Salvador Giner i Vidal
València,
19 de gener de 1832
València,
3 de novembre de 1911
Músic
Tercer fill del matrimoni format per Manuel Giner i Rosseti amb Vicenta Vidal i Puchades, va nàixer a la Plaça Mirasol número 8 de la ciutat de València. La seva família estava arrelada en una gran tradició musical. El seu avi patern, Salvador Giner, va ser músic major de regiment. El pare, treballava com a violinista en nombroses orquestres, mentre que la mare exercia de pianista, ja sigui tocant o impartint classes.
La seua infància, per tant, va transcórrer dins d'una família benestant de classe mitjana envoltat d'un gran ambient musical. Als sis anys ingressà a l'acadèmia de música de l'agrupació del Segon Regiment d'Artilleria de València. Allí aprèn solfeig i a tocar instruments com la flauta, el clarinet, el trombó o el flabiol. Pocs anys després, aprendrà a tocar el violí, aconseguint una gran fama a la ciutat de València. Pascual Pérez i Gascón, organista de la Catedral i destacat músic, fou un dels seus grans mestres.
Fruit d'aquest ambient familiar i anys de formació, dóna a conèixer als 18 anys d'edat la seva primera obra musical: la Missa en Re, que va ser estrenada a l'església dels Sants Joans el 12 d'octubre de 1850.
Comencaren a sorgir a la ciutat de València societats com el Liceu, El Cercle Valencià o La Societat Econòmica que tenien per objectiu el de promoure reunions i actes culturals. Des d'aquestes societats va ajudar a promoure la música, sobretot la de cambra, molt oblidada durant més de mig segle.
Durant els anys 1960 apareixeren noves obres. El 1862 aparegué Motete, estrenada el 4 de desembre, dos anys després, al costat de la sinfonía Les quatre estacions, escriu diverses peces, de les quals destaquen un miserere i una missa. És en aquesta època quan crea a València la Societat de Quarters amb la finalitat de promocionar la música culta. Aquest quartet es va centrar en organitzar concerts instrumentals al Cercle Valencià. No obstant això, i malgrat la bona acollida a la premsa, no va aconseguir molt èxit de públic.
Entre 1869 i 1870 apareixeren gran nombre d'obres: la Simfonia en do menor, el Te Deum, la Simfonia escrita sobre motius d'un Stabat Mater de Josep Espí, el Trisagi marià a dos cors i un Himne dedicat a la Santíssima Verge.
1875 és un any molt important en la seua vida. Amb quaranta anys, solter, resideix amb tota la seua família al carrer Llíria número 18. És el compositor viu més famós i admirat de València. De mentalitat religiosa i orientat al carlisme, no mostrà interès en activitat política. Després de la República i amb el sorgiment de la Restauració Borbònica, Madrid es convertí en una ciutat amb una gran activitat musical. Salvador Giner es traslladà a Madrid, igual que gran nombre d'artistes, el 1875. La seua primera aparició davant del públic es produí el 15 de juliol de 1875, en estrenar als jardins del Retiro el seu Cor a veus soles. El 10 de novembre de 1875, posà música a una sarsuela d'escàs èxit de José Maria i Nogués.
L'èxit li arribà amb la mort, el 26 de juny de 1878, de Mercedes d'Orleans, primera esposa d'Alfons XII. La Diputació encarrega a diversos artistes la composició d'un Rèquiem. Ell fou, al final, l'encarregat d'honrar la memòria de la difunta, començant a guanyar prestigi com a artista a Madrid. No obstant això, l'èxit que aconseguí no fou l'esperat i decidí tornar a la seua ciutat natal quatre anys després.
El 1879 tornà a València i es centrà en compondre. Naixeren L'ultimo addio, Preguiera, Un compromís, i l'arreglament per a piano i harmònium de l'òpera El diablo en Sevilla. Aviat es convertí en el punt de referència sobre el qual girà tota la música valenciana. Participà en pràcticament totes les manifestacions musicals que València va celebrar en la dècada de 1880.
Deixà de banda el violí per assumir les funcions de director de música. Va contribuir a la creació del Conservatori de Música, on va exercir com a docent de Composició arribant, més tard, a ser director fins al maig de 1891. Molts dels seus alumnes gaudirien anys després de gran reconeixement, destacant: Mariano Baixauli, José Fayos, Vicente Ripollés, José Serrano, Vicente Lleó i molts altres més.
Les tan populars bandes de música a València tenen les seues arrels en els últims anys del segle XIX. Salvador Giner, tot i no compartir els ideals polítics de 1902, a petició del regidor republicà Vicent Ávalos, acceptà ajudar a crear la Banda Municipal de la ciutat de València. Així ho explica el mateix Vicent Ávalos: «És fet ignorat i mereix ser conegut que a Salvador Giner devem la existència de la nostra Banda Municipal de música. Era catòlic vehement (religioses van ser la majoria dels seus grans inspiracions) però era sobretot artista i cavaller. Contra els prejudicis que li assetjaven, fins i tot contra la tenaç oposició dels seus propis germans, em va donar noblement des del primer moment la seva confiança i el seu consell, em va acceptar la direcció honorària, em va prestar la seva col·laboració sàvia, sense importar el meu republicanisme, i sota la autoritat del seu nom van ser vençuts maliciosos recels polítics. Triomfi ... i es va fer la banda, tot i molts pesars». [i]
Col·laborà de forma molt activa en l'Orfeó i El Micalet, que el 1928 es converteix en l'Institut Musical Giner. Entre les seves nombroses activitats destaquen la direcció de concerts sacres, les audicions del Conservatori i la participació en les seccions de Lo Rat-Penat i La Joventut Catòlica. A tot això podem sumar la seua tasca pedagògica al Conservatori, les col·laboracions a la Banda Municipal, el Liceu Artístic Musical de Santa Cecília, El Cercle Musical, El Micalet, i orquestres com la Societat de Concerts o L'harmonia.
La seua figura és recordada com el creador d'una música valencianista amb escàs èxit en les obres amb text en ser escrites en castellà. Malgrat tot, la vida valenciana es troba present en totes les seues obres, especialment en els seus poemes simfònics com: Una nit d'albaes i És chopa ... hasta la Moma. Entre les seues obres escrites en valencià destaquen l'Entrà de la murta, Foc a l'era, Les enramaes i Goigs a la Verge dels Desamparats.
[i] Avalós, Vicente i altres, «La personalidad musical del maestro Giner», en Boletín de la Sociedad Coral El Micalet, Valencia, novembre 1932, núm. 3, págs. 16-17.
Autoria: Jaume Crespo i Martínez
Salvador Giner i Vidal
Obra pròpia
Llibres
GINER VIDAL, Salvador. Es chopá... hasta la moma : Poema sinfónico. Madrid: Ildefonso Alier.
GINER VIDAL, Salvador. ¡Fóch en l'era! : Episodio valenciano en un acto y tres cuadros. Madrid: Ildefonso Alier.
GINER VIDAL, Salvador. Una Nit d'albáes. Madrid: Orfeo Tracio.
GINER VIDAL, Salvador. El Llanto de una madre. Madrid: Benito Zozaya, 1878.
GINER VIDAL, Salvador. Melodia . Barcelona: M. Hereu, 1900.
GINER VIDAL, Salvador. Misa de "Gloria". Barcelona: Idelfonso Alier, 1908-1912.
GINER VIDAL, Salvador. Himno popular a Ntra. Sra. del Rosario. Madrid: Ildefonso Alier, 1909-1910.
GINER VIDAL, Salvador. Llagas de Sn. Francisco . Barcelona: Idelfonso Alier, 1909-1910.
GINER VIDAL, Salvador. Loor a Santa Cecilia. Madrid: Ildefonso Alier, 1909-1910.
GINER VIDAL, Salvador. La plegaria del sábado. Ildefonso Alier, 1911.
GINER VIDAL, Salvador. ¡..Huérfana!.. . Madrid: Ildefonso Alier, 1913.
GINER VIDAL, Salvador; GUILLÉN ENGO, Bonaventura i GARCÍA GÁZQUEZ, Hilari Maria. Correguda de joies. València: Institut Valencià de la Música, 2011.
GINER VIDAL, Salvador i CALVO, Salvador. La gruta de Lourdes. Tip. Moderna, 1901.
GINER VIDAL, Salvador i GUZMÁN, Josep. Alboradas. José Peiró, 1903.
Salvador Giner i Vidal
Bibliografia
Llibres
SANCHO GARCÍA, Manuel. El compositor Salvador Giner, vida y obra musical. València: Ajuntament de Valencia, Delegación de Cultura, 2002.