Llista alfabètica
Llista alfabètica

Genar Genovés Conejos

València, 26 de març de 1846
València, 21 de febrer de 1926

Fotografia de Genar Genovés Conejos

Registrador de la propietat i escriptor

Després d’acabar el batxillerat en 1864 a l’institut Lluís Vives, va cursar la carrera de Dret al cap i casal i posteriorment va opositar a registrador de la propietat. Era membre fundador de l’Ateneu Científic, Artístic i Literari de València (1870) i col·laborador del seu butlletí (1870-1876), la publicació valenciana més important en aquell moment sobre crítica artística. Aquesta entitat cultural va funcionar durant l’últim terç del segle XIX i les primeres dècades del XX a la ciutat de València, i durant el Sexenni Democràtic i la Restauració borbònica va acollir bona part dels científics i intel·lectuals valencians. Periòdicament celebrava sessions en les quals es llegien poemes i s’interpretaven peces dramàtiques i musicals, o bé es realitzaven discussions sobre algun tema. A més, a partir del febrer de 1874, a fi d’estimular el moviment cultural, alguns joves de l’Ateneu van començar a celebrar els diumenges una sèrie de «tes artisticoliteraris» en què mentre s’alternava la música i la literatura, alguns artistes feien dibuixos o pintaven aquarel·les. Van ser alguns dels seus presidents Eduardo Atard Llobell, Vicent Wenceslau Querol, Cristòfol Pascual i Genís (vicepresident el 1869 i president el 1877), Manuel Candela, José Puig Boronat, Teodor Llorente i Olivares, o Francisco Moliner; va comptar entre els seus socis amb Julio Peris Brell, Trinitario Ruiz Capdepón i Vicent Blasco Ibáñez.

El 22 d’agost de 1877, Genar Genovés va prendre possessió del primer càrrec com a registrador interí de Villar del Arzobispo. Va ser interí d’Alcoi en 1879 i de Chinchilla (Albacete). Entre els anys 1886-1900 el trobarem a Cervera de Río Pisuerga (Palència), on vivia a la Plaça Major, 18. Després va passar a Toledo (1901-1911) i Palència (1911). Va aspirar a diversos registres valencians (Alzira, Albaida, Xàtiva, Vila-real), però per torn no va ser possible el nomenament com a registrador d’Albaida fins al gener de 1912. A la darreria del mateix any era traslladat a Xàtiva i reprenia el contacte més directe amb les plataformes culturals valencianes, sobretot amb Lo Rat Penat i Las Provincias.

Algunes fonts asseguren que desenvolupà la seua activitat literària fonamentalment ja jubilat, però no és cert. Per la datació dels seus poemes valencians, aplegats en el recull Un grapaet i... prou de versos en valencià (Agrupació Pro Poesia Valenciana, 1915), podem saber que escrivia en valencià des de qualsevol destinació peninsular, ja fora castellana o valenciana. En 1908, Teodor Llorente li demanava un any més la col·laboració per a l’Almanaque i li remarcava que «no abandone sus aficiones literarias. Éstas son un alivio en los quebrantos de la vida». De fet, en 1899 versava des de Cervera:

I a mi en memòria em tingau;

I per vore’m satisfet,

A viure prompte em dugau

Allà a on veja el Micalet;

Pues de València alluntat

Ja més temps no puc seguir...

¡I em trobe tan inyorat,

Que d’inyor vaig a morir!

 

Els seus millors poemes són els de caire humorístic, ben treballats i carregats d’ironia. A tall d’exemple, en Un grapaet i... prou reuneix «A sant Vicent Ferrer», «Al mestre D. Teodor Llorente», «Doloreta», «Felicitació», «Les dos carabasseres», «Dos trossos de carta d’estiu», «Telegrama-sonet a Joaquim Martí Gadea», «¡Bona peixquera!», «Cançons de curt de vista», «¿Què farem?», «El crit de la peixcadora», «La gran copa de premi», «La cançó del castanyer», «El piropo de l’orxater», «La primera impressió», «Epigrama», «¡Arbre caigut!», «En la platja», «Ratgea» i «Als excursionistes de Lo Rat Penat, visitant Xàtiva».

Col·laborà en diversos periòdics i revistes com Valencia Cómica (1890), Almanaque de El Albardero, en la revista mensual Lo Rat Penat (1911), Almanaque de Las Provincias (1885, 1889, 1894, 1895, 1897-1911, 1913-1915, 1917-1920, 1923-1925, en valencià o castellà), Las Provincias, El Diario Mercantil, Para todo el Mundo, El Albacetense, El Castellano, Pensat i Fet (1917), El Cuento del Dumenge (1919) o Germania (1925). Va aplegar els seus poemes en castellà en Ceros a la izquierda. Bobadas escritas en prosa y en verso, en serio y en broma (València, 1897), i els valencians en l’esmentat Un grapaet i... prou (València, 1915), publicat amb una ortografia molt acceptable.

Va ser antologat per Teodor Llorente en el recull Cancionero amoroso (València, 1882), un conjunt de poemes recopilats com a publicació d’obsequi del diari Las Provincias. Apareix també en Álbum de poesías de escritores valencianos (València, 1895), una nova antologia feta per Llorente per satisfer el desig d’un jove tipògraf de la impremta Vives Mora; tota aquesta tria de poetes valencians és en castellà, i Genovés hi aporta el poema «Hechos y dichos», escrit aquell any a Cervera de Río Pisuerga.

Com a autor de teatre té un parell d’obres: la castellana Quien más mira menos ve (proverbio cómico en un acto y en verso. València, 1871), estrenada al Teatro de la Libertad el 9 de febrer de 1871; i la valenciana La llibertat, estrenada al Teatre Princesa.

Era casat amb Salvadora López Pérez i tenien una filla, Consuelo. Va morir als 78 anys i fou soterrat al Cementeri General de València.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Genar Genovés Conejos

Bibliografia


Articles en publicacions periòdiques

REDACCIÓ. «Necrològica» a: Almanaque Las Provincias para 1927, 1927, p. 392.