Periodista, dramaturg i gestor cultural

Joan Alfons Gil Albors va nàixer al carrer de Cisneros, s/n d’Alcoi, i de ben jove es va traslladar a València, on va iniciar l’activitat periodística i teatral. Com a periodista, fou redactor de l’emissora de ràdio La Voz de Levante, i posteriorment ocupà les direccions regionals de Radiocadena i Radiocolor. En l’emissora La Voz de Levante era, a més, el director del quadre escènic i el responsable del programa cultural Atenea.

Pel que fa a la seua dedicació teatral, s’inicià en els ambients universitaris del Teatre Universitari (TEU), i més tard en els teatres de Cambra i Assaig, amb un bagatge de 45 obres editades i estrenades tant en valencià com en castellà. Va rescatar el teatre valencià del seu contingut localista per a aportar temes més transcendents, i ha estat considerat per la crítica com l’autor de transició dels anys 60 i 70, amb continguts poètics existencialistes com la por metafísica o la soledat humana. Per a l’estudiós Josep Lluís Sirera és el principal dramaturg valencià de la dècada dels setanta, bon coneixedor de la història i de la tècnica teatral.

Seguint l’investigador Josep Daniel Climent, foren Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner els qui més insistiren a Gil Albors perquè escriguera en valencià les produccions teatrals, tot i que aquest al·legava el seu desconeixement escrit de la llengua. Segurament per això, Valor revisà la primera obra escrita en valencià, El tòtem en l’arena, abans de ser presentada el 1959 a la censura, que la va prohibir. En vista dels problemes existents i aconsellat per diversos amics que intuïen que el problema podia estar en la llengua emprada, Gil Albors la tornà a lliurar a la censura en castellà i així fou autoritzada. Finalment, l’obra s’estrenà en castellà el 12 de novembre del 1960 a l’Ateneu Mercantil, on havia fet bona amistat amb els valencianistes Sanchis Guarner, Robert Moròder o Joaquim Maldonado, que presidia l’entitat.

Com a directiu de l’emissora, va afavorir que Enric Valor col·laborara en el programa cultural Atenea amb una secció de llengua que portava el mateix títol que les lliçons que publicava en el diari Jornada, «Parlem bé». La seua col·laboració s’inicià el 23 de maig del 1963 i s’allargà uns mesos, segurament fins a finals d’aquell any. Cada dijous hi intervenia amb la lectura de diverses fitxes gramaticals per a orientar els oients en l’ús correcte de la llengua.

La seua obra més recordada i celebrada per la crítica és Barracó 62 (1963), que ha continuat sent representada. Es tracta un drama existencialista que el públic contemporani va considerar dur, aspre i sec, possiblement per un conjunt de factors que Josep Palomero determina: «l’eixuta posada en escena, la contundència dels diàlegs i l’impacte de l’argument». Sens dubte, era un producte modern que sintonitzava amb l’actualitat literària europea i significava la incorporació del teatre existencialista en el circuit teatral valencià (Ferran Carbó & Vicent Simbor). Barracó 62 presenta la quotidianitat de la vida d’uns presos en un barracó d’un camp de concentració. A través d’una narració lineal, en tres actes, es presenten diversos episodis de les relacions dels presoners. A partir de la interrogació sobre el sentit de la llibertat, s’insereix l’home en un univers advers, un camp de concentració, on uns personatges arquetípics, representants de la condició humana, no tenen escapatòria. Una altra obra seua censurada fou Autopsia a cinco procesados (1963), la qual tracta el tema de la talidomida; el 2017, l’autor va cedir en un acte simbòlic els drets a l’Associació de Víctimes de la Talidomida (AVITE).

Va obtindre, entre altres, els premis València de Literatura de la Diputació de València per les obres La barca de Caronte i El cau (1962 i 1968); el Joan Senent de la Caixa de València per Barracó 62 (1963, obra reeditada per Edicions Bromera en 1996); el Gonzalo Cantó de l’Ajuntament d’Alcoi (1966); el Galardón del Duero de la Diputació de Zamora; el Ciutat de Palma de la Diputació de Mallorca, amb ¡Crida, Galileu! (1970); el Premi Eduardo Marquina de l’Ajuntament de Figueres, i el Guipúzcoa de la Diputació de Sant Sebastià. En 1990 va assolir el Premi Teatre Principal de Mallorca, i en 1992 el Premi Ciutat de València convocat per l’ajuntament del cap i casal. En 1994 va guanyar el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y Juventud amb Patatín, Patatán y Patatón, publicada per l’Editorial Bruño, primer en castellà i més tard en valencià, amb el títol de Trampolí. L’any 2002, l’Acadèmia Mundial de Ciències i Tecnologia el va distingir amb el Premi de Literatura.

Entre la seua extensa obra trobem quatre títols sobre la història valenciana: Jaume I, el Conqueridor; Verge de folls; Borja, Duque de Gandia, i El petrolio. En 1995, l’Ajuntament de València va publicar la seua Antologia teatral, que inclou set de les seues obres més destacades: El tòtem en l’arena, Oseas, Barracó 62, El Camaleó, Un cervell amb tic-tac i El petrolio. Tant El tòtem en l’arena com la seua versió de Medea van ser reeditades en 1998 i 2001 per Publicacions de la Universitat de València. L’any 2003, l’Ajuntament de València va publicar el segon volum de la seua antologia teatral, que recopila els textos dramàtics El cubil, No matéis al inocente, ¡Grita, Galileo!, Retorn a la nit, I love you, Marilyn i La casa dels sants. 

En el 2006 va estrenar El ocaso de los brujos al Teatre Talia de València, amb producció de Teatres de la Generalitat, i en el 2007 va ser presentada la seua Obra completa a càrrec de la Institució Alfons el Magnànim (28 obres en castellà i 17 en valencià).

Gil Albors va ocupar la presidència de l’Asociación de Profesionales de Radio y Televisión de la Región Valenciana i la direcció del Teatre Princesa a València. L’any 1996, atenent la seua dedicació i reconeguda tasca teatral, fou designat director artístic de Teatres de la Generalitat Valenciana, càrrec que va abandonar al desembre de 1999. En 1997 va ser nomenat vocal de l’Asociación Nacional de Autores de Teatro i, des del setembre del 2000, era membre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana. Fou elegit membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per les Corts Valencianes el 15 de juny de 2001, en prengué possessió el 23 de juny i va renunciar a la condició d’acadèmic el 4 de desembre del 2015.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Ferran Carbó. El teatre valencià entre 1963 i 1970. València: Universitat de València, 2000.

---

Josep Palomero Almela. Barracó 62. Alzrira: Bromera, 1996.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Juan Alfonso Gil Albors», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos V. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 123-125.

---

Josep Daniel Climent: «Parlem bé» a la ràdio (II)
Josep Daniel Climent: «Parlem bé» a la ràdio (II)
https://www.diarilaveu.com/apunt/36377/parlem-be-a-la-radio-ii