Matilde Gonzàlez i Palau
Almansa,
23 d'octubre de 1912
València,
16 de maig de 2002
Escriptora
Coneguda com Matilde Llòria, degut al seu casament amb el metge Frederic Llòria i Llovera (València, 1912-1991).
Tot i que nasqué a Almansa, quan tenia un any d'edat la seua família es traslladà a viure a Moixent, d'on era la mare. La infantesa de Matilde passa principalment entre Moixent i la Pobla Llarga, fins que es trasllada a València, per a estudiar, vivint amb els avis paterns, naturals de Requena, mentre que els seus pares i germans resten a Alzira durant uns vuit anys, en els que Matilde viatja cada cap de setmana a Alzira a veure la família.
Aquest periple entre comarques explica el plurilingüisme a l'obra de l'autora, que inclouria, a més del català i el castellà, el gallec, com a conseqüència dels anys d'exili a terres gallegues.
Matilde Llòria es casà el 1937 amb el metge Frederic Llòria, militant del PCE, que acabada la guerra va ser inhabilitat per a exercir la medicina durant cinc anys a València. El 1942 el matrimoni es traslladà a viure a Galícia, on estava empresonat el seu cunyat, el també metge Robert Llòria, al camp de presoners polítics i civils de El Cumial (Ourense). Sembla ser que els dos germans ajudaren, com a metges, a la guerrilla antifeixista que actuava a la zona d'Ourense, i que Frederic va pertànyer a la cúpula del Partit Comunista ourensà al menys entre 1945 i 1948. Professionalment, Frederic Llòria exercí de metge a la zona d'A Merca, i després a Ourense, nomenat metge de l'Instituto de Previsión de Ourense fins el 1969, en que la família de Matilde Llòria torna a Valencia, i on el seu marit continuà exercint fins la seua jubilació. La seua única filla, Anna, morí el 1992.
En la seua estada a Ourense conegué l'escriptor Ramon Otero Pedrayo i s'introduí ràpidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua gallega. Tanmateix, Matilde no es desvincula de València, malgrat l'exili, ni familiarment ni culturalment. Així, a partir de la dècada de 1950 inicià una carrera literària, no només en castellà, sinó també en gallec i en català. Va mantindre una estreta amistat amb Carles Salvador, de qui es declarava deixeble, i és Carles Salvador qui la relacionà amb Joan Fuster, que inclogué tres poemes de Matilde a la Antologia de la poesia valenciana que va publicar el 1956. Com a generació, Joan Fuster la inclou dins dels poetes de la postguerra. Una generació plena de dones que son les primeres que, al País Valencià, es plantegen esdevenir escriptores professionals, diverses estilísticament, però amb forta influència del simbolisme i d'un existencialisme molt marcat pel fer de ser "del vençuts".
Matilde Llòria era considerada ja durant els primers cinquanta com una autora consagrada en català, malgrat haver publicat sobretot en castellà. Però, a més a més, a causa dels seus vint-i-set anys de vida a Galícia, Llòria serà capaç d'escriure poesia també en la llengua d'aquell país. Així doncs, segurament ens trobem davant l'única poetessa trilingüe dels Països Catalans. El trilingüisme de Matilde Llòria va ser sistemàticament ignorat al País Valencià, malgrat que a terres gallegues és considerat com a signe de vàlua poètica.
Va rebre diversos premis, com el premi Alfons el Magnànim en 1952, el València de Poesia de la Diputació el 1960, i el premi Ausiàs March el 1976 i el 1981. El 1954 fou homenatjada per l'associació gallega de cultura "Posío, Arte y Letras". Fou antologada per Joan Fuster el 1956 en Antologia de la poesia valenciana i el 1991 en el recull Les veus de la medusa. El 1992 publicà l'assaig Memòria anterior: 1945-1965. Matilde Llòria va rebre el títol de Filla Adoptiva d'Ourense.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Matilde Gonzàlez i Palau
Obra pròpia
Llibres
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Camino del cántico. 1949.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Aleluya. 1952.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Altíssim regne. 1964.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Canción de navidad. 1965.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Caixiña de música. 1971.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Lloc per a l'esperança. 1975.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Un fulgor que se apaga. 1981.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Dou fe. 1994.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Irrepetible alondra. 1996.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Diario de una adolescente. 1997.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Espill d'un temps. 2001.
GONZÀLEZ PALAU, Matilde. Unha casa no tempo . 2001.
Matilde Gonzàlez i Palau
Bibliografia
Llibres
BALLESTER, Josep. Temps de quarantena: cultura i societat a la postguerra (1939-1959). València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.
Capítols de llibres
LACUEVA I LORENZ, Maria. «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià)», a: Gènere i Modernitat a la Catalunya Contemporània. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.
Matilde Gonzàlez i Palau
Enllaços relacionats
Resenya biogràfica
http://gloriadefrutos.blog.com.es/2012/07/17/homenaje-a-matilde-lloria-en-alzira-y-valencia-14125593/
“Historia das nosas mulleres ourensás”
Article sobre Matilde Llòria
http://mulleresourensas.blogspot.com.es/2010/03/matilde-lloria.html
Médicos y maquis gallegos (1)
http://diariodeunmedicodeguardia.blogspot.com.es/2011/03/medicos-y-maquis-gallegos-1.html
Na Edreira: buscando rastros de la guerrilla antifranquista en el Macizo Central de Ourense
http://diariodeunmedicodeguardia.blogspot.com.es/2009/12/na-edreira-buscando-rastros-de-la.html