Mestra i escriptora

Mare de Darius i de Raquel, qui seria la coneguda pedagoga Raquel Payà i Ibars.

Nascuda a la Marina Alta, es traslladà a València per estudiar Magisteri a la Normal Femenina. El 1909 va obtindre el títol de mestra de grau elemental, i de grau superior el 1911.

Va ser destinada com a mestra a l'escola de la Font de la Figuera, on es va casar. Tanmateix, la fallida del seu matrimoni que, tot i no arribar a un trencament formal dels vincles, l'aconduí en la pràctica a una vida independent respecte del marit. El 1934 accedí a una plaça a València, per concurs de trasllats, i es destinada a l'escola del carrer Jesús. Aquest any es retroba amb Carles Salvador, a qui coneixia de la Normal. El rencontre la portaria a esdevindre alumna seua en el curs de Llengua del Centre de Cultura Valenciana, on aconseguiria el nomenament de professora lliure de valencià, el 1936. Les noves circumstàncies també propiciaren la seua probable integració a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a més de la constitució d'una tertúlia privada a casa de l'escriptora on, a més de l'amic, acudiren alguns altres escriptors de l'època com Enric Soler i Godes.

Lligada al moviment de renovació pedagògica i a les activitats culturals valencianistes, havia de participar en el Dia de l'Ensenyança de la IV Setmana Cultural Valenciana, organitzada per Proa. Consell de Cultura i Relacions Valencianes per tal de desenvolupar la lliçó teoricopràctica "Consideracions sobre el rec". L'inici de les Jornades, però, estava previst per al 28 de juliol de 1936 i el començament de la confrontació bèl·lica les va suspendre.

Els primers escrits de Maria Ibars, encara que modestos, veuen la llum abans de la guerra. Es tracta d'un conjunt de poemes i contalles publicats durant el 1935 i 1936 a la secció De la nostra terra, que coordinava Carles Salvador a Las Provincias. Pels anys 1930, època de les seues primeres publicacions, la presència pública de la dona experimentà un avanç important. Però tot i això la dona escriptora era encara, dins el context de l'Estat espanyol, de la cultura catalana i del País Valencià en particular, un element singular. Pel que fa a Maria Ibars, la seua professió de mestra i la seua separació matrimonial de fet li permetia una relativa llibertat per a incorporar-se al món literari valencià. Serà Carles Salvador qui animarà Maria en la seua afició a l'escriptura, tot influint, segurament, perquè es decantés decididament per l'estudi i l'ús literari de la llengua pròpia i, com ja hem vist, revisarà i gestionarà la publicació dels seus primers escrits.

Valencianista, profunda catòlica i de dretes, va superar sense problemes la depuració franquista del magisteri, amb informes favorables respecte a la seua conducta política, religiosa i social. Continuà, per tant, el seu treball de mestra compaginant-lo, a partir dels darrers anys 1940, amb una fecunda producció literària, amb les limitacions ja ben conegudes a l'ús públic del català, que serà escrita de forma majoritària a Penyamar, la casa que tenia a Dénia, a l'ombra del Montgò.

Ubicada per Tomàs Llopis en la cruïlla del romanticisme, el costumisme i el naturalisme, en la seua obra se'ns mostra la complexitat d'una societat on encara eren ben vives les tradicions populars. Descriu amb precisió tant un paisatge, el de l'ombra del Montgó, com la vida quotidiana que hi transcorre, a través d'uns retrats acurats dels personatges que l'habiten i dels costums, utilitzant un llenguatge poètic, planer i de fàcil compressió per al lector, en el qual es reflecteix la seua estima pel seu País.

Si el paisatge com a tema reflexa el seu caràcter valencianista, la seua també és una literatura de dones. Maria Ibars no explicità mai per escrit el seu posicionament respecte del moviment feminista ni respecte de les seues reivindicacions, de manera que hem de basar-nos en els indicis que ens aporta l'obra, per tal d'extraure'n la seua consideració. Malgrat el seu conservadorisme relatiu que la fa decantar-se pels models propis de la societat tradicional que veia en recessió i els condicionaments morals de la seua forta religiositat, la qüestió de l'abús sexual masculí és una de les constants literàries ibarsianes; en conseqüència, l'escriptora havia de veure amb simpatia les accions de les dones encaminades a aconseguir mitjans de defensa al respecte. La seua perspectiva femenina, el compromís implícit i permanent amb les desiguals condicions de vida de les dones, resulta potser l'aspecte més suggerent i viu.

Cal remarcar la seua relació amb Lo Rat Penat, que venia dels anys 1930, que es reforçà en la immediata postguerra, quan prengué part en nombroses activitats organitzades per aquesta institució. Va participar als Jocs Florals Vicentins d'abril de 1950, en companyia de Sofia Salvador, aconseguint el primer premi. Maria Ibars va assumir l'estratègia cultural desenvolupada per Carles Salvador i el seu grup durant els anys difícils de la postguerra, publicant a les plataformes literàries que aquests utilitzaven, com Sicània, i participant activament a Lo Rat Penat.

El 1949 Maria Ibars va veure la publicació del seu primer llibre, Poemes de Penyamar, a Pòrtic. Tot i que va ser membre de vàries Taules de Poesia, entre elles la IV Taula de Poesia parada al Cercle de Belles Arts de València el 15 de maig de 1951, la narrativa serà el gènere que li proporcionarà una major popularitat, formant part del grup d'autors que intentaren dignificar la llengua als anys del franquisme. Maria Ibars és una de les escasses escriptores valencianes, en un temps en el qual la dona lluitava per obrir-se pas en tot l'àmbit cultural i social, i que en el seu cas té com a trets característiques ser dona, valencianista i catòlica.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Camp d'ús. València: Sicània, 1961.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Como una garra : novela. València: Guerri, 1961.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. La Descalumniada. València: Sicània, 1961.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Flor de nisperer. Primera part. València: Sicània, 1962.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Vides planes. València: Imp. Vives Mora, 1962.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Graciamar : Novela. València: Artes Gráficas Unicrom, 1963.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Els Miracles de Teulada. Teulada: Ajuntament de Teulada, 1992.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. Poemes de Penyamar : A l'ombra del Montgró. Dénia: Ajuntament de Dénia, 1992.

---

IBARS I IBARS, Anna Maria. L'Últim serf : A l'ombra del Montgó. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1993.

Capítols de llibres

---

LACUEVA I LORENZ, Maria. «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià)», a: Gènere i Modernitat a la Catalunya Contemporània. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.

Articles en publicacions periòdiques

---

CIVERA, Beatriu. «La contribució de Maria Ibars» a: L’Aiguadolç, núm. 16 - 17, 1994.

---

MULET I GRIMALT, Carles. «El punt de vista femení a l'obra literària de Maria Ibars» a: L’Aiguadolç, núm. 16 - 17, 1994.

---

SALVADOR, Sofia . «Maria Ibars Ibars en el record» a: L’Aiguadolç, núm. 16 - 17, 1994.