Llista alfabètica
Llista alfabètica

Salvador Guinot i Vilar

Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1866
Castelló de la Plana, 30 de juny de 1944

Fotografia de Salvador Guinot i Vilar

Polític

Fill de Joan i Vicenta, naix al carrer Major de Castelló. Descendeix d'una família de rics terratinents. Des de petit els seus problemes de salut l'obliguen a dedicar-se a l'estudi. La seva primera formació la realitza en l'antic Institut del carrer Major del qual arribarà a ser professor entre 1893 i 1939. Anys després es trasllada a Madrid on obté la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat. Allà va ser deixeble de Marcelino Menéndez Pelayo, figura important en la seva formació ja que li va obrir les portes a l'estudi dels clàssics medievals i de la literatura grega i llatina. A partir d'estos coneixements, Salvador Guinot estudiarà els clàssics medievals valencians.

 

Activitat política

Les seves arrels terratinents el fan ocupar el càrrec de president de la Junta d'Aigües de la Plana, del Sindicat de la Policia Rural i del Sindicat de Regs. Amb una edat més adulta presideix la Caixa d'Estalvis de Castelló.

La seva ideologia política el situa al costat del catolicisme social defensat pel jesuïta Antoni Vicent. Junts, creen el Sindicat Catòlic de Castelló. Es serveixen de revistes catòliques, com El Obrero Católico (1893-1897) i La Plana Católica (1884-1886) per a difondre les seves idees. La seva trajectòria política no es va limitar a la seva sempre present posició religiosa. Es va mostrar proper a ideals carlistes, integristes, liberals i conservadors.

El 1907 és elegit diputat a les Corts pel districte de Llucena del Cid, aconseguint 3.978 vots dels 7.650 emesos. El 1907 va exercir el càrrec d'alcalde de la ciutat de Castelló. Més tard, el 1924, torna a ocupar aquest lloc durant la Dictadura de Primo de Rivera. Entre els anys 1930-1931, ocupa la presidència de la Diputació de Castelló sota les files del Partido Conservador, del qual va ser cap provincial.

Com a alcalde es va interessar per fomentar mesures culturals. Creà la Biblioteca Municipal i ajudà a la consolidació de la Banda Municipal.

 

Activitat cultural i literària

En 1900 publica Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua tèrra. Anys després, el 1905, serà reeditada a Barcelona per l'editorial L'Avenç sota el títol Escenes Castelloneses. Amb aquesta obra demostra ser un gran coneixedor de la llengua, així com el seu interès en les qüestions ortogràfiques. No és res estrany, que una de les preocupacions de Guinot al llarg de la seva vida serà la de dignificar l'ortografia. En aquest sentit, va ser un dels signants de les Normes de Castelló de 1932.

A Madrid escriu relats costumistes: Els Reis se'n van i Guardant el melonar. La seva obra literària es tanca amb la narració Anyor (1913). Es dedica a reeditar obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels segles XV i XVI, com el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella.

Com a publicista gaudí de cert prestigi en diaris i revistes com Don Cristóbal, La Tribuna, Ayer y Hoy i Lealtad.

A la revista Ayer y Hoy, on era redactor, escriu els seus primers articles de caràcter valencianista sota el pseudònim de Joan de Vicenta. En aquesta mateixa publicació, arran de la polèmica i els atacs que va patir Faustí Barberà acusant-lo de separatista, Salvador Guinot escriu una sèrie d'articles aclarint la posició "regionalista" que defensava Barberà. En Ayer y Hoy (1902-1903), s'aprecien els grans coneixements que havia adquirit com a filòleg. Defensà la catalanitat del valencià, així com el poc adequat del terme llemosí.

La seva postura és clara: vol una ortografia fonètica semblant a les modernes propostes gramaticals. Vol que s'accentuïn les vocals obertes, la supressió de la h al grup final ch, eliminar l'accent en la preposició a per ser un castellanisme, escriure "hi ha" en lloc de "hia" o l'escriptura de la grafia q en paraules com "quatre" en lloc de "cuatre". No es mostrarà benèvol en la seva obstinació i criticarà tant a escriptors arcaics com populistes per aconseguir aquests objectius.

El 1904 funda el Cercle Literari i Artístic de Castelló. Cinc anys després, junt amb altres personalitats castellonencas, com Gaetà Huguet, funda la Joventut Regionalista (1909). La seva tasca com col·laborador de publicacions continua. El 1913 entra a formar part de la secció de literatura de La Nostra Terra, escrivint a la revista del mateix nom. El 1919, després d'un distanciament amb la premsa escrita, es converteix en el mantenidor dels Jocs Florals de València.

Una de les seves accions més destacada va ser la fundació de la Societat Castellonenca de Cultura, al 1909. La tasca d'aquesta entitat, amb seu a sa casa i a través del seu butlletí, cercava l´objectiu de millorar la llengua valenciana. D'aquesta manera, al primer número es manifesta a favor d'adoptar les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans, que ja havien estat adoptades per algunes entitats valencianes.

En la seva sèrie d'articles "Fuentes de estudio de la lengua valenciana" exposa el que ell considera com les fonts principals per al correcte estudi de la llengua. Ens parla, per ordre d'importància, de la llengua viva, els escriptors clàssics i, finalment, dels escriptors didàctics. Aquests últims seran profundament analitzats per Guinot. Destaca el seu treball crític en: El Vocabulari Català-Llatí de Nebrija, El Diccionari de la Llengua Catalana de Labèrnia, El Llibre de Concordances de Jaume March, El Liber Elegantiarum de Joan Esteve, Sinonima de Jeroni Amiguet, El Thesaurus puerilis d'Onofre Pou, El Formularium de Gregori Tarrassa, La Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana i altres obres sobretot de l´Edat Mitjana.

És l'encarregat de prologar, el 1929, la reedició del Vocabulari Valencià-Castellà de Joan de Resa. En el pròleg, dóna l'autoria a Joan de Resa davant Honori de Joan, com es creia fins el moment. Una de les seves últimes accions va ser la creació d'una Oficina d'estudis gramaticals.

El va sorprendre la mort el 1944, sense descendència. Del matrimoni amb Joaquina Vicent Fabregat no va nàixer cap fill. Poc abans, havia donat la seva gran biblioteca personal a la ciutat de Castelló.

Salvador Guinot s'havia convertit en un dels màxims artífexs de l'unificació ortogràfica. La seva tasca ajuda a dignificar la nostra llengua.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Salvador Guinot i Vilar

Obra pròpia


Llibres

GUINOT VILAR, Salvador. Clásicos valencianos: El poeta Jaime Gaçull. Hijo de J. Armengot, 1924.
GUINOT VILAR, Salvador. Escenes castelloneses: Contarelles de Castelló de la Plana. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1985.
GUINOT VILAR, Salvador i ROÍS DE CORELLA, Joan. Parliament de casa Mercader i Tragedia de Caldesa. 1921.

Salvador Guinot i Vilar

Bibliografia


Llibres

RAMOS ALFAJARÍN, J. Rafael. La qüestió lingüística en la prensa de Castelló de la Plana (1834-1938). Castelló: Diputació de Castelló, 1989.