Bibliotecari, activista i escriptor

Va fer els estudis primaris a Catarroja i el batxillerat a la Universitat Laboral de Màlaga. En tornar a València ingressà a la Facultat de Geografia i Història i s’hi llicencià l’any 1981. A la universitat va descobrir la vocació d’escriptor i tingué relació amb l’Associació Cultural Universitària de Filologia. Els primers poemes, en castellà, aparegueren el 1979 en la publicació Nueva Revista de Literatura, editada per la Universitat de València, de la qual era membre del consell de redacció.

El 1980 comença a treballar a la Biblioteca Pública Municipal de Catarroja –on ha estat actiu 44 anys– i publica un primer poemari a la Facultat de Filologia, Primera ausencia. En el mateix moment escriu en valencià un primer llibre d’arrels existencialistes, L’eixida, que va quedar al calaix. Els primers poemes publicats en català apareixen a la revista de literatura La Pipa de Kif (1984), un avanç del llibre D’on gran desig s’engendra  (Premi Vila d’Alaquàs 1984). És l’època de les tertúlies literàries del Col·lectiu Pombo, que organitza al Café Massanassa unes lectures on assisteix el millor de la literatura catalana al País Valencià. L’any 1986 enllestia L’hivern remot i es fa realitat el projecte de la revista de literatura Daina (1986-1994), on el trobem en el consell de redacció.

A partir del 1987, la seua literatura es diversifica i entra en el terreny de la narrativa: escriu el dietari La cambra insomne (Premi Antoni Bru de l’Ajuntament d’Elx 1992) i el conte infantil El país dels dos sols (1992). Des d’aleshores, encara que centrada sobretot en la poesia, la seua obra alterna el conreu dels dos gèneres.

En poesia publica 19 reculls en total: Les ombres seduïdes (1990), Aiguamolls (1991) i Terra d’aigua (1993, premiat amb l’Ausiàs March de Gandia de 1992), l’antologia L’íntima realitat (1998), Solatge de sols (1999, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 1999), Maregassa (2002), Al fons, una música (2003), Desig que sempre mor. Petita antologia (2003), Els ulls del mar (2003), Celebració de la mirada (2005, Premi de Poesia Octubre-Vicent Andrés Estellés 2004), Abisme i ocell (2010, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2009 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2011), La set intacta (2014, Premi de Poesia Maria Mercè Marçal). El 2017 aparegué una reedició de Terra d’aigua amb 16 pintures de Joan Olivares que dialoguen amb els poemes, i guanyà el Premi Ciutat de València de poesia Maria Beneyto amb el recull La febre dels dies. L’any 2019, amb Fugaç, guanyà el Premi Alfons el Magnànim de poesia, i el 2021 publicà el poemari El llamp en la lluerna.

Paral·lelament, va publicar el llibre de relats Ahir van ploure granotes (1996, Premi Salvador Espriu) i les novel·les A foc lent (2004, Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida), Una nit entre les nits (2006), Com l’angèlica (2007) i Foc de magranes (2024), a més dels llibres per a infants Aventures a la cort del rei Punt (1999) i Viatge al món de les lletres (2018).

Recentment havia traduït amb la seua parella, la també poeta Mercè Claramunt, La segona llengua de Yolanda Castaño (2023). Ocupà càrrecs en la secció valenciana de l’AELC, en fou vicepresident entre 2005 i 2013 i dirigí la col·lecció de poesia d’Edicions Perifèric, nascuda a Catarroja. La seua obra poètica ha estat antologada en diversos reculls i traduïda al castellà, a l’èuscar, al francés, al gallec, a l’hongarés, al rus i al xinés. Té diversos poemes musicats i fou autor de pròlegs i epílegs d’escriptors valencians.

Com a bibliotecari i poeta, vocacions que en ell anaven de la mà, fou l’artífex de la millor biblioteca poètica municipal que existeix al País Valencià i el creador en 2015 del cicle de poesia «Dos poetes com nosaltres». Amb una sensibilitat per la quotidianitat i la capacitat de transformar els moments més senzills en poesia profunda, la seua obra ha estat marcada per una reflexió constant sobre la vida, la mort i el pas del temps, sempre amb la recerca de llum i esperança, fins i tot en els moments de foscor. Com va escriure recentment Gemma Pasqual, «com a bibliotecari, Ramon va fer dels llibres una eina de transformació personal i col·lectiva, apropant la literatura a tothom i construint ponts entre el món de les paraules i les persones».

Té un carrer dedicat a Sitges, poc abans de morir.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Obituari Ramon Guillem
Obituari Ramon Guillem
https://www.diarilaveu.cat/cultura/sha-mort-lescriptor-ramon-guillem-554905/

---

Pàgina Ramon Guillem
Pàgina Ramon Guillem
https://www.escriptors.cat/autors/rguillem

---

Gemma Pasqual i Escrivà (2024): “Ramon Guillem: l’últim vers d’un gran poeta”
Gemma Pasqual i Escrivà (2024): “Ramon Guillem: l’últim vers d’un gran poeta”
https://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-guillem-ultim-vers-gran-poeta-opinio-gemma-pasqual/