Caricaturista i periodista

Considerat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians més importants del segle XX. Des de molt prompte s'especialitza en la sàtira política, sense deixar de banda l'actualitat social i cultural de l'època.

Des de ben jove s'inicia en el dibuix, començant a col·laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la dècada del 1920 començà a fer-ho des de les pàgines de La Correspondencia de Valencia i un poc més endavant des d'El Mercantil Valenciano.

Durant els seus anys a València col·laborà també a la premsa madrilenya, als diaris El Sol i El Liberal. El seu prestigi anà en augment i començà a exposar a València, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts.

Més endavant es traslladà a Barcelona, on compaginà la seua faceta de caricaturista i dibuixant a Las Noticias i El Diluvio amb la de periodista, col·laborant regularment a La Vanguardia. Treballà per a revistes com Barcelona Gráfica, El Noticiero Universal o L'Esquella de la Torratxa, de la què arribarà a ser el seu director. El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, què esdevindrà una de les més importants revistes de sàtira política del moment i què destacava pel seu humor mordaç, sarcàstic i provocador.

Al mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil. Durant la guerra exercí com a secretari d'Organització del sindicat de dibuixants i va recolzar la legalitat republicana col·laborant amb el disseny de cartells i d'altres treballs de caràcter propagandístic.

Amb la finalització de la guerra s'exilià a França on va ser internat junt a molts altres republicans al camp de concentració d'Argelers. En ser posat en llibertat marxà cap a Marsella, on agafà un vaixell que el dugué fins a Casablanca, des d'on es dirigí al seu destí final, el port de Veracruz, a Mèxic.

Una vegada estabilitzat a Méxic DF va reprendre la seua professió com a periodista i dibuixant, treballant en nombroses publicacions, tals com La Estampa, El Popular, Novedades on col·laborà fins que morí, La Propiedad, Atisbos... Alhora inicià les seues col·laboracions amb El Noticiero Cinematografico, compatibilitzant totes aquestes feines amb la realització de nombrosos cartells de cine per a diversos estudis del país.

El 1947 ja era una figura reconeguda al país mexicà i rebé el premi José Guadalupe Posada de l'Asociación Mexicana de Periodismo.

En els anys de la guerra freda s'assabentà que l'ambaixada dels Estats Units donava cinquanta dólars per cada acudit antisoviètic que aparegués a la premsa mexicana. A partir d'aleshores, cada dia en feia un i l'anava a cobrar puntualment.

En la dècada de 1950 assolí gran popularitat gràcies a la seua participació en el programa de televisió «Duelo de Dibujantes». A la dècada de 1960 va ser fundador i director de dos setmanaris i d'una revista: El Torito, Teleguia i Oiga. En els mateixos anys el trobem com un dels membres fundadors de la Sociedad Mexicana de Caricaturistas.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto

Capítols de llibres

---

SOLÀ I DACHS, Lluís. «El Be Negre i els seus homes: Ernest Guasp i Garcia», a: El Be Negre. Setmanari satíric. Barcelona: Edhasa, 1977.