Prevere, professor i historiador

Va ser ordenat sacerdot l’1 de novembre de 1968 a València. La primera destinació on va exercir el seu ministeri pastoral va ser com a encarregat de la parròquia d’Alfara de la Baronia i rector de la parròquia d’Algar de Palància, totes dues del Camp de Morvedre. Pel juliol de 1976 va ser nomenat rector de la parròquia dels Àngels d’Albal (l’Horta Sud), i al juliol de 1981 es trobava de rector de la parròquia de la Mare de Déu de Fàtima de València, fins a l’any 2020, quan es va jubilar. A més, va exercir com a arxipreste de l’antic arxiprestat Avinguda de Castella (València) des de novembre de 1987 fins a desembre de l’any 2000.

És al llarg de la seua estada a les parròquies esmentades del Camp de Morvedre (1968-1976) que sent la necessitat de conéixer la realitat comarcal i la seua història, estudiada per ell en profunditat. El retorn a la seua comarca natal, l’Horta Sud, el posarà en contacte amb noves realitats naixents. Per exemple, la seua contribució a la consolidació de la revista Saó. Iborra Lerma començà a col·laborar-hi a partir de 1977 amb la redacció d’alguns articles i recensions fins a 1983, però la seua aportació principal fou cedir molts anys un pis per a ús exclusiu de la redacció de la revista, un immoble situat al carrer Àngel de l’Alcàsser de València.

El seu valencianisme ve del fusterianisme a través de la Facultat d’Història de la Universitat de València. La seua estada més polèmica fou el temps que exercí de rector en la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels d’Albal entre 1976 i 1981, on oficiava misses en valencià, quan la Batalla de València sacsejava la societat valenciana. En aquesta població. Mn. Iborra va sofrir les crítiques, boicots i la marginació de l’alcalde franquista Agustín Zacarés Vila, primer edil del poble al llarg d’un llarguíssim període (1974-1999). En aquells anys, Iborra va reprendre el contacte amb dos grans amics del seminari: Antoni Ferrer, aleshores rector de Beniparrell, i Xavier Peñarrocha, capellà de l’església de Sant Carles Borromeu d’Albal. La tríada de rectors valencianistes d’esquerra trencava els esquemes ideològics nacionalcatòlics de l’intransigent Zacarés, qui no podia ocultar la seua hostilitat contra ells: «Don José [Iborra Lerma] és catalanista i Peñarrocha comunista, però el pitjor de tots és el rector de Beniparrell [Antoni Ferrer], que és marxista-leninista» (entrevista oral de Francesc Martínez a Antoni Ferrer i Perales, 2010).

Iborra Lerma destacà professionalment com a professor titular d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Valencia. Era un especialista en història econòmica del País Valencià, i les seues investigacions es van centrar sobretot en la transició del feudalisme al capitalisme al Camp de Morvedre i l’Horta. Tres treballs seus ben coneguts són Realengo y señorío en el Camp de Morvedre (tesi llegida i publicada el 1981), Historia básica de Torrent (1982) i Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601), realitzat amb Margarita Vila López (2014). Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d’un manuscrit conservat a l’Arxiu del Regne de València, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d’una perfecta ordenació cronològica, a més de les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d’avís, certificacions fiscals, cartes d’indemnitat i un recull de missives de relació amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres de l’època moderna.

Va col·laborar en diversos congressos d’història comarcal, era membre de l’Associació Espanyola d’Història Econòmica i del col·lectiu de Cronistes del Camp de Morvedre. Com a morvedrí adoptiu, no va perdre mai el contacte amb els pobles on havia servit i va col·laborar assíduament en la publicació Braçal que edita el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, amb articles d’investigació entre 1993 i 2020. Just per eixe compromñis, va rebre el Premi Arrels de l'AC Arrels d'Estivella. A més, té textos en Serra d’Or (2005), Torrens: Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca (2000) i Estudis: revista d’història moderna (1976-1978).

Va participar en els volums col·lectius I Col·loqui d’Història Agrària (1983), Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1983), Estudis sobre la població del País Valencià (1988), Normalització lingüística universitària: ponències i conclusions (1990), La población valenciana: pasado, presente y futuro (1998) i Estudios de historia moderna en homenaje a la profesora Emilia Salvador Esteban (2008), que havia estat la directora de la seua tesi doctoral.

Iborra va morir als 77 anys d’edat després de xocar el seu cotxe mentre patia una parada cardíaca al carrer d’Alcàsser de València. Fou soterrat al cementeri de Torrent el dissabte 22 d’abril.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Francesc Martínez Sanchis. La revista Saó (1976-1987): la construcció de la premsa democràtica valencianista i de la identitat valenciana progressista (tesi doctoral). València: UV, 2013/2016.

Articles en publicacions periòdiques

---

Lluís Mesa i Reig. «José Manuel Iborra» a: El Periódico de Aquí. Camp de Morvedre, Maig 2023.

---

Necrologia de Mn. Josep Manuel Iborra Lerma
Necrologia de Mn. Josep Manuel Iborra Lerma
https://www.archivalencia.org/fallece-el-sacerdote-valenciano-jose-manuel-iborra-parroco-de-nuestra-senora-de-fatima-de-valencia-durante-39-anos/