Pintor

Fou deixeble d'il·lustres pintors com Joan Peiró i Francesc Garcia i Marc. Es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, on conreà totes les tècniques de pintura, aconseguint una especial destresa en l'aquarel·la i al quadret a l'oli de petit format. Entre els gèneres de pintura sobreïxen les seves pintures històriques i paisatgístiques, on destacava per la seva lluminositat i color, comparat per molts al dels impressionistes. El retrat és un altre estil que practicà, alguns dels quals es troben al Museu de Belles Arts de València, el Museu de Ceràmica de València o l'Ateneo de Madrid. Dins de la galeria de llenços de rectors de la Universitat de València, obra seva són els de Rafael Pastor i González, Joaquim Ros i Gómez, José M. Zumalacárregui i Prat i Santiago Ramón y Cajal. També va exercir com a docent a Manises i València.

Com il·lustrador, va treballar per a la revista Circulo de las Bellas Artes el 1896, on era cridat freqüentment perquè realitzés encàrrecs determinats. Aquest any, va ser l'encarregat de realitzar el carruatge dedicat a Grècia per a la cavalcada de València, per la qual cosa l'acadèmia li demanà que realitzés un gravat per a la seva revista. Anys abans, va ser col·laborador artístic de les revistes Valencia Cómica (1889), Valencia: revista semanal ilustrada (1895) y La Degollá (1890).

El 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castelló. Sent ell un dels membres del Centre de Cultura Valenciana, aquesta institució decideix sumar-se a les Normes de Castelló l'11 de gener de 1933. Amb la presència de Josep Sanchis Sivera, Teodor Llorente, Nicolau Primitiu Gómez, Joaquim Reig, Francesc Martínez, Leopold Trénor, Miquel Martí, Salvador Carreres i el propi Constantí Gómez, s'escriu en l'acta de la Junta de Govern: "El Senyor Director degà manifestà que a les darreries de l'any passat i complint l'acord pres per la Junta de Govern el senyor Secretari assistí en representació del Centre ensemps ab altres representans de diverses entitats a una reunió celebrada a Castelló a la fi de tractar la unificació de les normes ortogràfiques i, havent arribat a un acord, anaven a llegar-se dites normes, com es féu, les quals, després de llegides, foren aprovades per unanimitat, acordant-se que el Centre s'adherira a elles i que regiren per a totes les publicacions del Centre". [i] A partir d'aquest acord, totes les publicacions i actes de la Junta del Centre de Cultura Valenciana, es van redactar en valencià fins a finals de 1936.

Constantí Gómez, per les seves idees republicanes i progressistes, s'uneix a l'entitat cultural valenciana L'Oronella, fundada el 1888 per Constantí Llombart i de la qual va ser vocal en la seva primera Junta Directiva. Al principi, es tractava d'un club excursionista, però poc després, es va intentar convertir en una alternativa a Lo Rat Penat, la postura del qual s'havia inclinat cap a un apoliticisme i submissió a la monarquia. L'Oronella, en la seua curta vida, va atreure a personalitats de l'esquerra valenciana com Vicent Blasco Ibáñez, Francesc Badenes i Dalmau, Francesc Barber i Bas, Ramon Andreu, Pere Bonet i Josep Maria Puig i Torralva.

Al costat de Blasco Ibáñez, Bonet i Cabrelles, entre d'altres, va formar part del grup de joves que va reunir Llombart en les seues freqüents tertúlies i entorn al seu Calendari llemosí.

Dins de Lo Rat Penat, en el curs 1898-1899, presenta un treball sobre pintors realistes valencians del segle XVII. El 1933, la secció de pintura organitza dues exposicions de pintura, a la primera, s'exhibeixen més de 70 obres d'artistes com Josep Benlliure, Frederic Badenes i Constantí Gómez, entre molts altres. Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis. El 1909, és premiat en l'Exposició Regional Valenciana. En el panorama internacional, guanya la medalla d'or en les exposicions de Lió (1898), Arcashon (1901) i Panamà (1916).

Va morir al 1937, deixant obres com El Palleter, Vicent Wenceslau Querol, Jaume I, Vicent Peris o Disparà de la traca a Burjassot.

[i] Acta de la Junta de Govern del Centre de Cultura Valenciana, 11 de gener de 1933.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Capítols de llibres

---

AADD. «Constantino Gómez Salvador», a: AADD. Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València: Prensa Valenciana, 2005.