Lluís Guarner i Pérez
València,
2 de febrer de 1902
València,
26 d'agost de 1986
Escriptor i docent
Va créixer en una família procedent la Vall d’Albaida, per part paterna, i de la Vall de Segó per part materna. No es va arribar a casar.
Es graduà en Filosofia i Lletres i posteriorment en Dret per la Universitat de València. Més tard, va obtenir la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’Instituts Nacionals d’Ensenyament Mitjà, a través de les oposicions. Com a catedràtic treballà en diverses ciutats d’Andalusia, Catalunya i el País Valencià. De fet, la major part de la seva vida la dedicà a l’estudi i a la docència de la literatura.
La seva dedicació literària, sobretot destacada en poesia i assaig, el portar a col·laborar en diverses revistes, d’entre les quals Taula de les Lletres Valencianes, La estafeta literaria, Garcilaso, Verbo y Boletín de la Real Academia Española.
Als Jocs Florals de Lo Rat-Penat de València del 1924 va guanyar la Flor Natural. De fet, va col·laborar estretament amb dita entitat, fet que el portà, el 1936, a ser elegit com a vocal de la junta directiva.
El 1932 va col·laborar en la firma de les Normes de Castelló. Amb aquesta nova normativa s’assolia l’acceptació general de les tesis de Carles Salvador, que divulgaven la doctrina gramatical de Pompeu Fabra adaptada als valencians.
Va formar part de la generació d’escriptors que dotà la Renaixença valenciana d’una nova base social, que abastia ja a tots els sectors socials. En aquesta línia, Guarner i d’altres poetes com Miquel Duran i Tortajada, Bernat Artola o Xavier Casp, destacaren en la glossa i la cançó popular, un gènere que volia diferenciar-se dels models més intel·lectualitzats o burgesos i acostava el gènere poètic als sectors més populars. Entre d’altres, va escriure Cançó de la solitud, que fou musicada per Manuel Palau.
Formà part de diverses institucions culturals distingides, com l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1931), la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (1965) o la Real Academia Española (1969).
El 1985 va rebre el premi de les Lletres Valencianes en reconeixement a la seva carrera literària i intel·lectual.
Va escriure novel·la, crítica literària i biografies, però destacà més com a poeta i assagista. Deixà més de cent obres publicades, d’entre les quals Floraciones (1924), Cançons de terra i mar (1936) i Recança de tardor (1948). Així també, traduccions destacades d’obres de Paul Verlaine i Charles Baudelaire; estudis de l’obra de San Juan de la Cruz o Jacint Verdaguer i assajos sobre poetes del País Valencià i castellans al llarg de la història.
Postumament, en el seu homenatge, es creà un Patronat que instituí el premi Lluís Guarner, lliurat cada any a un lletrat destacat.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Lluís Guarner i Pérez
Obra pròpia
Llibres
GUARNER PÉREZ, Lluís. Brevario sentimental. Valencia: Tip. José Soler, 1921.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Llama de amor viva. Valencia: Tip. Las artes, 1923.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Libro de horas líricas. Madrid: Alejandro Pueyo, 1925.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Baix la lluna de Nisan . Imp. La Gutenberg, 1930.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Taronja a 51º de latitud Nord. Revista Literaria Popular, 1930.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Castelar, verbo de la democràcia . Cuadernos de Cultura, 1932.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Cançons de terra i de mar. Castelló de la Plana: 1936.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Realidad inefable. Miguel Juan, 1942.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Canciones al vuelo del aire . 1945.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Primavera tardía. 1945.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Bibliografia general de Jacint Verdaguer . Edit. Selecta, 1949.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Recança de tardor. Arca, 1950.
GUARNER PÉREZ, Lluís. La soledad inquieta . A. Aguado, 1956.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Antologia de la poesia espanola medieval: castellana, catalana, gallega. Editorial Iberia, 1966.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Valencia, tierra y alma de un país . Espasa-Calpe, 1974.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Poesía y verdad de Vicente W. Querol . Instituto de Literatura y Estudios Filológicos, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1976.
GUARNER PÉREZ, Lluís. Obras completas de Vicente W. Querol: La vida y la obra del poeta . Generalitat Valenciana, Consellería de Cultura, Educació i Ciència, 1984.
GUARNER PÉREZ, Lluís. La Renaixença valenciana i Teodor Llorente . Edicions 62, 1985.
Lluís Guarner i Pérez
Bibliografia
Capítols de llibres
YVARS, J. F.. «Memòria de Lluís Guarner», a: AADD. Homenatge a Lluís Guarner, 1902-1986. València: Consell Valencià de Cultura, 1988.
«Lluís Guarner (1902-1986): Nota biográfica y bibliográfica», a: Diversos autors. Homenatge a Lluís Guarner, 1902-1986. València: Consell Valencià de Cultura, 1988.
SÁNCHEZ, A.. «Lluís Guarner, poeta del mar», a: Diversos autors. Homenatge a Lluís Guarner, 1902-1986. València: Consell Valencià de Cultura, 1988.
FERRI I RAMÍREZ, M.. «La persona», a: FERRI I RAMÍREZ, M.. La casa Lluís Guarner (Aproximació a l'escriptor i el seu entorn). Sagunt: Fundació Bancaixa-Sagunt, 1998.