Llista alfabètica
Llista alfabètica

Eliseu Gómez Serrano

València, 14 de novembre de 1889
Alacant, 5 de maig de 1939

Fotografia de Eliseu Gómez Serrano

Professor i polític

Fill d’un petit industrial de Sueca, i germà dels intel·lectuals Nicolau Primitiu i Emili Gómez Nadal.

Eliseu Gómez Serrano va fer els estudis primaris i de batxiller a València, on va obtindre el títol de mestre. Va ampliar estudis a l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri de Madrid amb una beca i l’ajuda del seu germà gran, Nicolau Primitiu. Es va integrar en la Institución Libre de Enseñanza i a la Residencia de Estudiantes, en les activitats culturals de la qual va participar amb entusiasme. Acabats els estudis, va obtindre la plaça de catedràtic de Geografia a la Normal de Mestres d’Alacant en 1915. En 1919 va contraure matrimoni amb l’alacantina Emma Martínez Bay, companya d’estudis i també professora de la Normal d’Alacant, amb qui tingué tres fills: Emma, ​​Blanca i Francesc de Paula.

Es va implicar amb passió en la renovació pedagògica que es va produir durant la II República, i al desembre de 1931 va ser nomenat director de la Normal, lloc del qual va ser destituït amb el triomf de les dretes el 1934 , a pesar del suport dels seus companys.

Va ser una persona molt interessada en els temes culturals i va prendre part en les activitats de l’Ateneu alacantí, fundat el 1923, màxim exponent de l’edat d’or de la cultura alacantina. Allí es reunien gairebé tots els qui van significar alguna cosa en la cultura i en el teixit cívic alacantí en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de la República, molts d’ells amics i correligionaris seus, i va ser directiu de l’Ateneu en diverses ocasions entre 1930 i 1935.

En 1930 es va afiliar a Acció Republicana, confiant que els problemes seculars que mantenien Espanya endarrerida respecte d’Europa es resoldrien amb l’arribada d’una República, i en 1933 es va incorporar a Izquierda Republicana d’Azaña, partit en què ocupà alguns càrrecs de direcció. En les eleccions d’abril de 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament d’Alacant, des d’on va realitzar una tasca extraordinària en la resolució dels problemes escolars de la ciutat d’Alacant. També va intervindre en els acalorats debats sobre l’autonomia i d’un possible Estatut per al País Valencià: el juliol de 1931 va presentar a l’Ajuntament una proposta perquè es concedira als municipis alacantins de llengua materna valenciana el mateix tracte que a Catalunya. En les eleccions de febrer de 1936, a les quals van acudir unides les esquerres, va ser elegit diputat a Corts.

Acabada la guerra, al mes escàs de l’entrada a Alacant de les tropes franquistes, fou assassinat després d’un judici de guerra sumaríssim, víctima de la seua significació social, com a intel·lectual de prestigi, director de l’Escola Normal i, per tant, símbol de la tasca educativa de la República, a més de diputat a Madrid. No van servir de res les gestions del seu germà Nicolau Primitiu davant l’arquebisbe de València i del marqués de Lozoya. No havia pres part en cap fet delictiu; s’havia limitat a complir el seu deure com a professor i com a diputat.

La seua figura i la seua obra no ha estat especialment reconegudes i valorades fins fa pocs anys. Concretament, en 1988 l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB d’Alacant realitzà un acte públic d’homenatge a l’il·lustre professor i li va dedicar una de les seues aules; poc després, el 5 de maig de 1990, quan feia 51 anys del seu assassinat, a Alacant s’inaugurava un carrer batejat amb la llegenda «Catedràtic Eliseo Gómez Serrano». Sobretot, cal recordar que l’any 2008, el Vicerectorat d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant decidí publicar uns manuscrits seus titulats Diarios de la Guerra Civil, escrits durant la Guerra Civil, a càrrec de Beatriz Bustos i Francisco Moreno. Aquesta edició, la introducció i les nombroses notes aporten una valuosa informació sobre el pensament del professor en aquells anys tan complicats.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Eliseu Gómez Serrano

Bibliografia


Llibres

Testimonios recogidos en honor de Eliseo Gómez Serrano. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert i Escola Universitària del Professorat d’EGB, 1993.
Beatriz Bustos i Francisco Moreno (curadors). Diarios de la Guerra Civil (1936-1939). Alacant: Vicerectorat d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant, 2008.
Articles en publicacions periòdiques

Climent, Josep Daniel. «Memòria i reivindicació d’Eliseu Gómez Serrano, mestre i ciutadà compromés» a: Diari La Veu, 26-5-2014.