Professor, investigador i sindicalista

Cursà els primers estudis en el Col·legi Públic Germans Segarra d’Alfondeguilla i acabà l’EGB al Seminari Menor de Sogorb. De 1976 a 1980 realitzà els estudis de BUP i COU a l’Institut Honori Garcia de la Vall d’Uixó, i entre 1980-1985 els estudis superiors de Filologia Clàssica a la Universitat de València.

Va aprovar l’oposició d’ensenyament mitjà en 1987 com a associat i en 1990 com a interí. El 16 de juny de 1992 va ser nomenat professor d’escola universitària de l’àrea de Coneixement de Filologia Llatina, i el 21 de novembre de 2000 professor titular de la Universitat de València. Com a lingüista i professor universitari, es va distingir per la defensa activa de l’ús social del valencià i dels valors del plurilingüisme.

Els seus camps de treball eren la didàctica del llatí, tant en l’àmbit universitari i no universitari, l’humanisme del País Valencià i l’epigrafia valenciana. Fou membre de l’equip de recerca dirigit per Josep Corell que va elaborar el corpus complet d’inscripcions romanes del País Valencià, professor del Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València, secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, membre de la Junta de la Facultat, representant de la Facultat en la Comissió de Professorat, delegat sindical de l’STEPV a la universitat, membre de la Coordinadora Enric Valor per la Normalització Lingüística i del Consell Directiu de la Fundació Bernat Metge-Institut Cambó, que té com a finalitat el foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i crear al llarg dels temps generacions d’humanistes.

Dedicat a l’humanisme llatí, del qual era un autèntic expert, va escriure una tesina titulada Curial e Güelfa: petges mitològiques (1986), i la tesi doctoral Andreu Sempere, rètor i gramàtic (1994) –publicada en PUV en 1995–, totes dues dirigides per Jordi Pérez Durà. Va continuar amb l’estudi sobre la gramàtica llatina i la història de l’ensenyament del llatí, no com a exercici exclusivament erudit i historicista sinó com a contrapunt que donava perspectiva a la tasca docent actual. Aquesta investigació la va dur endavant compaginant-la amb el que seria la seua passió: l’epigrafia, estudi en què podia unir dos vessants inherents a la seua persona: l’amor pel seu país, que calia trepitjar, passejar i conéixer per buscar els epígrafs, i l’edició i publicació del corpus d’inscripcions del País Valencià amb el seu mestre i company Josep Corell.

Va escriure diversos articles d’investigació i proposta en actes de congressos, en volums col·lectius i per a revistes nacionals i internacionals especialitzades com Arse. Boletín del Centro Arqueológico Saguntino, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Revista de Filologia Clàssica, Fortunatae: Revista Canaria de Filología, Cultura y Humanidades Clásicas, Studia Philologica Valentina, Epigraphica, Ficheiro Epigrafico, Revista d’Arqueologia de Ponent i Caplletra, en solitari o amb altres autors.

Els llibres més celebrats pels interessats en epigrafia valenciana, en què va participar amb Josep Corell, Ferran Grau i Concha Ferragut, són:

Inscripcions romanes de Saetabis i el seu territori. València: Nau llibres, 1994.

Inscripcions romanes d’Edeta i el seu territori. València: Nau llibres, 1996.

Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori. València: Nau llibres, 1997.

Inscripcions romanes d’Ilici, Lucentum, Allon, Dianium i els seus respectius territoris. València: Nau llibres, 1999.

Inscripcions romanes del País Valencià, I. Universitat de València, 2002.

Inscripcions romanes del País Valencià, II. L’Alt Palància, Edeba, Lesera i els seus territoris. Els mil·liaris del País Valencià. Universitat de València, 2005.

Inscripcions romanes del País Valencià, III. Saetabis i el seu territori. Universitat de València, 2006.

L’afany didàctic que el caracteritzava es mostra en l’elaboració dels quadernets divulgatius Epigrafia llatina i Curs d’epigrafia i escriptura.

El seu company de facultat i col·laborador, Ferran Grau Codina, destacava en l’homenatge que li oferiren el 17 de desembre de 2009 «la seua enorme generositat. En tots els sentits. Xavi era generós intel·lectualment, capaç d’ajudar i donar temes, d’incorporar a la gent a la investigació, de rectificar i guiar, d’acceptar la gent d’igual a igual, posseïdor com era d’un gran talent encara que no en presumia. Multiplicava les seues atencions als convidats, als professors il·lustres que venien a visitar-nos a més de prestar la seua col·laboració i proporcionar generosament les dades que li demanaven, els treballs que li encomanaven. Una generositat que tal volta només era superada per la seua capacitat de treball, a tots els nivells, i moltes vegades, simultàniament».

Els Premis Xavier Gómez i Font a la qualitat lingüística dels treballs de fi grau i màster en valencià i en anglés, creats en 2015 per la Universitat de València i de caràcter anual, tenen com a objectiu promoure l’ús acadèmic del valencià i l’anglés en els treballs acadèmics dels estudiants i fomentar l’ús acadèmic d’aquests idiomes com a eina per a la internacionalització de la UVEG.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Currículum i vida de Xavier Gómez i Font
Currículum i vida de Xavier Gómez i Font
http://www.voltaalterme.eu/xavier.html