Rafael Gayano i Lluch
València,
20 de juliol de 1890
València,
26 de febrer de 1954
Dramaturg, poeta i folklorista
Va créixer en una família humil de València. Quan tenia tretze anys, al morir el seu pare, es va haver de posar a treballar i començà en els despatxos d'una fàbrica.
Ja al 1906, inicià la seva carrera com a dramaturg estrenant la seva primer obra teatral. El 1916 entrà a treballar com a funcionari a l'Ajuntament de València, feina que va conservar al llarg de la seva vida fins a jubilar-se. Tot i així, paral·lelament a la seva feina com a funcionari, continuà enriquint la que seria una prolífica carrera com a escriptor, poeta i folklorista, amb nombroses publicacions. El 1917 entrà com a soci a Lo Rat-Penat.
S'implicà de ple en la premsa valenciana, col·laborant en publicacions com La Tronà, La Degollà, El Tio Cuc, Pensat i Fet, El Fallero o Festes Valencianes. Així mateix, fundà diversos setmanaris, com La Veu del Poble, El Motiló (1912) o Teatre Valencià (1925); i col·laborà periòdicament a Jornada o Las Provincias. Publicà també un poemari, titulat Brots de la terra (1928).
La seva carrera com a dramaturg fou ben extensa, i arribà a publicar fins a 109 obretes en català o bé bilingües, i nou en castellà. Destaquen Mort en vida (1922), Visites del atre mon (1917), Sanc valenciana (1925), Temple de dona (1925), La última barraca (1925), Chagants y nanos (1926) i La font del amor (1927).
Com a historiògraf, centrà la seva vida en l'estudi de les costums i les tradicions del País Valencià. En aquesta línia, destacà la publicació de Els furs de València (1930-31) i Aucología valenciana (1942), entre moltes d'altres.
Vinculat durant tota la seva vida al valencianisme polític i cultural, formà part, des de la seva fundació el 1933, d'Acció Nacionalista Valenciana, treballant com a bibliotecari a la junta directiva de l'entitat. Acció Nacionalista Valenciana havia estat creada a partir de la fusió dels diversos sectors dissidents d'Agrupació Valencianista de la Dreta, així com els sectors més dretans del Centre d'Actuació Valencianista. L'entitat, que passà a denominar-se Acció Valenciana a partir de 1935, era de caire socialcristià.
Posteriorment fou nomenat vocal d'Acció Bibliogràfica Valenciana, i director numerari del Centre de Cultura Valenciana (1940), corresponent de la Real Academia de la Historia (1942) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Al final de la seva vida va patir vàries malalties i, finalment, amb seixanta-tres anys, va morir d'una embòlia cerebral. Amb la seva mort, deixà pendents diversos treballs d'investigació que ja havia començat sobre falles, gremis de València i costums del poble valencià.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Rafael Gayano i Lluch
Obra pròpia
Llibres
GAYANO I LLUCH, Rafael. Brots de la terra . València : Impremta Vda. Sanchis, 1928.
GAYANO I LLUCH, Rafael. El folklore en las obras de Luis Vives . València: Impr. Hijo de F. Vives Mora, 1941.
GAYANO I LLUCH, Rafael. Aucología valenciana: estudio folklórico. Biblioteca Valenciana de Divulgación Histórica, 1942.
GAYANO I LLUCH, Rafael. La lírica y la declamación en Valencia en la época clàssica siglos XVI i XVII . 1944.
GAYANO I LLUCH, Rafael. El Globo de Milá . Valencia: Biblioteca Valenciana de Divulgación Histórica, 1946.
GAYANO I LLUCH, Rafael. Los silos de Burjassot . 1948.
GAYANO I LLUCH, Rafael. Valencia retrospectiva . Biblioteca valenciana de divulgación histórica, 1948.
Articles en publicacions periòdiques
GAYANO LLUCH, Rafael. «Acòlits i sacristà» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Ai, mare, ai!» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Al galop de l'amor» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Chagants y nanos. Apropòsit líric» a: Teatro Valencià, núm. 75.
GAYANO LLUCH, Rafael. «D'ahí, d'ahí, teuladí!» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «El jorn de la llibertat» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Els aguilots! Diàleg còmic» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Els que tallen l'abadejo. Sainet» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Els reis dels pobres. Comèdia lírica» a: Nostre Teatro, núm. 69.
GAYANO LLUCH, Rafael. «La Còmica» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «La glòria del poble» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Lo que va d'ahir a hui. Farsa grotesca» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Noblesa de raça» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «S'han salvat!» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Un arreglo curioset» a: .
GAYANO LLUCH, Rafael. «Mort en vida. Joguet còmic» a: , 1911.
GAYANO LLUCH, Rafael. «La mort de fray Pasqual. Quadre» a: , 1915.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Els nóvios del carreró. Sainet» a: El Cuento del Dumenche, núm. 180, 1917.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Ni a l'infern hi ha hui qui vaja o ací el que no es mor de fam el mata la cucaracha. Apropòsit de les actuals circumstàncies» a: El Cuento del Dumenche, núm. 254, 1918.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Una casa en compromís. Joguet còmic» a: El Cuento del Dumenche, núm. 240, 1918.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Visites de l'altre món. Juguet còmic» a: El Cuento del dumenge, núm. 225, 1918.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Que hi ha moros en la costa...!» a: El Cuento del Dumenge, núm. 265, 1919.
GAYANO LLUCH, Rafael. «¡Hala, adiós! Apunt de sainet» a: Nostre Teatro, núm. 13, 1921.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Agarra't, que ve la curva! Joguet bufo» a: Nostre Teatro, núm. 64, 1922.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Bonica farsa! Comedieta» a: Nostre Teatro, núm. 5, 1922.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Ja tenim casa!» a: Nostre Teatro, núm. 67, 1922.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Sanc valenciana. Comèdia bilingüe» a: Teatro Valencià, núm. 7, 1925.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Temple de dona. Sainet» a: Teatro Valencià, núm. 3, 1925.
GAYANO LLUCH, Rafael. «L'última barraca. Comèdia valenciana» a: Teatro Valencià, núm. 23, 1926.
GAYANO LLUCH, Rafael. «La font de l'amor. Comèdia lírica» a: Teatro Valencià, núm. 86, 1927.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Arruixa, que plou! Sainet» a: Teatro Valencià, núm. 95, 1928.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Per saber la veritat. Joguet bilingüe» a: Teatro Valencià, núm. 119, 1928.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Tòfol rosca. Disbarat bilingüe» a: Teatro Valencià, núm. 95, 1928.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Del tercio extranjero» a: Teatro Valencià, núm. 137, 1929.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Els furs de València. Compilació històrica de les lleis orgàniques d’este Reine» a: Els furs de València, 1930-1931.
GAYANO LLUCH, Rafael. «¡Hui s'acaba el cafetí!» a: Nostre Teatre, núm. 43, 1931.
GAYANO LLUCH, Rafael. «El mercat de la consciència. Saient» a: Nostre Teatro, núm. 65, 1932.
GAYANO LLUCH, Rafael. «La meua dona no és meua. Graciosa comèdia» a: Teatro valencià, núm. núm. extraordinario, 1932.
GAYANO LLUCH, Rafael. «Que no t'enganyen, cromo! Sainet bufo» a: Nostre Teatro, núm. 13, 1932.
Rafael Gayano i Lluch
Bibliografia
Capítols de llibres
AÑÓN MARCO, Vicente. AÑÓN MARCO, Vicente. 101 hijos il·lustres del reino valenciano. València: Artística Puertes, 1973.
RIBELLES COMÍN, Josep. RIBELLES COMÍN, Josep. Bibliografía de la llengua valenciana. Madrid: Ministerio de Cultura, 1984.
Articles en publicacions periòdiques
«Don Rafael Gayano Lluch» a: Valencia Atracción, núm. 230, 1954.