Mestre, escriptor i contacontes

Llorenç va nàixer al carrer del Mig, número 88, del barri de la Fila d’Alfafar. Son pare, Llorenç «el dels mobles» havia nascut a Pozo-Lorente (Albacete), i sa mare, Vicentica «la Sardina» era d’Alfafar. Des de menut li agradava contar succeïts i era requerit d’animador de jocs i vetlades, on acompanyava els acudits amb cançons d’animació. Com a membre actiu del Moviment Scout, en els focs de campament començà a desplegar els dots de narrador de contes i històries i, sobretot, d’improvisar una narració. Es trobava segur entre la xicalla, li era un món molt proper i divertit, i no pensava aleshores que esdevindria el seu ofici.

Aquesta inclinació cap a la infantesa el portà a estudiar Magisteri. Dolors Aparici, professora de la Normal de València, li parlà d’un llibre fonamental en la renovació educativa, Carta a una mestra dels alumnes de Barbiana (1967). Era el primer llibre de pedagogia que Llorenç va fruir i li obrí una mirada diferent d’entendre l’escola.

Ja mestre, va ser un dels fundadors de l’Escola Gavina de Picanya al setembre de 1975, amb Rosa Serrano, Tere Hermoso, Dolors Aparisi, Mario Mañes i altres, una de les primeres escoles cooperatives en valencià i motor de la renovació pedagògica de l’escola valenciana i de la introducció de la llengua a les aules. Llorenç desplegà a l’Escola Gavina una passió excepcional per l’ofici de mestre, desenvolupant moltes de les seues qualitats d’intel·ligència emocional i d’esperit renovador. S’integrà en el projecte d’una escola laica, coeducativa, innovadora, amb una metodologia activa i pionera en l’ensenyament del valencià, un centre que combatia l’autoritarisme i fomentava la llibertat i l’organització democràtica de l’ensenyament a través de les assemblees, el treball en equip, el text lliure, la lectoescriptura natural…, que bevia directament de les tècniques Freinet.

Paral·lelament al treball a l’Escola Gavina, connectà amb Ferran Zurriaga, el mestre pioner en la introducció de la pedagogia Freinet al País Valencià, que l’animà a participar en 1977 en els Aplecs dels Xiquets i Xiquetes d’Olocau, que s’allargaren fins al 1987. Actuava d’animador de contes, cançons i feia el muntatge del Foc de l’Aplec. Aquesta experiència del duet animador d’Olocau els portà a l’organització de les Colònies d’Estiu d’Acció Cultural del País Valencià al Penyagolosa i a la Torre de les Maçanes, amb la complicitat de Zequi Castellano, Raquel Ricart, Albert Dasí, Empar Aloy, Paco Navarro i Sento Marco. La Colònia de la Torre de les Maçanes de 1979 va girar al voltant de la rondalla d’Enric Valor «El castell d’Entorn i no Entorn», sota l’argumentació i els relats animats de Llorenç i un ventall de jocs i escenes relacionades amb el dia a dia de la colònia.

Després d’una dècada d’intens compromís amb l’Escola Gavina, decidí optar en 1985, mitjançant les oposicions, a ser mestre de l’escola pública. La primera destinació fou Llaurí, a la Ribera Baixa, una nova experiència a l’escola rural. Home inquiet, inicià ben aviat la col·laboració amb la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, de nou com a animador en el racó de contes, cançons, endevinalles… que havia anat millorant en les activitats d’esplai de colònies, aplecs i Escoles d’Estiu. Llaurí va ser també un punt d’inici en l’autoria de llibres. Amb la col·laboració del riolenc Lleonard Torres, recopilà Les rondalles de la Ribera (1993), el seu primer llibre, al qual en seguirien un bon grapat que assoliren èxits de venda i diversos premis.

L’any 1996, després de treballar en l’escola pública, va decidir dedicar-se completament a l’ofici de contacontes, a escriure narracions i sobretot a explicar-los en escoles, biblioteques, trobades i places públiques, en unes actuacions que sempre deixaven una petjada profunda en els xiquets i adults. Narrava contes, acudits, històries, cançons, embarbussaments…, des del compromís amb la llengua, l’educació i la cultura. Va col·laborar també en programes de la ràdio (Comarca a comarca) i de la televisió valenciana (Sambòrik).

La seua obra, composta per 26 títols, se centra en la narrativa breu per a públic infantil i juvenil i en la recopilació d’antologies de rondalles. El 1996 va ser guardonat amb el premi Empar de Lanuza de narrativa infantil, i dos anys després amb el Premi de la Crítica Serra d’Or de contes pel recull Les endevinalles de Llorenç (1998), un llibre extraordinari en què trobem en cada plana una endevinalla que es descobreix quan despleguem el dibuix. Aquesta publicació de Tàndem va tindre una gran acceptació i ha merescut diverses edicions. A més, va ser també Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi a les Millors Il·lustracions dels Llibres Infantils i Juvenils del Ministeri d’Educació i Cultura 1998. Heus-la ací completa:

Rondalles de la Ribera (Edicions Camacuc, 1993)

Rondalles meravelloses de la Ribera (Edicions Camacuc, 1994)

El castell de rei i el secret de les cinc llegendes (Generalitat Valenciana, 1994)

Els animals agraïts (Institut Municipal de Cultura de Meliana, 1996)

El fantasma dels ulls blaus (Tàndem, 1996)

Les endevinalles de Llorenç (Tàndem, 1997)

La mona i la palmera cocotera (Edicions del Bullent, 1997)

Pepet el geperut i Roc el panxut i altres rondalles (Edelvives, 1999)

El periquito Peret (Germinal, 1999)

Tresor de contes (Edicions Voramar, 2001)

Un conte, désset endevinalles i un regal (La Gavella. Moviment per la Llengua i la Cultura, 2001)  

Els acudits de Llorenç (Editorial Bromera, 2003)

Les cançons de Llorenç (Tàndem, 2003)

Els contes del Sambòrik (Perifèric Edicions, 2006)

Adivinanzas (Tàndem, 2008)

10 adivinanzas infantiles a partir de Adivinanzas (Tàndem, 2008)

Els embarbussaments de Llorenç (Tàndem, 2008)

Oficis de rondalla (Edicions 96, 2009)

Nous acudits de Llorenç (Editorial Bromera, 2009)

Les flors de l'Albagés (Edicions del Bullent, 2010)

La aldea de las flores (Edicions del Bullent, 2010)

Pla lector. En un tres i no res, tres (Edelvives, 2013)

Més contes, per favor (2014)

La mona lectora (Edicions del Bullent, 2016)

Un músic d’altura. Olocau (Edicions 96, 2016)

El secret de les cinc llegendes (Bromera, 2020)

 

El mestre Llorenç Giménez va contribuir com molt poca gent a popularitzar la figura del rondallaire i va tindre un paper essencial en la recuperació de la cultura oral i en la difusió d’aquest estil narratiu al País Valencià i a la resta del països de llengua catalana, que va recórrer de cap a cap fins a l’Alguer. Va ser reconegut i molt estimat en vida per les actuacions en qualsevol circumstància, un referent i un valencià que va obrir molts camins. A banda dels premis esmentats, li van atorgar el de l’Associació de Biblioteques Valencianes.

En morir, la televisió pública À Punt l’homenatjà amb la recuperació de 26 narracions realitzades en diversos pobles valencians, procedents de l’arxiu d’RTVV, reemesos a partir del 5 d’octubre de 2019. Immediatament, el 7 d’octubre de 2019, la Generalitat Valenciana li concedia la Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural «com a reconeixement a la seua sensibilitat i enginy per a fer màgia amb les paraules». El mateix any, el 22 de desembre, l’Ateneu de Bétera –entitat a la qual se sentia molt unit i on tenia bones amistats– li va dedicar l’exposició d’homenatge «Llorenç Giménez: el primer contacontes».

Pel juny de l’any 2020 apareixia el llibre coral Conte contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes (Ed. Bullent), en el qual participaren tàndems d’amics escriptors i il·lustradors com ara Rosa Serrano i Miquel Pérez Robles; Carles Cano i Paco Giménez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa Pérez Robles; Raquel Ricart i César Barceló; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluixà i Manel Sanz; Fina Girbés i Montse Gisbert; Enric Lluch i Núria Feijoó; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Peña; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jesús Bolta i Anna Garcia Toledo; Mercé Viana i Anna Roig; Jordi Raül Verdú i Pau Beltran; Almudena Francés i Pedro Viché; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Dasí i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel Ángel Giner. És un llibre solidari els beneficis del qual es donen a l’Associació Carena d’Ajuda a Malalts de Càncer o altres malalties greus.

El 19 de gener de 2022, la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alzira, presidit per Diego Gómez, acordava el canvi de denominació de l’escola infantil municipal de primer cicle pel de «Llorenç Giménez, contacontes». El mateix any, el 25 de juny de 2022, es va presentar el conte Somriures amb Llorenç a l’edifici Veles e Vents de la Marina de València, dins del programa d’activitats de la Fira de l’Edició Independent, un projecte de l’Escola Gavina editat per Edicions del Bullent els beneficis del qual van íntegrament a l’Associació ASPANION, que treballa contra el càncer infantil.

Al barri Orba dels seu poble natal, Alfafar, hi ha un parc que porta el seu nom, dedicat als pocs dies de morir. Així mateix, la Fira del Llibre d’Alfafar es denomina ara Fira del Llibre Llorenç Giménez en reconeixement a la figura de l’escriptor i contacontes. Actualment existeix l’exposició itinerant «Llorenç Giménez: l’home, els contes, el país» que recorre els pobles on la sol·liciten, organitzada per Escola Valenciana amb el suport de la Diputació de València i el SARC (Servei d’Assistència i Recursos Culturals).

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 2001, p. 142-143.

---

Teresa Llabata. «Literatura infantil i juvenil en valencià. Què s’ha fet? Cap a on anem?», a: Diversos autors. La literatura infantil i juvenil valenciana. València: Generalitat Valenciana, 1992, p. 7-26.

Articles en publicacions periòdiques

---

Alfred Ramos. «L’etern somriure del contacontes» a: Saó, núm. 451, 2019.