Caricaturista, crític d’art i especialista en ceramologia

Es casà amb Amelia Cuñat i Monleon (1868-1946), també estudiosa i ceramista de relleu. Es llicencià en Dret a la Universitat de València i, posteriorment, estudià Dibuix a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles.

Assagista, caricaturista i rat-penatista

Sent ben jove, començà a destacar com a caricaturista en diverses revistes com El Estudiante i com a crític d’art en El Mercantil Valenciano, La esfera, Las Provincias o Museum; i en d’altres en les quals en fou director, com Arte moderno (1900), Valéncia Artística (1903), Cascarrabias (1897) o Impresiones (1909), fins al punt que algunes d’aquestes van ser honorades amb la Medalla d’Or a l’Exposició Regional de València del 1909, en l’Exposició Nacional de 1910 i el tercer premi en l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any següent. Les seves revistes van ser conegudes com a revistes capdavanteres d’actualitat i crònica cultural, i a partir d’elles, va introduir el modernisme gràfic a València.

Escollí el pseudònim «Flochi» —amb el qual fou conegut durant molts anys—, i amb les seves caricatures es mostrava crític amb el caràcter que havia adoptat la Renaixença valenciana, amb Teodor Llorente i els poetes «de guant» al capdavant, que havia estat monopolitzada per la burgesia, i havia esdevingut conservadora i narcisista.

Vinculat a Lo Rat-Penat, destacà com a valencianista implicat en l’activitat cultural i en dirigí la Secció de Belles Arts. Durant els anys 1903-1908, amb Josep Maria Ruiz de Lihori com a president de l’entitat preparà l’Exposició d’Art Retrospectiu per tal de celebrar el 7è centenari del naixement del rei Jaume I. En els anys 1919-1927, amb Francesc Almarche al capdavant de l’entitat, es fundà la Societat Valenciana de Publicacions que va editar diverses de les seves obres. El seu recorregut per l’entitat el portaria a la presidència, per primer cop el 1928, càrrec que repetiria posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil. Al gener del 1929, com a president de Lo Rat-Penat, nombrà presidents honoraris a personalitats tan rellevants com Josep Rodrigo Petregás, Eduard López-Chavarri, Lluís Fullana i Lluís Cebrián i Mezquita.

Compartint l’afició amb la seva dona, s’interessà des d’un inici per la ceràmica i es va dedicar a col·leccionar peces d’antiquari i troballes arqueològiques, especialment de Manises. El 1907 va descobrir el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, on s’hi trobaren restes de terrisseries medievals les quals suposaren un descobriment d’alta magnitud per la ceramologia europea. El 1908 en publicà algunes de les peces als locals de Lo Rat-Penat de València. La seva col·lecció de ceràmiques no deixà d’augmentar, i n’exposà una part tant a l’Exposició Regional com a la Nacional, sent ja considerat un gran especialista en el camp d’estudi de la ceràmica. El 1911 es centrà també en l’estudi de la rajoleria borgiana del Vaticà, d’origen valencià, investigació que culminaria el 1942 amb la publicació del treball Azulejos borgianos.

A partir de 1914 treballà com a professor a l’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises, i el 1922 en fou nomenat director. En aquest període publicà diverses monografies dedicades a Goya (1914), Pinazo (1920), Joan de Joanes (1926) i Vicente López (1928), entre d’altres.

La Guerra Civil i la postguerra

Amb la Guerra Civil, es refugià a Madrid, i així va perdre el seu lloc de treball a l’Escola Pràctica, en el qual en fou reposat pel govern franquista el 1939. Continuà sent-ne el director fins el dia de la seva jubilació, al gener de 1947.

Després d’un cúmul d’estudis especialitzats en ceramologia, el 1944 publicà, amb el suport de la seva esposa, la seva obra més reeixida, la Cerámica del Levante Español, de caire enciclopèdic i de referència per l’estudi de la ceràmica medieval pràcticament fins l’actualitat. En aquest mateix període, començà la publicació de quatre volums narratius, Contes del pla i de la muntanya (1947-65). Així mateix, començà a fer-se conèixer també per la seva lluita de preservació del patrimoni històric valencià. Per aquesta tasca, fou coneguda la iniciativa per declarar monument històric i artístic el Portal de Valldigna de València, el 1944, així com la petició de restauració del retaule de Jacomart de Catí.

Després de la guerra va ser reescollit president de Lo Rat-Penat, per ordenança de la nova autoritat civil, pels anys 1948-1958, període en què organitzà els cursos de valencià de Carles Salvador el 1951.

Havent destacat gratament com a especialista en ceramologia, fou nomenat director del Museu de Belles Arts de València i el 1947 donà la seva col·lecció de ceràmica a l’Estat, creant així el Museu Nacional de Ceràmica, del qual en fou director vitalici. Posteriorment, va ocupar diversos càrrecs públics, com a diputat provincial de Cultura el 1949-1950 i com a vicepresident de la Diputació entre 1952 i 1955.

A partir dels anys 1950, publicà alguns articles en diaris i revistes sobre aspectes concrets de ceramologia, i continuà impartint conferències al Museu de Ceràmica.

Al final de la seva vida va ser nomenat fill adoptiu i predilecte de Paterna, Burjassot, Morella i Manises; i fill predilecte de València el 1967. També, va acumular diverses distincions al llarg de la seva carrera, entre les quals van destacar la medalla al Mèrit Civil el 1954, la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes el 1969, i el premi del Coloso del País Valencià al 1971, com a valencià de l’any.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Goya en Valencia. 1914.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Pinazo: su vida y su obra (1949-1916). 1920.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Pintors valencians de la renaixença. Joanes: L’enigma de la seua vida. 1926.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Vicente López: Su vida, su tiempo. 1928.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Azulejos borgianos. Madrid: Viuda de Estanislao Maestre, 1942.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Cerámica del Levante Español. Siglos medievales. Barcelona: Labor, S.A. , 1944.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Contes del pla i de la muntanya . València: 1947-1965.

Articles en publicacions periòdiques

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. «La Iglesia de la Sangre de Liria» a: Hojas Selectas, 1912.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. «De la historia artística de Valencia. Las tablas de los pintores Llanos y Almedina del s XVI» a: Museum, 1915.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. «La cerámica medieval valenciana. El pavimento» a: Archivo de Arte Valenciano, 1926-1929.

---

GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. «La ceràmica de Manises en los retablos medievals. Fuentes para el estudio de los pisos de azulejos» a: Valencia Atracción, 1930.

Articles en publicacions periòdiques

---

COLL CONESA, Jaume. «El legado de Manuel González Martí» a: Levante. El mercantil valenciano, 2006.

---

MARTÍNEZ RODA, Federico. «Manuel González Martí: Pasión por la cerámica» a: Las Provincias, 2007.