Procurador, bibliòfil i escriptor

Fill d’Antonio Guastavino Escrivà, d’ascendència italiana i barcelonina, i de Carolina Robba. Era cosí de l’arquitecte Rafael Guastavino Moreno –creador del Guastavino system, un sistema d’arc de maons patentat als Estats Units en 1885– i pare de Guillermo Guastavino Gallent, del Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, director de la Biblioteca Nacional de Madrid des del 1967. Era casat amb Adela Gallent Rams.

Des de ben jove, Severí era soci de Lo Rat Penat, on va tindre diverses responsabilitats: fou secretari de la Comissió de Jocs Florals (1906), secretari de la Secció de Publicacions (1908), secretari de la Secció de Literatura (1910), vicesecretari primer (1915) i secretari general (1915). A més, guanyà alguns accèssits en 1901 al millor conte en vers i un poema al Micalet, i altres en 1911.

Abans d’aquests càrrecs, ja havia trencat la mà amb la ploma en revistes satíriques com La Tronà (1899-1900), La Degolla (1901, amb el pseudònim Novitaguas), El Cabàs (1901), El Palleter (1903, 4a època), Pensat i Fet (1912, 1913, 1919, 1944), ¡Vixca Valencia! (1915) o fins i tot en l’Almanaque de Las Provincias (1901, 1905, 1910, 1940). Va escriure en castellà i valencià per al Diario de Valencia, Letras y Figuras, El Fallero, Las Provincias i La Voz de Valencia.

Paral·lelament, va provar fortuna en l’art teatral amb tres obres breus: Rinyes i enveges (1901, un acte en vers), Cento i Tomassa (diàleg, estrenat el 14-7-1901 al Teatre Parcent i publicat a Sueca el 1915) i Felipillo el golfo (monòleg, 1906). Entre 1907 i 1921 va escriure diversos llibrets per a falles de València que li meresqueren primers premis en el concurs de Lo Rat Penat: millor llibret pel de la Falla Ciril Amorós-Russafa (1908) i el mateix premi pel de la Falla Plaça Rodrigo Botet (1915).

En 1908 havia aprovat l’examen d’oficial d’escrivania de València. Degué marxar a Madrid quan el seu fill Guillermo va ingressar en la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquella universitat, en la qual es va llicenciar en Filosofia i Lletres, Secció d’Història i Lletres. Des de Madrid signava alguns articles i opinions entre 1923-1933, i sabem que el bibliòfil Josep Navarro Cabanes hi va anar a consultar la seua biblioteca per al catàleg de premsa valenciana que preparava, publicat el 1928 [Bib. S. Guastavino Robba. (Madrit)].

Severí Guastavino és autor del primer catàleg del teatre valencià, una font imprescindible per a l’estudi del gènere al País Valencià. És Un siglo de teatro valenciano, publicat pòstumament en 1974 pel seu fill en la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Tal com explica Guillermo, pels anys 40 va tindre accés als materials que, pacientment, recollia son pare en fonts diverses. Cada fitxa conté l’autor, el títol, la data i l’espai on s’estrenà, amb algun altre detall. El fill la va revisar i la completà fins al 1970, amb un resultat magnífic: 504 autors dramàtics, 67 músics i 2.186 títols de peces dramàtiques.

Pel juny de 1949 va contraure una hemiplexia, causa de la mort un any després.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Severino Guastavino Robba (necrològica)» a: Almanaque Las Provincias para 1951, 1951, p. 356-357.