Dramaturga i poeta

Tot i que nascuda a Borriana, de molt jove es traslladà amb la família a viure a Barcelona, al barri de Sants. De família lletraferida, de ben xiqueta va sentir l’atracció per la literatura i amb set anys començà a participar en grups de teatre en català; a més, el 1930 publicà les primeres poesies en la revista Sants, que dirigia pel seu germà major Josep M. Gonzàlez (1908-1979).

Va realitzar estudis de comerç i treballà en l’àmbit de l’administració. En 1950 començà a formar part de la directiva de l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants, adreçada a infants i joves de quatre a díhuit anys. Posteriorment, el 1960, va crear l’Escola d’Or de Teatre, de la qual va ser directora. A més, dirigí el Centre Catòlic de Sants.

Com a dramaturga va ser una escriptora prolífica i va publicar 22 obres en l’editorial Millà entre 1961 i 1991. Algunes d’aquestes peces estan classificades com a gènere dramàtic per a infants, encara que, en línies generals, la majoria s’adrecen al que s’anomena el gran públic i presenten unes característiques molt similars: ambientació costumista, situacions hilarants que troben resolució satisfactòria normalment en tres actes, i diàlegs àgils plens d’una ingenuïtat que fa les delícies d’aquells que busquen en el teatre una estona d’esbarjo. Són, en certa manera, situacions sense caducitat o atemporals basades en la humanitat que destil·len. Les seues peces han estat molt representades fins a l’actualitat per associacions teatrals amateurs, cosa que fa pensar tant en l’encert dels temes triats com en l’habilitat del tractament temàtic que la dramaturga proposa. Seguint Maria Lacueva, va estrenar 19 peces de les 22 que va escriure.

Dos embolics i una recomanació. Barcelona: Millà, 1961.

La rateta es vol casar. Barcelona: Millà, 1962.

De més verdes en maduren. Barcelona: Millà, 1970.

El preu d’una veritat. Barcelona: Millà, 1971.

Les masies de la pau. Barcelona: Millà, 1972.

Així juguen els infants. Barcelona: Millà, 1972.

Arribaré a les set... mort! Barcelona: Millà, 1972.

El crit del cel. Barcelona: Millà, 1973.

Adrià, un torero català. Barcelona: Millà, 1973.

Engrunes del cor. Barcelona, Cochs, 1973.

Necessito una infermera. Barcelona: Millà, 1976.

Quan aparegui l’estrella o El somni del rabadà. Barcelona: Millà, 1976.

El passadís de la mort. Barcelona: Millà, 1978.

Especialitat en homes. Barcelona: Millà, 1979.

La Pepeta no és morta. Barcelona: Millà, 1980.

Un polític supersticiós. Barcelona: Millà, 1981.

Tots en tenim una. Barcelona: Millà, 1983.

La mare... quina nit!. Barcelona: Millà, 1983.

El món a fer punyetes. Barcelona: Millà, 1984.

Records que parlen. Barcelona, Cochs, 1984.

Nina i els altres. Barcelona: Millà, 1986.

El venedor de coca. Barcelona: Millà, 1989.

Cavalcant en el temps. Barcelona, Morera, 1991.

Enigma d’una mort. Barcelona: Millà, 1991.

Anhels. Barcelona, Morera, 1994.

En Narcís s’ha tornat boig. Barcelona: Millà, 1996.

Cercant una estrella. Barcelona, Morera, 1997.

Tot i que se la coneix especialment com a autora de textos dramàtics, ja en la maduresa també va escriure poesia. En aquest àmbit, publicà cinc llibres entre els anys setanta i els noranta: Engrunes del cor (1973), Records que parlen (1984), Cavalcant en el temps (1991), Anhels (1994) i Cercant una estrella (1997), tots de caràcter intimista.

L’any 1960, la Institució de les Lletres Catalanes la situà entre les 60 millors escriptores en llengua catalana, i el 1993 el poble de Borriana va retre-li un homenatge i posà el seu nom a un carrer de la ciutat.

 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 2001, p. 148-149.

Articles en publicacions periòdiques

---

LACUEVA I LORENZ, Maria. «Jo vinc d’un temps perdut: escriptores en català al País Valencià durant el franquisme. Breu aproximació» a: Líquids. Revista d’Estudis Literaris Ibèrics, núm. 1, 2007.