Estudiant i militant polític

L’assassinat del militant del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) Miquel Grau la nit del 6 d’octubre de 1977 és, sense dubte, un dels fets més dramàtics i recordats de la convulsa Transició al País Valencià, on les forces de la reacció i les seues accions violentes van jugar un paper decisiu en la configuració del nou poder autonòmic.

Miquel Grau havia arribat a Alacant quan tenia només un any amb la seua família, fill i net de jornalers del camp procedents de Rafal, al Baix Segura. Els pares de Miquel s’havien establert a la ciutat buscant una vida millor. Ell era el primogènit de tres germans, Antonio, Fini i José Ramón. Era socorrista, donant de sang, estudiava per a pèrit mercantil i treballava de dependent en la botiga Junior, del carrer de Girona de la ciutat, i entregava el seu sou íntegrament a la seua mare.

En el moment dels fets es trobava de permís de dos mesos del servei militar que complia en El Ferrol a bord del vaixell Blas de Lezo. Entre d’altres ocupacions, durant l’estada faria els exàmens de l’Escola de Comerç.

La nit del 6 d’octubre, Grau va aprofitar, però, per a eixir a enganxar cartells amb el seus companys de partit convocant a la manifestació unitària del 9 d’Octubre que a Alacant es celebraria un dia abans. Mentre feien l’enganxada, algú des de setè pis del número 11 de la plaça dels Cavalls (avui dels Estels) li va llançar una rajola que li va impactar directament al cap. L’acompanyaven quatre companys del partit, entre els quals Llum Quiñonero,[1] que n’ha deixat testimoni escrit en el llibre Miquel Grau 53/1977 (Pruna, 2021). L’autor de l’agressió havia estat Miguel Ángel Panadero Sandoval, de 20 anys d’edat, militant de Fuerza Nueva. Havia estat llançant poalades d’aigua i trossets de cossiols trencats contra els joves sense aconseguir dissuadir-los que deixaren d’enganxar cartells. Finalment, va pujar al terrat i va aconseguir arrencar un tros de mur de formigó deteriorat que va llançar des del balcó de sa casa, des d’on tenia més visibilitat. El roc va impactar sobre Grau.

A les 11 de la nit, Grau era atès a l’aleshores hospital Residencia 20 de Noviembre pel metge de guàrdia, Fernando Ruiz, casualment un dels pocs militants del PSPV a Alacant. Ruiz el va operar d’urgències en un intent de salvar-li la vida. Cinc dies després, però, els metges decretaven la mort cerebral del jove, el mateix dia que detenien Panadero Sandoval. L’agressor era fill d’una família que s’havia enriquit durant el règim de Franco, que va autoritzar-los la concessió de nombroses benzineres.

Al soterrar de Grau van assistir 18.000 persones i es va convertir en una de les mostres de dol i protesta política més recordades al País Valencià. La Policia Nacional intentà precisament impedir que l’acte es convertís en una marxa política.[2]

El 2 de juny de 1978 es va celebrar el controvertit judici per l’atemptat, que inicialment es va plantejar com un accident. La implicació, però, d’una comissió integrada per nombroses personalitats i dirigents polítics va impedir que Sandoval, defensat per l’advocat ultraconservador Jesús Sánchez-Tello, n’eixís indemne. Finalment, va ser condemnat a 12 anys de presó i un dia, tot i que només en va complir quatre gràcies a un indult parcial concedit pel govern d’Adolfo Suárez. Actualment, té obert despatx de procurador al carrer Bèlgica de València, sota el nom de Miguel Ángel Díaz-Panadero Sandoval.

En homenatge a Miquel Grau, el grup Al Tall va compondre un dels himnes més reconeguts de la cultura política del valencianisme, "A Miquel Grau", estrenat en l’Aplec del Puig de 1977 del Darrer Diumenge d’Octubre i inclosa en el disc Quan el mal ve d’Almansa (Edigsa).

El 30 de juliol de 2015, el ple de l’Ajuntament d’Alacant, a proposta del regidor Natxo Bellido de Compromís, va aprovar la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat a Miquel Grau, així com la col·locació d’una placa a la plaça dels Estels on va ser ferit de mort.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés