Periodista i escriptor

Emili Gascó va nàixer al si d’una família valencianoparlant, un fet que va despertar en ell l’interés per la llengua i una inquietud literària i intel·lectual. L’any 1914, amb tan sols 16 anys, va escriure una primera novel·la curta titulada Paternitat, que es va publicar l’any següent al número 74 de la revista El Cuento del Dumenche. En aquest mateix número també va aparéixer el seu poema "El poema d’uns ulls blaus". Aquestes primeres obres revelaven el seu talent en el gènere literari i la seua admiració cap a Vicent Blasco Ibáñez, a qui dedicà la novel·leta Paternitat.

Des de molt jove, Gascó Contell va mostrar un interés especial per la llengua francesa i va cursar els primers estudis tant a València com a la localitat occitana de Bolet, on la seua família es va traslladar per motius laborals. Posteriorment, en van tornar a València, on va continuar estudiant i treballant. Durant aquesta etapa de formació va destacar com a narrador i articulista, col·laborant en publicacions com La Voz Valenciana i La Correspondencia de Valencia.

L’any 1916, Gascó Contell va començar a treballar a l’editorial Prometeo, dirigida per Blasco Ibáñez, i va exercir diverses funcions en aquesta empresa al llarg dels anys. Durant aquesta etapa, va publicar obres significatives com Aventuras de un niño español en la guerra europea (1918) i Blasco Ibáñez y su obra (1921). A més, va viure a París fins a finals de la dècada, treballant en diverses editorials franceses i col·laborant en la premsa internacional.

La Guerra Civil va implicar un gran canvi en la seua vida. Va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i va acabar la guerra amb el rang de comandant. Aquest període va marcar una divisió en la seua producció literària i periodística a causa de les circumstàncies polítiques i de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Gascó Contell s’instal·là a París i abandonà en 1939 la creació en castellà i escrigué únicament en francés i valencià. Va publicar llibres intimistes, com Variations sud l’amour (1941), narrativa en Contes a Mari-Marina (1943), els assajos sobre temes espanyols de Causerie espagnole (1945) i el poemari en valencià Interiors (1948), entre altres títols.

L’any 1953 va tornar definitivament a l’Estat espanyol, es va establir a Madrid per motius familiars i va dedicar-se activament a la seua carrera d’escriptor i editor. Durant aquests anys va gaudir d’un cert reconeixement en un context cultural difícil i restringit.

Gascó Contell va continuar treballant en el món editorial, intentà acostar l’alta cultura a les masses i introduir els lectors en temes complexos i desconeguts al país. Va publicar diverses obres durant aquest període, com Mitología universal (1958), La mitología contada con sencillez (1959), Viaje alrededor de los dioses (1973) i Panorama de la historia del arte (1962).

A més de la seua tasca com a escriptor, també va continuar col·laborant com a articulista en diversos diaris espanyols i valencians, així com en publicacions internacionals com El Tiempo de Colòmbia i Diario de Noticias de Portugal. També va exercir com a conferenciant en universitats i institucions tant a Espanya com a altres països com França, Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca i Puerto Rico. A més, va ser nomenat assessor de l’Instituto Nacional del Libro Español, una posició que reflecteix el seu reconeixement i influència en l’àmbit cultural.

Durant aquests anys, Gascó Contell va fer diverses edicions literàries d’obres importants com Obras completas de Rubén Darío (1950-1955), Obras selectas de José María Pemán (1971) i Teatro selecto de Aristófanes (1971). Els dos volums més destacats d’aquesta etapa de producció són Encuentros y despedidas. Hombres de mi tiempo (1965), que recull assajos sobre figures destacades de la cultura del segle XX, i París cuando yo era viejo (1973), publicat de manera pòstuma per la seua filla.

Gascó Contell es va traslladar a València quan ja estava greument malalt i va morir a la seua ciutat natal. En aquesta etapa final es va dedicar a l’escriptura i a la cultura espanyola i universal. Era casat amb Marina Poy López i tingueren una filla, Marinette. Des de 1974 té un carrer dedicat al barri d’Algirós, a València, i l’ajuntament del cap i casal ha publicat alguns llibres sobre la seua obra.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Diversos autors. Emilio Gascó Contell. Obra escogida (1947-1973). València: Ajuntament de València, 2014.

---

Fernando Millán Sánchez i Emilio Gascó Garcí. Emilio Gascó Contell. De su vida y de su obra. València: Ajuntament de València, 2015.

---

Marinette Gascó Poy. Mis vivencias en tiempo de guerra. València: Mare Nostrum, 2006.

Capítols de llibres

---

Santi Cortés. «Emili Garcó Contell», a: Santi Cortés. El valencianisme republicà a l’exili. València: Generalitat Valenciana, 1993, p. 98-99.