Telegrafista, arxiver i cronista

Fill d’una família molt modesta de camperols composta per Just Giner Arbona, natural de Murla, i Miracle Bolufer Garcia, natural de Pego. Visqué una infància malaltissa i va haver d’abandonar l’escola primària ben prompte, però sentia una atracció irrefrenable per l’escultura de l’argila, per l’excursionisme i per la terra nadiua, la Vall de Pego. Els problemes de salut i les dificultats econòmiques familiars li anorrearen les aficions escultòriques i els anhels d’estudiar qualsevol carrera, però passats els anys i recuperada la salut, ingressà en el cos d’auxiliars de Telègrafs el 4 de juliol de 1918. Després d’algunes estades a Madrid, on assistí d’oient a algunes classes de la Universidad Central, a València i a Ondara, fou destinat a Pego, on residí sempre al servei del seu poble.

En 1917 escrivia la primera crònica local en el diari Las Provincias, del qual fou corresponsal, i ja no va parar: per la ràdio, en la premsa diària, en setmanaris i revistes va airejar el nom de Pego i els pobles de la Vall en cròniques informatives, en treballs literaris sobre temes històrics i progressius que a la fi van culminar en la celebració en 1962 del VII Centenari de la creació de les baronies i municipi de Pego. Va fundar els setmanaris locals La Voz de Pego (1923-1924) i Renovación (1931-1932) i va escriure per a altres rotatius com El Sol, Ahora, Estampa, Diario de Alicante, El Luchador, Diario de Valencia, Semana Gráfica i La Voz de Levante.

Carmel Giner va ser un gran batallador per la construcció del ferrocarril de via ampla Carcaixent-Dénia i del traçat Oliva-Pego-el Verger, tema sobre el qual va escriure en la premsa diària moltes cròniques, però a part d’aquestes cròniques en defensa dels interessos materials de la Vall va ser molta la seua labor històrica, sobretot la catalogació de l’Arxiu Municipal de Pego. Amb el títol general de «Retalls de la història» va publicar uns quaranta treballs de temes variats sobre la Vall i el seu poble. Per altra banda, dedicà la sèrie «Estampas pegolinas» al folklore de la comarca. Va deixar més de vint treballs inèdits de teatre, biografies, història o geografia.

El 1942 va ser nomenat cronista oficial de Pego i comarca, i va fundar la revista Bullentó, la qual es convertí dos anys més tard en el Llibre de Festes de Pego. Hi va escriure nombrosos articles divulgatius, de la mateixa manera que en Valencia Atracción, Ciudad (Alcoi), als llibrets de Moros i Cristians d’Alcoi o de les Falles de Pego i a la revista Pelagus. El 1946 va ser nomenat delegat comarcal del Servei de Recerca Prehistòrica de València (SIP).

Per a Enric Soler i Godes, fou un investigador local modest, meticulós i conscient, un cronista de labor positiva, eficient i pràctica. En el I Congreso Arqueológico del Levante Español, reunit a València en 1946, va presentar una comunicació sobre «L’arqueologia a Pego i la seua comarca», que es va publicar en la revista Saitabi. La seua última aportació va ser en l’Assemblea de Cronistes de 1968, en què va llegir una ponència titulada «L’onomàstica en la Vall de Pego».

Va crear una mena de Centre d’Estudis Comarcals pel 1947, de vida curta per la manca de suport institucional. A més, era col·laborador del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1943, de l’Instituto de Estudios Africanos de Madrid (1953), delegat a Pego de Lo Rat Penat (1956) i membre de l’Instituto de Estudios Alicantinos (1958).

De tota la seua tasca d’investigació cal destacar «Topografia històrica de les Valls de Pego», publicada en els Anales del Centre de Cultura Valenciana, en el qual fa un estudi minuciós de les valls d’Alcalà, Benigembla, Ebo, Forna, Gallinera, Laguar, Pego i la Rectoria i registra una huitantena de topònims entre poblats, alqueries, vil·les i castells, majoritàriament d’origen andalusí. El 1970 va participar en la VII Assemblea de Cronistes del Regne de València amb el títol «L’onomàstica àrab, morisca i cristiana a la vall de Pego durant els segles XV, XVI i XVII» i també en el Primer Congrés d’Història del País Valencià (València, 14-18 d’abril de 1971) amb el treball «Identitat dels blavets (moriscos) de les valls de Pego, expel·lits al 1609, i la dels nous pobladors». Un dels seus treballs més considerables va ser l’elaboració de les fitxes de la comarca per a la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973).

La seua admiració per al-Àzraq, el cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València, el va convertir en un dels principals estudiosos del personatge. Ell mateix signava i li agradava que li digueren Alfaçar d’Ambra. Refent les paraules que Soler i Godes li dedicà en l’obituari, aquest home senzill, investigador per vocació, va passar més de cinquanta anys burxant els arxius, prenent notes i aprenent, «envoltat per la indiferència dels seus paisans fent una labor callada, reposada, eficient, carregant sobre els seus muscles l’empresa cultural de despertar la consciència adormida del seu poble, aguantant heroicament desil·lusions i desenganys que mai van poder abatre la seua forta voluntat de lluita i d’obstinació. Ell va estar sempre en la palestra i es va batre fins a la mort».

Durant la postguerra i la dictadura, a més de treballar per a l’Ajuntament de Pego com a cronista, arxiver, bibliotecari, era com una mena d’ambaixador diplomàtic en tots els actes culturals i festius que tenien lloc al poble, la majoria dels quals eren idea seua. Ells es definia com «un modest aficionat a la investigació històrica. Els únics títols que tinc són la força de voluntat i el desig de traure a la llum objectes soterrats i llevar la pols dels antics documents que es troben als arxius, per així conéixer el gloriós passat del nostre poble».

A principis de 1970 va patir un atac cerebral i va finar en 1974, als 73 anys. El seu fons documental està depositat a l’Arxiu Municipal de Pego i ha estat estudiat per Josep Vicens i Pascual, Joan Miquel Almela i Francesc Salvà i Peretó. Des del 2004, l’Ajuntament de Pego organitza cada any les Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer. Té un carrer dedicat i una marxa mora composta per Vicent Tobar Pastor, guanyadora del 1r Concurs de Música Festera «Vila de Pego», titulada precisament Alfaçar d’Ambra.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Enric Soler i Godes. «Correo de Valencia. Carmelo Giner Bolufer» a: Las Provincias, 24 de novembre de 1974.

---

Francesc Salvà i Peretó. «Carmel Giner i Bolufer, cronista oficial de Pego» a: Aguaits, núm. 8, 1992, p. 53-61.

---

Itsaso Aurrekoetxea Jover (2022): “El nom de la futura biblioteca de Pego a votació: Carmel Giner Bolufer o Carmen Alemany Bay?”
Itsaso Aurrekoetxea Jover (2022): “El nom de la futura biblioteca de Pego a votació: Carmel Giner Bolufer o Carmen Alemany Bay?”
https://ca.lamarinaalta.com/el-nombre-de-la-futura-biblioteca-de-pego-a-votacion-carmel-giner-bolufer-o-carmen-alemany-bay/

---

Josep Vicens i Pascual: Vivència i pervivència de Carmel Giner
Josep Vicens i Pascual: Vivència i pervivència de Carmel Giner
http://www.aldeaglobal.net/josepvicenspascual/vivencia.html

---

Joan Miquel Almela: Carmel Giner Bolufer. Alfaçar d’Ambra (Pego, 1901-1974)
Joan Miquel Almela: Carmel Giner Bolufer. Alfaçar d’Ambra (Pego, 1901-1974)
https://lamarina.eldiario.es/ca/2013/12/15/personatges-de-pego-i-carmel-giner-bolufer/