxos i a partir de 1962, com a advocat a Castelló i València, on es col·legià. També, treballaria d'assessor en diverses empreses mercantils.

Ràpidament, i recuperant un interès que ja havia encetat de jove, combinà la feina d'advocat amb els estudis vocacionals sobre Història. Els seus treballs com a historiador el fan un autor puntal per la cultura valenciana. La seva vocació com a historiador del Dret Medieval fou àmplia, i sovint, compartida amb altres estudiosos. Així, i relacionant-se amb la seva coneguda passió pel mar i la navegació, va realitzar estudis de Dret Comercial Marítim, d'Història de la Marina, sobre les fonts del dret, comerç medieval català i a l'últim tram de la seva vida, realitzà també reflexions sobre el País Valencià i els Països Catalans en el seu contingut més cívic.

Dirigit per Ramon d'Abadal i de Vinyals, estudià institucions de dret econòmic i mercantil —d'on en sortiren alguns treballs publicats, com Comandas Comerciales barceloneses de la baja Edad Media (1973) i Societats mercantils medievals a Barcelona (1986)—; i, posteriorment, treballà al Seminari d'Història del Dret de la Universitat de Girona sota la direcció de Josep Maria Font i Rius. En aquest context establí connexió amb Germà Colón, director del Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea, amb qui treballà per l'edició de Els Furs de València (1970-1999) i El Llibre del Consolat de Mar (1981-1988). Les seves investigacions seguiren la línia de l'estudi de la navegació i la marina catalanes, amb treballs com Història de la marina catalana (1977) o Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV (1994), entre d'altres.

Com a historiador reivindicà l'existència d'una historiografia pròpiament catalana sobre Dret Marítim, que ja hauria sigut iniciada per Antoni Capmany, però que ell mateix, després d'altres historiadors, continuaria. D'altra banda, la seva perspectiva de marc d'estudi fou sovint la de l'àmbit de Països Catalans, com a lloc d'aplicació d'un dret històric propi.

A una data tardana com fou el 1975, va decidir iniciar el curs del doctorat a la Universitat de València. Finalment, el 1983 presentà a la Universitat de Barcelona la seva tesi sobre el Llibre del Consolat de Mar, dirigida pel doctor Josep Maria Font i Rius, amb la qual va obtenir la màxima nota i el premi extraordinari de doctorat. D'aquesta manera, va poder iniciar la seva docència; el 1987 com a professor titular d'Història del Dret i de les institucions a la Universitat de València i el 1991, a la nova Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, moment en què seria nomenat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de la seva universitat. L'any següent, després de jubilar-se, esdevindria professor emèrit i degà honorari de la mateixa facultat.

Durant la seva prolongada vida acadèmica, formà part del Patronat d'Estudis Ausonencs de Vic, de la Societat Castellonenca de Cultura de Castelló de la Plana i de la Institució Alfons el Magnànim.

També, des del 1987, col·laborà a la revista Drassana del Museu Marítim de Barcelona; a l'Anuario de Historia del Derecho Español i a Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols.

 

Defensor de la llengua catalana

No se centrà, però, en la seva carrera de forma exclusiva, sinó que va destacar àmpliament com a defensor de la unitat lingüística del català i per la normalitat del català al País Valencià. Per aquesta tasca, formà part des del 1989 del Consell Valencià de Cultura, i des del 1991 de la Fundació Ausiàs March; fou membre fundador d'Acció Cultural del País Valencià i va pertànyer des del 1973 a l'Institut d'Estudis Catalans i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Durant la seva vida, va rebre nombrosos premis; així per exemple, va rebre el premi Gumersind Bisbal de la Fundació Salvador i Vives el 1981, i el Serra d'Or d'Òmnium Cultural el 1982. El 1990 recollí el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes, màxima distinció de la Generalitat Valenciana i el 1995, rebia la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva trajectòria científica.

La seva coneguda preocupació per la situació de la llengua catalana i el seu futur, el van acompanyar fins l'últim moment. Així, en el moment de la seva mort, el 1998, era president de la Fundació Ausiàs March, entitat promotora de la cultura, l'art, la ciència i la investigació al País Valencià.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Arcadi Garcia i Sanz

Obra pròpia


Llibres

GARCIA I SANZ, Arcadi. El comercio de la piel en Vich a mediados del siglo XIII. Vic: Colomer Munmany, 1967.
GARCIA I SANZ, Arcadi. Furs de València . Barcelona: Barcino, 1970, 1974, 1978, 1983 i 1990 [Els Nostres Clàssics].
GARCIA I SANZ, Arcadi. Història de la marina catalana. Barcelona: Aedos, 1977.
GARCIA I SANZ, Arcadi. Institucions constitucionals del dret clàssic valencià. València: Real Sociedad Económica de Amigos del País, 1980.
GARCIA I SANZ, Arcadi. El Llibre del Consolat dins la història del dret maritim català. Barcelona: Universitat de Barcelona , 1984.
GARCIA I SANZ, Arcadi. La Generalitat en els 750 anys d'Història del poble valencià. València: Generalitat Valenciana, 1989.
GARCIA I SANZ, Arcadi i COLL JULIÀ, N.. Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Noguera, 1994 [Estudis, 6].
GARCIA I SANZ, Arcadi i COLÓN, Germà. Llibre del Consolat de Mar. Barcelona: Fundació Noguera-Fundació Salvador Vives Casajuana, 1988.
GARCIA I SANZ, Arcadi i FERRER I MALLOL, Maria Teresa. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1983.
GARCIA I SANZ, Arcadi i MADURELL MARIMÓN, J. M. . Societats mercantils medievals a Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 1986.
Capítols de llibres

GARCIA I SANZ, Arcadi. «El Císter i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana», a: 1 Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Santes Creus: Archivo Bibliográfico, 1967.
GARCIA I SANZ, Arcadi i FELIU MONTFORT, G.. «Els mètodes comercials a la Catalunya medieval», a: SAYOUS, A.E.. Els mètodes comercials a la Barcelona medieval. Barcelona: Base, 1975.
Articles en publicacions periòdiques

GARCIA I SANZ, Arcadi. «Mudéjares y moriscos en Castellón» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 28, 1952, p. 94-114.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Tales y sus cartas pueblas» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 28, 1952, p. 437-442.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El "Llibre del Mustaçaf" de Vich» a: Ausa, núm. 2, 1955, p. 18-24.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Precedentes de la letra de cambio en la Curia Fumada» a: Ausa, núm. 2, 1955-1957, p. 533-540.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «La actuación procesal del Mustaçaf» a: Ausa, núm. 2, 1956, p. 301-310.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «La Banca en los siglos XIII y XIV según el "Aureum Opus"» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 33, 1957, p. 201-205.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El rigor cambiario en el siglo XVI» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 34, 1958, p. 1-7.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Arnulfo, obispo de Vich (992-1010)» a: Ausa, núm. 3, 1958-1960, p. 401-411.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Tipos ausetanos de la commenda en el siglo XIII» a: Ausa, núm. 3, 1958-1960, p. 284-293.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Un contrato de commenda de 1221» a: Ausa, núm. 3, 1958-1960, p. 166-172.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Notas sobre el régimen orgánico del Consolat de la Mar» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 35, 1959, p. 180-211.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El derecho marítimo preconsular» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 36, 1960, p. 47-74.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «La commenda de castillos en el siglo XI» a: Ausa, núm. 3, 1960, p. 321-328.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El censal» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 37, 1961, p. 281-310.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Las apelaciones en el Consulado» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 37, 1961, p. 17-25.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Origen y fin del fuero de las pensiones censales a sueldo por libra» a: Ausa, núm. 4, 1961, p. 125-130.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Contractes comercials vigatans de principis del segle XIII» a: Ausa, núm. 4, 1961-1963, p. 321-329.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Los intereses en los préstamos de los Judíos de Vich durante la primera mitad del siglo XIV» a: Ausa, núm. 4, 1962, p. 247-255.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El magisteri de Lluís Revest» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 40, 1964, p. 89-94.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Dos llibres sobre el vigatanisme» a: Ausa, núm. 5, 1964-1967, p. 201-211.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «El contrato de "dita" y la letra de cambio» a: Ausa, núm. 5, 1964-1967, p. 81-87.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Orígens del mercat de Vic» a: Ausa, núm. 5, 1964-1967, p. 129-134, 161-166.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Las "Consuetudines ilerdenses" y los "Furs" de Valencia» a: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 41, 1965, p. 1-26.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «Les tradicions jurídico-maritimes medievals» a: Miscellanea Barcinonensia, núm. 5, 1966, p. 7-28.
GARCIA I SANZ, Arcadi. «La sistemática de las compilaciones del derecho valenciano» a: Ligarzas, núm. 1, 1968, p. 207-221.
GARCIA I SANZ, Arcadi i MADURELL, Josep Maria. «Comandas comerciales barcelonesas de la Baja Edad Media» a: Anuario de Estudios Medievales, 1973, p. 481.

Arcadi Garcia i Sanz

Bibliografia


Articles en publicacions periòdiques

FERRER I MALLOL, Maria Teresa. «Arcadi Garcia i Sanz. In memoriam (1926-1998)» a: Anuario de Estudios Medievales, 1998, p. 911-924.
GARCIA EDO, Vicent. «Arcadio Garcia Sanz 1926-1998» a: Anuario de Historia del Derecho Español, 1998, p. 744-749.
IBORRA, Joan. «Arcadi Garcia» a: Estudis Romànics, 1998, p. 349-352.
MAS I SOLENCH, Josep Maria. «Arcadi Garcia i Sanz (la Vall d'Uixó, 1926-1998)» a: Anuari 1997-1998, 1999, p. 181-185.