Pedagoga i activista

Tot i nàixer a Borriana i criar-se en una família de jornalers que vivia en una alqueria al Grau de Borriana, va desenvolupar la seua trajectòria vital i professional a la Vall d’Albaida. La família es va traslladar pels anys 50 al barri de Velluters de València, on va estudiar al centre Concepción Arenal i poc després cursà el batxiller a l’institut de xiques Sant Vicent Ferrer, on Manuel Sanchis Guarner feia classes de francés.

Va iniciar els estudis de mestra a l’Escola de Magisteri de València en 1964, i el 7 d’octubre de 1968 començà a treballar de mestra d’infantil al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent. En 1972 va ser destinada a l’escola de xiquetes de la parròquia de Sant Bartomeu d’Agullent, del Patronat Arquebisbal, en unes aules velles amb estufa de llenya. Al voltant del 1974 va fer les oposicions a educació infantil i aconseguí la plaça definitiva al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent, on va treballar com a docent des del 1974 fins al 2007.

Durant aquest llarg període professional de quaranta anys va destacar per la seua implicació en els moviments de renovació pedagògica i en la promoció de l’escola pública i en valencià. Participà en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seua aplicació, i des del començament es va implicar en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi (1985-1986). En 1987 fou cofundadora i posteriorment presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, entitat impulsora de les Trobades d’Escoles en Valencià de la comarca des del 1988. Empar Granell era una dona arrelada al país i compromesa amb la llengua, la cultura i l’entorn natural del País Valencià. Aquesta educadora incansable, transmissora de valors als xiquets i xiquetes valencians durant quatre dècades, va ser una de les fundadores d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, creada en 1990 a partir dels grups comarcals, de la qual fou secretària i membre de la junta directiva. Ella mateixa va escriure la història del moviment en «El valencià a la Vall d’Albaida. La Coordinadora de la Vall d’Albaida per a la Defensa i l’Ús del Valencià» per al II Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida de 2004, les actes del qual es publicaren el 2008 (IAM-IEVA).

El centre Lluís Vives va donar espai a l’Extensió Universitària de Magisteri Infantil l’any 2001, paret per paret amb la seua aula d’infantil. Els intercanvis amb l’alumnat de pràctiques va ser una experiència extraordinària, tal com descriuen Carmen Agulló i Blanca Juan: «En aquests primers anys, l’escassa quantitat d’alumnat feia possibles uns vincles estrets entre alumnat i professorat diferents dels que es desenvolupen en grups grans. Les mestres d’infantil, Empar Granell, María Delgado de Molina i Conxa Reig permetien l’accés de l’alumnat a les seues aules en qualsevol moment, cosa que facilitava un contacte amb la realitat de l’escola permanent, allunyat de les obligatòries pràctiques realitzades en temps determinats. De les aules universitàries a les d’infantil només ens separava una menuda porta, que fou definida pel professor Carles Sanz com la que ens permetia ser autèntiques Alícies, capaces de passar d’un món de realitat adulta a l’autèntic país de meravelles dels menuts i menudes d’infantil».

Per tota aquesta trajectòria pedagògica i militant de la cultura valenciana li van atorgar el Premi Joan Baptista Basset d’Acció Cultural del País Valencià (2007), i el 19 de novembre de 2008 va rebre el Premi Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seua difusió de la llengua i de la cultura popular i tradicional des de l’escola. El CEIP Lluís Vives era el primer centre d’ensenyament en valencià d’Ontinyent i un dels primers onze del país que va començar a aplicar el pla de centre d’ensenyament en valencià en el curs 1983-1984. No és estrany que aquesta escola haja guanyat en diverses ocasions el Premi Baldiri Reixac de la mateixa Fundació Carulla per iniciatives educatives que contribueixen a construir una escola en llengua catalana i de qualitat, pel treball per projectes, l’impuls de jocs populars i tradicionals, els tallers matemàtics interactius, l’hort escolar, el projecte d’apadrinament, el racó de lectura i la proposta «Trau la llengua», en què els alumnes escriuen lliurement dites, endevinalles, ocurrències, poesies i història. A més, el Lluís Vives compta amb una ambientació general dels espais molt acurada, així com per l’Escola de Pares i Mares i pel compromís per millorar la situació ambiental a través de la participació al programa Ecoescoles.

Al seu torn, el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, d’ACPV, va crear per l’octubre de 2010, any en què va faltar, la Distinció Empar Granell dins dels Premis Joan Baptista Basset. A més, en el vídeo que es va projectar a la 8a Nit d’Escola Valenciana a Alcoi (2011) per a promoure les Trobades dedicades a la figura d’Enric Valor, la veu en off al final del vídeo és un homenatge a Empar Granell.

La posada en valor de la seua figura no s’ha aturat des d’aleshores. El 2017, en el llibre 20 mestres del segle XX al País Valencià (Ed. 96), coordinat per Carmen Agulló i Vicent Romans, la mestra i activista Carme Miquel s’encarregava de biografiar Empar Granell. El llibre fou presentat el 6 de febrer de 2018 a la sala d’actes de la Conselleria d’Educació. Poc després, el programa Homenatges d’À Punt li va dedicar el capítol «Empar Granell. Somriures i revoltes», una bona història de vida guiada pels seus fills Rafael, Adriana i Mara Pastor Granell estrenada al novembre de 2018. A més, Escola Valenciana va crear el Premi Empar Granell dins dels Premis Sambori al millor projecte pedagògic dels treballs d’aula.

A l’abril del 2019, Aina Torres i la il·lustradora Helena Pérez van publicar en Sembra Llibres el volum Dones rebels. Històries contra el silenci, un monument a la memòria de vint-i-dues dones del repertori històric català. L’autora aplega els passatges vitals de vint-i-dues dones escriptores, metgesses, esportistes, sindicalistes, periodistes, mestres, activistes, milicianes, aviadores, matemàtiques, compositores i polítiques, totes elles amb un tret en comú: la insubordinació contra el patriarcat i la lluita personal que transcendeix i transforma la realitat social de la història col·lectiva. Entre aquestes vint-i-dues biografies singulars, es troba la d’Empar Granell.

Recentment (2021), l’Ajuntament d’Ontinyent va proposar a la Conselleria d’Educació que la nova seu de l’Escola Oficial d’Idiomes que s’hi havia d’implantar a la ciutat portara el nom d’aquesta mestra, per la gran estima en què la tenia el poble i la comarca. El nom definitiu va ser EOI La Vall d’Albaida-Empar Granell, instal·lada a l’IES Pou Clar.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Empar Granell
Empar Granell
https://escolavalenciana.org/2008/12/10/empar-granell-rep-el-premi-dactuacio-civica-de-la-fundacio-lluis-carulla/

---

Trobades 2011: Empar Granell
Trobades 2011: Empar Granell
https://www.youtube.com/watch?v=CogRZPR84yg

---

Documental sobre Empar Granell
Documental sobre Empar Granell
https://www.apuntmedia.es/homenatges/empar-granell-borriana-1945-ontinyent-2010_134_1296800.html