Filòleg

També conegut com a Guillem Renat i Ferris, pels cognoms dels seus avis i amb els quals signà algunes de les seues obres a la postguerra.

Ha estat un dels filòlegs valencians més importants. Es va llicenciar en llengues romàniques per la Universitat de Barcelona, tenint com a professor a Pompeu Fabra, amb qui va tindre un tracte molt directe i fou col·laborador de Joan Coromines en l'elaboració de l'Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

Fou un dels impulsors i defensors de les Normes de Castelló en 1932 i es va fer soci de Palestra —associació pancatalanista presidida per Pompeu Fabra.

En la Guerra Civil va perdre una cama i es va exiliar a França. En l'exili li va demanar ajuda a Pompeu Fabra, que el va posar en contacte amb Louis Alibert. Mentre aquest li buscava residència en un poblet occità fou detingut i repatriat forçosament. Les vivències durant la Guerra Civil l'impactaren de tal manera que va limitar la seua producció bibliogràfica d'estudis lingüístics i aquells que publicava ho feia sota el seu pseudònim o els publicaven amics seus.

De tota manera, fou un dels més destacats erudits que participaren en la difusió del valencià amb uns grans coneixements filològics i un dels grans impulsors de la llengua i la cultura valenciana. La seua obra reinaugura a la postguerra els treballs sobre filologia escrits sota el seu pseudònim. Acceptava d'entrada la catalanitat del valencià però anomenant-lo amb la designació local per raons d'avinença amb el medi geogràfic propi. Com a deixeble de Pompeu Fabra fou un dels grans defensors del fabrisme, estudiós dels trets gramaticals i lèxic peculiars valencians, i col·laborador desinteressat de tots els filòlegs i escriptors valencians de la postguerra com Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Ferrer Pastor.

La seua figura no es tan coneguda perquè te una bibliografia pròpia escassa però va participar en publicacions i iniciatives lingüístiques molt importants. Fou col·laborador de Las Provincias, va participar en la revitalització de l'obra poètica llorentina amb Carles Salvador, Vicent Calvo Acacio, Enric Soler i Godes, Rafael Martí i Orberá i Enric Duran i Tortajada. Fou vocal de la direcció de la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat. Durant l'època republicana aquesta entitat realitzava activitats com conferències, matinals poètics, vetllades literàries, concursos de lectura i recitació, així com classes de llengua. La victòria franquista va paralitzar aquestes iniciatives que fins 1949 no foren represes. El 15 de febrer d'aquest any es feia pública la possibilitat de rebre classes gratuïtes per adquirir el títol de professor. En aquest any, des de Lo Rat-Penat, s'impartiren dos cursos: un d'oral i un altre per correspondència. El primer curs oral es va fer a càrrec d'Enric Valor, però va dimitir i se'n va fer càrrec Josep Giner. A més també va impartir lliçons de Morfologia. Va participar també en la Revista Valenciana de Filologia promoguda per l'Institut de Literatura i Estudis Filològics (ICEF), que no passava censura per estar inscrit al Centro Superior de Investigaciones Científicas. A banda va col·laborar amb el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, amb Esclat i al Diccionari Català-Valencià-Balear i va treballar al Seminario de Lexicografía de la Real Academia Española.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

GINER I MARCO, Josep. La conjugació dels verbs en valencià. 1934.

---

GINER I MARCO, Josep. El tractament de la E llatina tònica en valencià. 1943.

---

GINER I MARCO, Josep. Categoria del valencià dins la Gramàtica històrica de les Llengües hispàniques. 1947.

---

GINER I MARCO, Josep. Introducció a la toponimia valenciana. 1948.

---

GINER I MARCO, Josep. L'obra gramatical de P. Fullana. 1949.

Llibres

---

CORTÉS, Santi. València sota el règim franquista (1939-1951). Publicacions Abadia de Montserrat, 1995.